Resultats de la cerca

Partidari de l’emperador Ferran II, que ajudà contra els bohemis 1618-25, fou nomenat governador de Bohèmia, membre de l’estat de prínceps de l’Imperi i príncep i duc de Friedland 1625 En iniciar-se la guerra danesa 1625-29, reclutà i equipà a càrrec seu un exèrcit i fou nomenat cap de totes les forces imperials Aconseguí la pau de Pressburg Porsony, 1626, expulsà els danesos de Silèsia i amb el general bavarès Tilly conquerí Mecklenburg, Holstein, Slesvig i la part continental de Dinamarca Obtingué el principat de Sagan i el ducat de Mecklenburg Com a general de l’…

Fill d’una família benestant, començà a escriure poemes imitant APope, Scott i Milton, encara que la seva gran admiració fou lord Byron A 19 anys publicà, juntament amb el seu germà Charles, Poems by Two Brothers 1827 Ingressà a la Universitat de Cambridge, on guanyà algun premi amb composicions poètiques, encara que no completà els estudis Allí fou membre d’una prestigiosa societat secreta, The Apostles, juntament amb el seu amic íntim AHallam, que morí prematurament, mort que li inspirà un dels seus poemes més famosos, In Memoriam 1850, una seqüència de poemes especulatius sobre la condició…

Fill d’un militar suís al servei de l’exèrcit espanyol, ingressà a 16 anys als franciscans observants El 1789 fou nomenat catedràtic de la Universitat de Mallorca Durant la guerra del Francès fundà a Palma el Semanario Cristiano Político , de caràcter antiliberal i d’extremada crítica a l’obra de les corts de Cadis, cosa que li valgué ésser empresonat tot i això, continuà dirigint el Semanario i traduí l' Histoire du clergé pendant la Révolution , de Barruel Nomenat bisbe de Vic el 1816, la implantació del règim liberal el 1820 féu aviat evident la seva…

Format a la Universitat de Madrid, l’any 1939 prengué la direcció del Museu d’Arqueologia de Barcelona i de les excavacions d’Empúries, on succeí Pere Bosch i Gimpera, i fou nomenat catedràtic de la Universitat de Barcelona Del 1939 al 1954, any que tornà a Madrid, fou el principal dirigent de l’arqueologia oficial a Catalunya Fundà la revista Ampurias En la seva tasca d’investigació arqueològica tractà els temes més diversos, des del paleolític fins a l’època medieval, a més de qüestions del Pròxim Orient, Egipte o el Sàhara Catedràtic de prehistòria de la Universitat de Madrid…

Estudià a la Christ’s Hospital School i al Royal College of Music de Londres, on s’especialitzà en clarinet L’audició de L’enfance du Christ d’Héctor Berlioz l’impulsà a prosseguir estudis de direcció orquestral, i el 1949 fou nomenat director de l’Orquestra de Cambra Kalmar de Suècia El 1957 dirigí l’Orquestra Simfònica Escocesa de la BBC i dos anys més tard substituí O Klemperer en la direcció de Don Giovanni a la Sadler’s Wells Opera La companyia el contractà fins el 1961, any que inicià una gira per Europa i el Japó amb l’Orquestra Simfònica de Londres El 1965 debutà al…

Es graduà en arts 1977 i dret 1978 a la Universitat de Sydney, i l’any següent anà becat a Oxford, on obtingué un segon diploma en dret Posteriorment exercí com a advocat i també treballà en l’empresa privada el 1994 fundà OzEmail, un dels principals subministradors de serveis d’internet d’Austràlia, i el 1997 s’incorporà a Goldman Sachs En 1993-2000 fou president del Moviment Republicà, i intentà, sense èxit, convocar un referèndum perquè Austràlia esdevingués una república Diputat pel Partit Liberal 2004, el 2007 fou nomenat ministre de Medi Ambient en el govern de John Howard…

Nomenat professor de musicologia de la Universitat de Dartmouth New Hampshire, fundà el 1970 el Collegium Musicum per a interpretar música antiga amb criteris d’època El 1972 s’installà a Londres i el 1975 formà part del Concerto Vocale amb René Jacobs Gran especialista en la música barroca francesa i anglesa, fundà el 1979 Les Arts Florissants, grup amb qui realitzà nombroses gravacions d’òperes i oratoris de Rameau, Mozart i Händel

Estudià a Barcelona, on fou deixeble d’August Pi i Sunyer Secretari de la Societat Catalana de Biologia 1925-29, catedràtic de fisiologia a Salamanca 1929 i a València 1930-39 El 1938 fou nomenat director general de Sanitat de l’exèrcit de la República Espanyola Exiliat el 1939, fou professor de fisiologia a l’Escola Politècnica Nacional de Mèxic i a la Facultat de Medicina de la Universitat Nacional Autònoma mexicana

Fill de Josep Galceran de Pinós i de Saciera, òlim d’Alentorn, i de Josepa de Pinós i d’Urries, la qual succeí Deixà inèdits treballs sobre arqueologia i heràldica Ingressà a l’Acadèmia de Bones Lletres el 1731, i el 1768 en fou nomenat president Hi llegí diversos treballs en català, com una Descripció del miracle que féu Sant Magí o una Dècima catalana sobre la processó del Corpus , llegida el 1756

Doctor en teologia i drets, canonge de la seu de Mallorca, el 1646 fou nomenat rector de la Universitat de Mallorca El 1660 escriví una llarga epístola en llatí a un lullista francès en la qual feia una ressenya de la vida i les virtuts de Ramon Llull i dels progressos de la seva doctrina fou publicada a París el 1668 per JMVernon en la seva obra sobre Llull Le docteur illuminé