Resultats de la cerca
Es mostren 16593 resultats
Gòrdion
Ciutat
Antiga ciutat de l’Àsia Menor, a la vora del riu Sangários, a uns 80 km d’Ankara.
Fou capital del regne de Frígia fins que els cimmeris la incendiaren al s VII aC Reconstruïda pels aquemènides 547, fou novament destruïda pels gàlates el 189, i durant l’època romana, tingué una escassa importància Alexandre el Gran la visità 333 aC i hi desféu el nus gordià , i afrontà així l’oracle que prometia per a aquell qui el desfés el domini de l’Àsia
paleotemperatura
Geologia
Temperatura mitjana del clima o del mar en un moment determinat de la història geològica.
Per a determinar-la, hom es basa en la relació dels isòtops de l’oxigen O 1 8 /O 1 6 , continguts dins determinats composts, com els carbonats Aquesta relació depèn de la temperatura de formació Així, hom ha estudiat els anells de creixement carbonatats de belemnits, ostres, globigerines, etc, i ha mesurat les temperatures tot observant que hi havia variacions estacionals de les aigües on vivien
districte
Geografia
Política
Cadascuna de les demarcacions en què és dividida una contrada, una població, un estat, amb finalitats administratives.
Els estats que tenen els districtes com a divisions de primer ordre són Albània, Belize, Bulgària, Guyana, Islàndia, Israel, Jordània, Lesotho, Malawi, Maurici, Paraguai, Romania, Sierra Leone, Sri Lanka, Surinam, Eswatini, Uganda i Xipre Dins una ciutat, els districtes són divisions de primer ordre El concepte és aplicat també a unes altres divisions sense caire administratiu així, hom parla de districtes metropolitans, manufacturers o rurals
organologia
Música
Disciplina de la musicologia que estudia les característiques dels instruments des de l’aspecte acústic i mecànic.
Els mètodes per a aquest estudi són, sobretot, tecnològics i fisicoquímics, i hom aprofita també els coneixements de constructors, intèrprets i compositors L’organologia classifica, així, els instruments en aeròfons, cordòfons, idiòfons, membranòfons i electròfons, amb les corresponents subdivisions Per bé que hom coneix estudis organològics des del s XVII, no ha estat fins els anys cinquanta del s XX que s’han desenvolupat plenament
obertura
Fonètica i fonologia
Tret articulatori que es refereix a la distància intermaxil·lar o linguopalatal i que generalment s’empra com a característica rellevant per a qualificar els fonemes d’una llengua segons llur mode d’articulació.
Així, els fonemes es classifiquen en diversos graus d’obertura, d’acord amb les condicions fonemàtiques de cada llengua El sistema vocàlic del castellà, per exemple, n'ofereix tres el català i l’italià, quatre el francès, cinc l’anglès, sis etc La tendència a l’obertura és, tanmateix, un tret característic de les articulacions vocàliques, al contrari de les consonàntiques, que tendeixen al tancament, segons GStraka
avaluació del cicle de vida
Ecologia
Estudi de l’impacte ambiental d’un producte o instrument considerant tot el procés que l’envolta, des de l’obtenció de les primeres matèries per a produir-lo fins a la seva destrucció o emmagatzematge en finalitzar la seva vida útil.
Aquesta avaluació significa una visió completa de l’impacte ambiental, ja que té en compte els efectes de l’obtenció de les primeres matèries, les despeses d’energia o materials i els processos contaminants durant la seva fabricació, així com l’impacte durant el seu ús i el cost de la destrucció, reciclatge o emmagatzematge de tots els components un cop acabada la seva vida útil
evoluta

La corba S és l’evoluta de C
© fototeca.cat
Matemàtiques
Donada una corba plana C
, lloc geomètric dels centres de curvatura de C
.
És l'envolupant S de les normals a la corba C així, una normal en el punt P a C és tangent a l’evoluta i el punt de tangència M és el centre de curvatura de C en el punt P Si S és l’evoluta de C , C és una evolvent de S L’evoluta d’un cercle es redueix a un punt
lapiaz
Geomorfologia
Conjunt de canals profundes separades per arestes tallants de forma irregular i amb mides que oscil·len d’un decímetre a un metre de profunditat, que s’originen en la superfície de les roques calcàries com a conseqüència de l’erosió d’aquestes.
En algunes ocasions les direccions d’arestes i solcs s’orienten semblantment a les diàclasis o plans d’estratificació, puix que aquests són fàcilment erosionables Les diferències de forma i mida del lapiaz són degudes a la diferent estructura de les roques, així com a diferents mecanismes d’erosió El lapiaz és una de les formes típiques de la morfologia càrstica Hom l’anomena també rascler
Josep Puig i Brutau
Dret
Jurisconsult.
Llicenciat a Barcelona el 1931 Professor visitant de la Universitat de Puerto Rico 1956-57 Collaborà a The American Journal of Comparative Law , i publicà, entre d’altres obres, La jurisprudencia como fuente del Derecho i Estudios de Derecho Comparado 1951, així com la important obra en onze volums Fundamentos de Derecho Civil 1970 Fou membre de l’Acadèmia de Jurisprudència i Legislació de Catalunya
Miquel Joan Porta
Pintura
Pintor.
Des del 1568 era a València, on pertangué a l’escola de Joan de Joanes, però fins al 1598 no adquirí el dret de veïnatge Pintà el Sant Miquel Arcàngel de la portada del Llibre del Mostassaf de València 1568, Arxiu Municipal de València, el retaule major de l’església d’Ontinyent 1590-96, així com altres obres que alguns han atribuït a Joanes