Resultats de la cerca
Es mostren 5249 resultats
Vicent Rojo i Lluch
Història
Militar
Militar.
Pertangué a l’arma d’infanteria Comandant i professor d’estratègia a l’acadèmia de Toledo en començar la guerra civil, es mantingué fidel a la república Participà en la batalla d’Illescas octubre del 1936 i durant el setge de Madrid fou nomenat pel general Miaja cap del seu estat major Ocupà el mateix càrrec a l’estat major central Prengué part en la campanya de Catalunya amb el grau de general Exiliat, fou instructor de l’acadèmia militar de Cochabamba 1943 i el 1958 li fou permès el retorn a Espanya Publicà Culminación y crisis del imperialismo 1955, Alerta los pueblos 1939,…
Antoni Tallada i Romeu
Història
Militar
Militar carlí.
Lluità contra el govern constitucional en diverses partides reialistes 1821-23 Ascendit 1824 a capità, fou destinat a Alacant El 1833 s’uní als carlins de Morella participà en l’Expedició Reial 1837 i en la d’Andalusia 1838 però, capturat pels isabelins, fou afusellat El seu fill, Francesc Tallada i Forcadell Alacant 1824 — Gurb de la Plana, Osona 1873, també militar, a dotze anys ja lluità al costat del seu pare i, mort aquest, s’uní a Cabrera, amb el qual s’exilià 1840 Lluità també a la segona guerra Carlina ferit, es retirà a Tortosa Tornà a alçar-se en armes el 1872 assolí el grau…
Mikhail Vasiljevič Aleksejev
Història
Militar
Militar rus.
Intervingué en la guerra russoturca 1877-78 i a la russojaponesa 1904-05, en la qual assolí el grau de general Nicolau II el nomenà cap de l’estat major general durant la Primera Guerra Mundial, càrrec que continuà exercint durant el govern provisional març-maig del 1917 i més tard —bé que per molt poc temps— durant el mandat de Kerenskij Després de la revolució bolxevic s’uní a Denikin i treballà a Ucraïna en l’organització de l’exèrcit blanc que havia de lluitar contra els soviètics 1917-18 Fou nomenat 1918 membre del directori d’Ufa govern provisional antibolxevic organitzat…
castell de Tudela
Castell
Antic castell del municipi de Sant Gregori (Gironès), situat al cim de la serra de Sant Grau (dit antigament puig de Tudela
), on hi ha l’ermita de Sant Grau (no romanen restes del castell), dominant el pla de Sant Gregori.
Esmentat des de mitjan s XV com a possessió dels comtes de Barcelona Hi tingueren drets els Montcada s XII i després els Cartellà, els Xetmar i els Pinós Fou adquirit el 1495 per Baldiri Agullana, ciutadà de Girona, amb el de Cartellà, i el conservaren els seus descendents
L’arquitectura romànica a Catalunya
Historiografia catalana
Obra elaborada per l’arquitecte, historiador de l’art i polític Josep Puig i Cadafalch (1867 — 1956) amb la col·laboració de dos joves arquitectes: Antoni de Falguera (1876 — 1945) i Josep Goday i Casals (1882 — 1936).
Publicada per l’Institut d’Estudis Catalans IEC entre el 1909 i el 1924, Puig i Cadafalch començà a preparar-ne la segona edició, tot i que només en fou publicat un primer volum, l’any 1934 Els quatre volums de la primera edició s’exhauriren ràpidament i es feu molt difícil de consultar-los Per això l’any 1983 foren reeditats en una edició facsímil, que representà una de les primeres activitats de l’IEC durant la democràcia L’obra donà a conèixer el patrimoni arquitectònic de l’època medieval i és formada per tres parts i dividida en quatre volums El primer volum inclou l’arquitectura romana…
port d’Envalira
Vista parcial del port d’Envalira
© Fototeca.cat
Collada
Coll (2 409 m) de la línia de crestes de la zona axial pirinenca, dins Andorra, que separa els vessants de la Valira i de l’Arièja, obert entre el pic Maià (2 640 m), al nord, i el pic Negre d’Envalira (2 816 m), al sud.
