Resultats de la cerca

Inicià els estudis a la seva ciutat natal i després els continuà a Leipzig Una de les seves primeres composicions que tingueren èxit, la Sonata per a piano , opus 11, guanyà el primer premi en un concurs patrocinat per la reina regent d’Espanya Maria Cristina, guardó que comportà el seu nomenament com a director honorari del Conservatori de València L’any 1889 esdevingué director del Conservatori de Wiesbaden, en un moment en què H Riemann era professor, i M Reger, alumne Des del 1908 fins a la seva mort fou professor del Conservatori de Dresden Fora del camp de la composició i l…

Fou alumne de FX Richter i posteriorment anà a París 1783, on treballà com a mestre de música i violoncellista en l’orquestra del Concert Spirituel Destacà com a compositor de les anomenades symphonies concertantes , forma que gaudí de gran acollida entre els auditoris de la capital francesa En aquest gènere desplegà diferents propostes pel que fa als instruments solistes, tot mostrant especial predilecció per l’ús d’ambicioses combinacions d’instruments concertants de vent També compongué música de cambra, en què sobresurten els quartets de corda i un bon nombre de sonates i trios, a més de…

Amplià estudis a Frankfurt, on el 1977 es llicencià en pedagogia musical i composició per l’Escola Superior de Música, i el 1979 es doctorà a la Universitat Goethe Des del 1992 és titular de musicologia a la Universitat de Salamanca Especialista sobre l’Escola de Viena, és autor de Forma y estructura en la música del siglo XX 1995 i La Música del siglo XX Modernidad y emancipación 2000, i d’un gran nombre d’articles Compositor prolífic, algunes de les seves obres són Concierto lusitano , per a trompeta i orquestra 1985, Kronometría , per a orquestra de cambra 1997, i Poema para un niño…

Estudià composició amb Newton Padua a Rio de Janeiro 1938-42 i, a més, amb HJ Koellreutter També estudià violí i tocà amb diverses orquestres Durant aquests anys, compongué utilitzant els principis de la tècnica serial, recurs que abandonà el 1949 quan, en traslladar-se a Recife, establí contacte amb el folklore local El seu treball és molt representatiu de l’escola nacionalista brasilera, amb suites simfòniques com Paulista i Pernambucana , o l’obra Inúbia do Cabocolinho , per a orquestra, entre d’altres Escriví, a més, quartets de corda, la Sonata per a violí 1950, obres per a guitarra,…

Membre d’una nissaga de músics alemanys d’origen italià, era fill del violoncellista Innozenz Danzi, de qui rebé les primeres lliçons de violoncel, piano i cant El 1778 ocupà la plaça de violoncellista de la famosa Orquestra de Mannheim, i cinc anys més tard succeí el seu pare, a Munic, com a intèrpret del mateix instrument El 1790, després del seu matrimoni amb la cantant Margarethe Marchand, viatjà arreu d’Europa en una gira de concerts El 1807 obtingué una plaça de mestre de capella a Stuttgart La seva música mostra trets de l’elegància classicista La seva producció inclou…

Estudià al Conservatori de Madrid Posteriorment perfeccionà la seva tècnica a l’Acadèmia Musical Chigiana de Siena, on ha estat professor, i a la Hochschule de Sarrebruck Després d’haver guanyat diversos premis a Espanya, Itàlia i la Gran Bretanya, inicià una important carrera com a solista que l’ha dut a realitzar gires arreu del món Figura destacada del Festival de Cheltenham Gran Bretanya, ha contribuït a la seva difusió amb les actuacions realitzades entre el 1966 i el 1969 S’ha especialitzat en la música espanyola per a piano, i ha estat una figura habitual de les darreres…

Inicià els estudis musicals al Conservatori de València, estudis que després continuà amb Joaquín Turina a Madrid i Joaquim Nin a París La seva prometedora carrera pianística es veié estruncada per un accident que li deixà seqüeles permanents en una mà i llavors Magenti orientà la seva activitat cap a l’ensenyament i la composició Fou professor de piano al Conservatori de València i la seva producció musical consta essencialment de sarsueles, generalment d’ambient valencià De les seves obres destaquen El ruiseñor de la huerta 1930, amb un excellent interludi orquestral, La…

Format a Londres, s’establí a París, on collaborà amb IJ Pleyel i, el 1815, obrí el seu propi taller de construcció Durant el segon quart del segle XIX adquirí una justa reputació com a constructor refinat i gran innovador, ja que es dedicà incansablement a experimentar amb els seus propis invents, no sempre reeixits i que acabaren provocant la fallida de l’empresa Entre les seves patents que prosperaren destaquen el recobriment de feltre per als martells i el pianino , primer piano vertical de petites dimensions, amb encreuament de cordes Tot i que la firma no tingué continuïtat…

Estudià piano i direcció orquestral a la Juilliard School de Nova York, on fou professor entre el 1968 i el 1971, i el 1961 debutà com a pianista a la mateixa ciutat La seva carrera s’orientà definitivament cap a la direcció orquestral i el 1968 dirigia la Juillard Ensemble, que continuà liderant en passar a ser Ensemble El 1972 fou nomenat director de l’Orquestra de Cambra de Saint Paul Dirigí diverses orquestres nord-americanes fins al seu debut a Alemanya 1978, on triomfà a Stuttgart i Bayreuth El 1987 anà a Bonn, on prosseguí amb la seva especialitat la música contemporània…

Estudià al conservatori de la seva ciutat natal i l’any 1880 obtingué un segon premi de piano Set anys després fou contractat per Charles Lamoureux per a dirigir els cantants en l’estrena a França del Lohengrin wagnerià El 1895 fundà el Trio Chevillard-Hayot-Salmon, amb el qual començà una intensa carrera com a instrumentista especialitzat en música de cambra El 1897 encetà la seva trajectòria davant de l’orquestra de Charles Lamoureux, que dirigí fins l’any de la seva mort A partir del 1907 inicià la seva tasca pedagògica al Conservatori de París, i set anys més tard fou nomenat…