Resultats de la cerca
Es mostren 1816 resultats
Pavel Vranický
Música
Compositor i director d’orquestra moravià.
S’inicià en el cant i en l’estudi de l’orgue i el violí a Jihlava 1770-71 Posteriorment es traslladà a Olomouc per estudiar teologia, però cap al 1776 era a Viena, on exercí de mestre de cor i prosseguí els estudis musicals amb JM Kraus El 1784 fou nomenat director musical de la casa del comte Esterházy, i l’any següent esdevingué director de l’orquestra del Kärtnerthortheatre de Viena, tot just creat, càrrec al qual afegí la direcció del Burgtheater fins a la seva mort Fou amic de WA Mozart i de FJ Haydn, i la seva òpera Oberon, König der Elfen 'Oberon, rei dels verns', 1789 influí en La…
Mikhail Mikhajlovic Ippolitov-Ivanov
Música
Compositor i director d’orquestra rus.
Estudià al Conservatori de Sant Petersburg com a alumne de NA Rimskij-Korsakov 1875-82 El 1883, tot just diplomat, fou cridat a Tbilisi per a dirigir-hi l’Escola de Música i l’Orquestra Simfònica, i acabà dirigint també el Teatre de l’Òpera Allí tingué contacte amb la música ètnica del Caucas, sobretot la de Geòrgia A partir del 1893 exercí com a professor al Conservatori de Moscou, fins que morí Dirigí també els teatres privats Mamontov i Zimin, on estrenà òperes de Rimskij-Korsakov, de PI Cajkovskij i de pròpies, i des del 1925, el Teatre Bol’šoj de Moscou El 1928 es feu càrrec de l’…
Aleksej Nikolajevic Verstovskij
Música
Compositor rus.
Estudià a l’Institut del Cos d’Enginyers de Sant Petersburg fins el 1817 i alhora rebé classes de piano de D Steibelt i J Field a qui dedicà una sonata per a piano, i de violí, cant i composició Feu el seu debut en el teatre musical l’any 1818, i a partir del 1825 s’hi dedicà plenament en ser nomenat inspector dels Teatres Imperials de Moscou, dels quals fou intendent general 1848-60 Des d’aquest lloc potencià la formació de nous cantants i ballarins d’alta qualitat La seva importància com a compositor rau en el fet que fou el principal representant de l’òpera russa abans de M Glinka Les…
Henryk Opienski
Música
Compositor, director i musicòleg polonès.
Fou alumne de L Zelenski a Cracòvia i estudià violí amb F Lachner a Praga A París, rebé lliçons de piano d’IJ Paderewski i fou alumne de V d’Indy a la Schola Cantorum Completà la seva formació a Berlín i més tard a Leipzig 1904-06 amb el director A Nikisch i el musicòleg H Riemann El 1908 fou elegit director de l’Òpera de Varsòvia, i el 1911 fundà "Kwartalnik muzyczny", la primera publicació periòdica polonesa sobre musicologia Del 1914 al 1919 visqué a Suïssa, on fundà el conjunt vocal Motet i Madrigal, oferí conferències sobre música polonesa i organitzà concerts Director del Conservatori…
Albert Guinovart i Mingacho
Música
Pianista i compositor català.
Format al Conservatori Municipal Superior de Música de Barcelona, amplià la seva formació a Londres amb M Curcio Pianista altament considerat per la crítica i el públic, ha treballat sota la batuta de noms com Lawrence Foster, Christopher Hogwood, Franz-Paul Decker, Josep Pons i Edmon Colomer, entre d’altres Parallelament a la seva dilatada trajectòria com a intèrpret, ha compost obres bàsicament per al món del musical, el cinema i la televisió Una particular i altament sensible lectura del Romanticisme juntament amb una gran capacitat en el disseny melòdic li han valgut l’apreci del públic N…
Cassià Casademont i Busquets
Música
Compositor català.
Inicià la seva formació musical a Girona amb Eduard Frigola, i la continuà a Barcelona, estudiant composició amb Enric Morera, i violí amb Joaquim Vidal i l’important violinista belga M Crickboom Posteriorment, s’establí a Sabadell, on dirigí petites orquestres i algunes agrupacions corals, com l’orquestrina "Els Fatxendes" Des del 1910 substituí Morera en la direcció de l’orfeó Catalunya Nova Professionalment, continuà exercint com a director de cors i de cobles de sardanes, i tocà en diferents orquestres Compongué una gran quantitat d’obres, entre les quals nombroses òperes i sarsueles com…
Josep Maria Benaiges i Pujol
Música
Organista i compositor català.
S’inicià musicalment a Reus amb el mestre Victorià Agustí i a dotze anys ingressà a l’escolania de la capella de música de la catedral de Tarragona, dirigida llavors per Ramon Bonet Arribà a ser un dels seus millors deixebles i sovint feia de suplent del mestre a l’orgue de la seu tarragonina El 1871 es traslladà a Barcelona, on amplià els estudis de piano amb el mestre Pere Tintorer Després d’uns quants anys de dificultats econòmiques que l’obligaren a acabar els estudis musicals com a autodidacte, feu oposicions per al càrrec d’organista segon de la Capilla Real de Madrid, que guanyà el 19…
Giacomo Rusti
Música
Compositor italià, probablement d’origen alemany.
Es formà al Conservatorio della Pietà dei Turchini de Nàpols Més tard, ho va fer a Roma sota el mestratge de Rinaldo di Capua Del 1763 al 1777 treballà a Venècia, on assolí un bon prestigi com a compositor d’òperes, la primera de les quals fou La contadina in corte 1763 Durant alguns mesos entre el 1777 i el 1778 fou mestre de capella de la cort arquebisbal de Salzburg, activitat que li representà uns substanciosos i inusuals emoluments per a l’època Un cop abandonat el càrrec, prosseguí la seva carrera d’operista Segons E Hintermaier, el 1783 fou nomenat mestre de capella de la catedral de…
Vincenzo Tommasini
Música
Compositor italià.
Estudià al Conservatori de Santa Cecília i fou deixeble de composició de S Falchi, formació que compaginà amb els estudis universitaris Llicenciat en filosofia i lletres, s’especialitzà en el camp de la filologia clàssica El 1902, a causa de les seves recerques filològiques, es traslladà a Berlín, fet que aprofità per a ampliar els seus coneixements musicals tot matriculant-se a la Hochschule für Musik, on fou alumne de M Bruch El llenguatge de joventut de Tommasini mostra influències de l’impressionisme de C Debussy, del Romanticisme i també de la música del segle XVIII Amb el temps anà…
Nino Rota
Música
Compositor italià.
Vida Nascut en el si d’una família de músics, fou deixeble d’I Pizzetti i A Casella a l’Acadèmia de Santa Cecília de Roma, centre on es diplomà el 1929 Gràcies a una beca, del 1930 al 1932 estudià a l’Institut Curtis de Filadèlfia De nou a Itàlia, es llicencià en lletres a la Universitat de Milà i el 1937 començà a impartir classes al Conservatori de Bari Gran creador de melodies, Rota és conegut sobretot com a compositor de bandes sonores, entre les quals destaquen les de La dolce vita F Fellini 1960, Rocco e i suoi fratelli L Visconti 1960, Il Gattopardo L Visconti 1963, Giulietta degli…