Resultats de la cerca
Es mostren 6420 resultats
Patllari Ombrabella i Monell
Historiografia catalana
Prevere i cronista.
Capellà major del santuari de Santa Maria del Collell, és autor d’una crònica de la guerra de Successió centrada sobretot en els esdeveniments ocorreguts a les comarques gironines La crònica, que es troba dins el llibre d’Axidas de l’arxiu del collegi del santuari del Collell, fou editada i anotada per Lluís G Constans en “Una crónica inédita de la Guerra de Sucesión en Gerona”, dins Annals de l’Institut d’Estudis Gironins , V 1950
Jaume Jordà
Historiografia catalana
Historiador.
Frare de l’orde de Sant Agustí, doctor i mestre en teologia, desenvolupà diversos càrrecs en els convents d’Alcoi, València i Castelló de la Plana Escriví un llibre sobre sant Agustí i un catàleg de sants augustinians En el camp de la historiografia publicà en tres toms la Historia de la provincia de la Corona de Aragón de la sagrada orden de los ermitaños del gran padre san Agustín 1704 dues edicions més el 1712
Josep Morera Falcó
Atletisme
Periodisme
Atleta i periodista esportiu.
Fou campió d’Espanya de pentatló i de 4 × 400 m llisos Entrà en el periodisme com a fotògraf de la revista Barça i passà a El Correo Catalán , diari en el qual arribà a ser redactor en cap d’esports Seguí l’actualitat del Futbol Club Barcelona, amb una sèrie de reportatges titulats «Bajo la piel del estadio» Publicà el llibre Un Barça triomfant Antologia d’una incongruència 1988, sobre la figura del president Núñez
Anders Johan Österling
Literatura sueca
Poeta i crític literari suec.
Escriví assaigs sobre literatura En la seva poesia hom veu un primer moment d’influència dels simbolistes francesos, i després passa a un major realisme, on uneix la tradició i la natura Obres Facklor i stormen ‘Torxes en la tempesta’, 1913, Idylernas bok ‘Llibre dels idillis’, 1917, Tonen fràn havet ‘El so de la mar’, 1937, Livets värde ‘El valor de la vida’, 1940, Vàrens löv och höstens ‘Fulles de la primavera i la tardor’, 1955
Jon Silkin
Literatura anglesa
Poeta anglès.
La seva obra tracta de la problemàtica del món jueu Començà amb The Portrait and Other Poems 1950 i amb The Two Freedoms 1958 aconseguí un gran èxit Influït per Auden i Neruda, el seu llibre més ambiciós és The Principle of Water 1974, on el jo poètic és sumament perceptiu i la gamma de situacions de relacions humanes, sofriment i mort, extensa The Psalms and Their Spiles 1980 és una selecció de tota la seva poesia anterior
Benediktas Rutkūnas
Literatura
Escriptor lituà.
Estudià Vilniu i Kaunas Conreà la traducció, l’assaig i sobretot la poesia, d’una certa influència impressionista Eileraščiai marese ‘Poesies en els mars’, 1930, Vermes ‘Fonts’, 1937 i Gyvenimos tvanas ‘L’ona de la vida’, 1940 El 1944 es traslladà als Estats Units, on escriví els reculls poètics Sparnus man meta paukštės ‘Llenço ales de les aus’, 1947 i Mėlyna diena ‘El dia blau’, 1967 Cal destacar el seu llibre de contes Nuodem ė s ‘Pecats’, 1932
Vincent de Beauvais
Historiografia
Cristianisme
Historiador i teòleg francès.
Fou superior de l’orde dominicà a Beauvais i conseller de Lluís IX de França El seu Speculum historiale —una de les tres parts del Speculum majus 1244— fou refós i traduït al català per Jaume Domènec, per ordre de Pere III de Catalunya-Aragó, amb el títol Compendi historial 1360, continuat per Antoni Ginebreda a partir del 1385 L’obra de Vincent de Beauvais influí en el Llibre de les meravelles , de Ramon Llull, i en Francesc Eiximenis
Jules Champfleury

Jules Champfleury
© Fototeca.cat
Literatura francesa
Nom amb què és conegut el novel·lista i crític d’art francès Jules Fleury-Husson.
Com a narrador, conreà el realisme costumista Chien-Caillou 1847, Aventures de mademoiselle Mariette 1853, Les bourgeois de Molinchart 1855, etc Amic de Nadar i de Courbet, defensà el realisme en l’art i, en aquest sentit, revaloritzà l’obra dels Le Nain Exposà les seves doctrines al llibre Le Réalisme 1855, i escriví, entre altres, una Histoire de la caricature moderne 1865, on posà en relleu l’obra de Daumier Fou conservador del Museu de Sèvres
Aquilino Iglesia Alvariño
Literatura
Poeta neohumanista gallec.
Rebé les influències de Noriega Varela i Teixeira de Pascoães El seu primer llibre, Señardá 1930, denota ja una fina sensibilitat, però és a Corazón ao vento 1933 on es manifesta vigorosament la seva personalitat A Cómaros 1947, De día a día 1960 i Lanza de soledá i Nénias 1961 domina la preocupació de la mort Són notables les seves versions gallegues dels clàssics Horaci, Tibul, Teòcrit i Plató Deixà inèdit un diccionari de la llengua gallega
al-Idrīsī
Cartografia
Geografia
Geògraf i cartògraf àrab.
Educat a Còrdova, s’establí a la cort normanda de Roger II de Sicília Autor de dues edicions cartogràfiques, la primera 1154 de les quals consistia en un gran planisferi “mapa gran”, gravat en argent i acompanyat d’un comentari, conegut per Kitāb al-Ruǧarī ‘Llibre de Roger’, on dividia la terra en set climes, cadascun subdividit alhora en deu “meridians” Un segon planisferi “mapa petit” comprenia tres països més que el primer, situats al sud de l’Equador