Resultats de la cerca
Es mostren 330805 resultats
Vologès III de Pàrtia
Història
Rei arsàcida de Pàrtia (148-192).
Restaurà la unitat de l’imperi part, reclamà a Roma el tron d’or dels arsàcides que Trajà havia pres i amenaçà d’envair Armènia, cosa que féu en temps de l’emperador Marc Aureli Després d’algunes victòries, el seu regne fou ocupat pels romans, i la capital, Selèucia, i el palau de Ctesifont foren destruïts En signar la pau hagué de cedir l’alta Mesopotàmia a Roma
cova de les Malladetes
Cova
Prehistòria
Cova amb jaciments prehistòrics del municipi de Barx (Safor), una de les que volten el Mondúber.
Hi han estat trobats vestigis del Paleolític superior indústries gravetianes al fons, continuades per altres de solutrianes i més tard per epigravetianes Al nivell superior hi ha un estrat neolític amb ceràmica decorada Els materials són conservats al Museu de Prehistòria de València
Independents de Vila-rodona
Partit polític
Partit local de Vila-rodona, inscrit a l’abril de 1999 i promogut per Josep Casabona (secretari). Pertany a la federació Progrés Municipal de Catalunya.
En les eleccions municipals de 1991 obtingué 190 vots 29,5% i 3 regidors en les de 1999, 524 vots 77,4% i 8 regidors majoria absoluta
Pere Ribera de Perpinyà
Lingüística i sociolingüística
Historiografia catalana
Cronista català conegut també com Pere Ribera de Perpejà, per mala interpretació d’un passatge de Nicolàs Antonio.
Vida i obra Traduí les obres historiogràfiques de Rodrigo Jiménez de Rada, arquebisbe de Toledo Gràcies a una anotació d’un manuscrit d’El Escorial, avui perdut, transcrita a mitjan segle XVII per Nicolás Antonio, sabem que el 1266 traduí al català la Historia Arabum Coetàniament, o poc temps després, es degueren traduir les altres obres del toledà La raó és que, per una banda, Jiménez havia conclòs el De rebus Hispaniae on, per primer cop, el terme Hispània ja no es limitava a al-Àndalus, sinó que s’estenia al conjunt de la península Ibèrica, i, per l’altra, l’arquebisbe havia mantingut…
, ,
Carles I de Bretanya
Història
Duc de Bretanya (Carles I: 1341-64).
Comte de Guisa Nebot de Felip VI de França i hereu al ducat de Bretanya per matrimoni 1337 amb Joana de Penthièvre, neboda del duc Joan III Mort aquest 1341, li disputà el ducat Joan, comte de Montfort l’Amaury, sostingut per Eduard III d’Anglaterra, originant la llarga lluita per la successió de Bretanya Després d’uns èxits inicials, caigué presoner dels anglesos a la batalla de la Roche-Derrien 1314 recobrà la llibertat el 1356 i, en ésser represa la lluita 1363, fou derrotat i mort a…
Vologès V de Pàrtia
Història
Rei arsàcida de Pàrtia (~209-220).
Fill i successor de Vologès IV, aviat el seu germà Artàban V, cap dels nacionalistes parts, es rebellà contra ell i ocupà gairebé tot el regne, excepte la regió de Babilònia, on es mantingué un quant temps
Vologès IV de Pàrtia
Història
Rei arsàcida de Pàrtia (192-~209).
Successor de Vologès III, contra el qual s’havia rebellat el 191, prestà suport a Pescenni Níger en la seva lluita contra l’emperador Septimi Sever, el qual envaí Pàrtia 197, prengué Nisibis i l’assetjà a Ctesifont Hagué de retre's, però es féu escàpol
Sant Martí de Llavaneres
Església
Antiga església en ruïnes del municipi d’Olvan (Berguedà), al NW del terme, prop del torrent del Gol i de la riera de Llavaneres o de Montsent.
Existia ja el 1312 Posteriorment canvià el nom pel de Sant Martí de Minoves
premis Príncipe de Asturias
Entitats culturals i cíviques
Premis atorgats anualment des del 1981 per la Fundación Príncipe de Asturias (des del 2014, Princesa de Asturias), vinculats a la Corona espanyola.
El president d’honor de la fundació és l’hereu o l’hereva de la corona espanyola Des de la seva creació 24 de setembre de 1980 fins a la coronació 19 juny de 2014, l’ocupà Felip de Borbó i de Grècia , i des d’aleshores deté la presidència d’honor de la fundació la seva filla Elionor de Borbó i Ortiz, motiu pel qual es canvià el gènere del nom de la fundació i dels premis Els guardons es concedeixen en vuit categories arts, ciències socials,…
colònia de Son Mendívil
Colònia industrial
Antiga colònia agrícola del municipi de Llucmajor (Mallorca), creada vers el 1875 per Antoni de Mendívil en la seva possessió de ses Casanoves d’Aljub (o son Mendívil).
El 1879, moment d’auge de la colònia, hi residien 23 famílies tanmateix, no prosperà, i el 1898 només hi havia 3 cases habitades El 1962 hi havia una sola casa habitada i la resta del nucli es trobava en ruïnes