Resultats de la cerca

Pertany a l’empresa editora de continguts digitals de capital familiar SCG Aquitània SL, creada el 1995 pel periodista Miquel Macià De caràcter gratuït, té l’origen en Osonacom , diari digital que inicià l’activitat el 1996 i que, al llarg dels deu anys següents, anà incorporant altres capçaleres i creant noves seccions, fins a assolir un àmbit nacional Al maig del 2005, integrat al Grup Nació Digital , llançà la capçalera generalista Nació Digital naciodigitalcat, que combina amb edicions territorials, com ara el mateix Osonacom El 2016 en formaven part, a més, edicions comarcals o locals…

Participà en la primera guerra Carlina 1833-40 Fou ministre de la guerra 1838-39, durant la regència de Maria Cristina i sota la presidència d’Evaristo Pérez de Castro Durant la seva gestió es produí el tractat de Bergara que posava terme a la primera guerra Carlina al nord Per aquest motiu li fou concedit el títol de comte de Bergara

Enginyer industrial per la Universitat Politècnica de Catalunya 1981 i diplomat en estudis de l’espai per la International Space University d’Estrasburg 1989 Iniciat com a enginyer de vendes d’exportació, el 1985 ingressà a l’ Agència Espacial Europea  ESA, assignat a la base espacial de Kourou, a la Guaiana Francesa, on participà en els llançaments de l’ Ariane 4 i l’ Ariane 5 , i fou assessor de diferents programes de recerca i desenvolupament aeroespacial en diversos països Ha treballat al Centre National d’Études Spatiales CNES i a la Universitat Internacional de l’Espai ISU, i fou…

Fou pronunciat per primera vegada per Valentí Almirall en l’acte fundacional d’aquesta entitat, al Teatre Romea de Barcelona 1882

Vida Feu els primers estudis musicals amb l’organista de la seu de Tarragona R Bonet i els continuà al Conservatori del Liceu de Barcelona amb J Sancho i Marraco i E Daniel Fou ordenat de sacerdot el 1911 Inicià la seva carrera professional com a organista a la seu de Tarragona i a l’església de Sant Agustí de Barcelona Més tard fou mestre de capella a la residència dels jesuïtes d’Osca, ciutat on fundà l’Orfeón Oscense Del 1919 al 1936 fou mestre de capella a la seu de Lleida i dirigí l’Escola de Música de Lleida Adherit a la Generalitat, el 1939 s’exilià a França, on exercí el ministeri…

Gran part de la seva trajectòria com a pianista es desenvolupà en el camp de l’acompanyament Impulsà l’activitat musical de la Societat Coral La Fraternitat de Gràcia Barcelona, tasca que reprengué després de la suspensió governativa de què fou objecte l’entitat, ara anomenada Societat Coral Euterpe Director de la Schola Orpheònica 1920, són de destacar la seva sarsuela La isla dorada 1920, l' Himne a Catalunya 1923, amb text d’Àngel Guimerà, i un nombre important de sardanes

Vida El 1905 es traslladà a Cuba amb la seva família, i a dotze anys esdevingué primer violinista de l’Orquesta Sinfónica del Teatro Nacional de l’Havana El 1916, els Cugat s’establiren als Estats Units, on Xavier inicià la seva trajectòria musical com a violinista de l’orquestra que acompanyava les gires d’Enrico Caruso Després d’un temps formant duet amb Rita Montaner, la seva primera esposa, decidí deixar la música clàssica per dedicar-se a la música afrocubana, que "americanitzà" per tal de facilitar-ne l’acceptació per part del públic dels Estats Units, per la qual cosa pot ser…

Vida Format inicialment a Valls, es traslladà a Barcelona, on fou deixeble de Josep Barba Exercí d’organista a Montblanc des del 1857 fins al 1861, any en què obtingué aquest mateix càrrec a la catedral de Tarragona Compaginà aquesta activitat amb la de mestre de capella, i tingué com a deixebles famosos organistes de l’època, entre els quals JM Benaiges, J Roig i J Galves Era un gran admirador de la música de Wagner, i escriví una obra escènica, la sarsuela Moisés y Aarón Compromès amb el moviment cecilianista, compongué música religiosa a cappella a l’estil de GP da Palestrina També deixà…

Ingressà a set anys a l’escolania dels benedictins francesos de Sant Pere de Besalú Posteriorment estudià piano amb Antoni Bassols, organista de l’església parroquial, i amb Joan Baptista Lambert a Barcelona Autor d’unes seixanta-cinc sardanes, desenvolupà una gran activitat dins els cercles musicals gironins Fou el creador, entre altres entitats, de la Secció Musical de Cercle Artístic, l’Associació de Música i la Capella Polifònica Participà en diversos aplecs de sardanes i fou membre del jurat en diferents concursos sardanístics

A només tretze anys obtingué la plaça d’organista a Ripoll Després va estar-se a Sanahuja, i feu d’organista a la catedral de Girona des del 1804, en substitució de Josep Prat A Girona, Guiu visqué els anys més difícils de la guerra del Francès i recollí en una consueta els esdeveniments més destacats d’aquells anys de penúries S’exilià a Nimes, i més endavant retornà a Girona, on el 1828 rebé una canongia a la collegial de Sant Feliu i hi ocupà el càrrec d’organista fins a la seva mort Les fonts indiquen que mantingué sempre contactes amb Sant Joan de les Abadesses, d’on portà diferents…