Des de temps antic és la via de comunicació més freqüentada entre Andorra i Occitània, i hi passa la carretera general que, des de la Seu d’Urgell, travessa Andorra Al vessant andorrà hi ha, a 2 120 m, el refugi d’Envalira, dalt el port, el refugi de Framiquel o del Port , i al vessant occità, però dins Andorra, el nucli fronterer i turístic del Pas de la Casa 2 081 m alt De traçat molt sinuós, té una llargada de 7 km i un pendent mitjà del 9,2% El 2002 s’obrí al trànsit de turismes el túnel de 2 960 m que uneix el Pas de la Casa Alta Cerdanya i Grau Roig Andorra per sota del…
circ d’Envalira
Coma
Gran coma d’origen glacial dels Pirineus andorrans que constitueix una de les capçaleres de la Valira d’Orient.
Forma, amb el de Pessons, un circ compost, migpartit per un llindar lateral Conté un sol estany, i resta clos a llevant i xaloc pel port d'Envalira, els pics Blanc i Negre d’Envalira 2 816 m alt i el bony d’Envalira 2 645 m, i al nord pels relleus al peu dels quals hi ha el refugi d’Envalira Només a ponent resta badat cap al grau Roig, planell de 2 100-2 200 m alt, solcat per la Valira, procedent del circ de Pessons A causa de la seva altitud 2 200-2 400 m, roman despoblat Repartit entre la parròquia d’Encamp i el terreny de Concòrdia, conté bones pastures i és accessible des del Pas de la…
L’ONU acusa l’Aràbia Saudita de morts d’infants al Iemen
En el seu informe anual sobre els infants en conflictes armats, l’Organització de les Nacions Unides fa responsable l’Aràbia Saudita de la mort o la mutilació d’uns 700 menors en la guerra del Iemen L’informe equipara el regne amb els altres estats i les altres organitzacions que en un grau més alt participen d’aquesta mena de crims Síria, el Sudan, l’Estat Islàmic i Boko Haram L’Aràbia Saudita és un dels principals actors en la guerra civil del Iemen, que enfronta el Govern sunnita amb els rebels houthis, de confessió xiïta, als quals la diplomàcia saudita atribueix les morts El…
coronel general
Història
Militar
Cap superior de determinats cossos dels antics exèrcits de França i d’Espanya.
A França, el coronel general d’infanteria , càrrec creat per Francesc I, tenia en propietat la primera companyia de tots els regiments de l’exèrcit dita, per això, la coronela el càrrec de coronel general de cavalleria fou creat per Carles IX Lluís XIV eliminà aquests càrrecs i creà les dignitats de coronel general d’hússars, de dragons, de suïssos, etc, com a simple títol Napoleó donà a aquesta dignitat una categoria immediatament inferior a la de mariscal, que perdurà fins el 1848 Des del 1705, els directors generals dels cossos d’artilleria i d’enginyers dels exèrcits borbònics d’Espanya…
evolucionisme
Biologia
Filosofia
Doctrina que, en un sentit ampli, concep l’Univers com un sistema en evolució, i en un sentit més restringit, la vida com un procés evolutiu.
Actualment totes les teories científiques sobre la formació de l’Univers i dels éssers vius admeten, en un grau més gran o més petit, fenòmens evolutius Hom hi pot considerar tres nivells l' evolució fisicoquímica , que correspon, d’una banda, a l’evolució dels àtoms i molècules, i, de l’altra, a la de les nebuloses i els astres, l' evolució biològica , segons la qual l’origen de tots els éssers vivents s’hauria iniciat pel trànsit de sistemes moleculars complexos, encara al nivell fisicoquímic, a sistemes biològics simples, formats per la integració de diversos tipus de molècules complexes,…