Resultats de la cerca

L’església de Santa Coloma, avui dia desapareguda, era situada al terme de Palau, just al límit amb Tatzó d’Avall, i contigua a la vila de Torrent Segons indica R d’Abadal, serví una localitat la senyoria de la qual el 1075 era del comte Ponç d’Empúries, que en aquesta data la cedí al seu cosí el comte Guislabert II de Rosselló en garantia del seu jurament de fidelitat Entre els segles XII i XIV, el nom de Santa Coloma va acompanyat del topònim Tresbons Tribus bonis , potser per oposició a la propera església de Santa Eugènia de Tresmals, a Elna Aquesta església ha deixat el nom…

Riquilda, filla del comte Guifré Borrell i de Garsenda, en el seu testament del 962 llegà al monestir de Sant Pere de les Puelles el seu alou de Sant Boi de Llobregat, que fou confirmat al monestir per les testimonials del 992 Les monges hi devien erigir la capella, que apareix documentada a partir del 1004 sota l’advocació de sant Pere La capella, que donà nom al barri de Sant Pere, va ser enderrocada el 1837 quan, en ocasió de la primera guerra Carlina, s’emmurallà la vila Recentment 1984, al barri de Sant Pere, prop del lloc on hi havia la capella, s’han excavat una vintena de tombes…

Estudià musicologia a les universitats de Munic, Berlín i Leipzig En aquest darrer centre fou deixeble d’A Sandberger, J Wolf i H Riemann i es doctorà el 1911 Fou corresponsal del "Hannoverscher Anzeiger" 1919-29 i professor del Conservatori de Hannover des del 1925 El 1930 obtingué un postdoctorat a la Universitat d’Erlangen, on fou cap del departament de musicologia Entre el 1935 i el 1944 impartí la docència al conservatori i a la Wirtschaftshochschule de Nuremberg i a partir del 1955 fou editor del "Händel-Ausgabe" S’especialitzà en música dels segles XVIII i XIX, centrat…

Estudià a les universitats de New Hampshire i Harvard, on es doctorà el 1957 Ensenyà a la Universitat de Chicago 1957-60 i a la de Califòrnia, a Berkeley, des del 1960, on també fou catedràtic del departament de música 1969-72 L’any 1974 fou elegit vicepresident de la Societat Americana de Musicologia SAM Fou un expert en l’estudi dels segles XVI i XVIII El seu treball té especialment en compte la història social i política i el desenvolupament de les altres arts, així com un gran compromís amb la música Cal destacar el seu llibre sobre Pierre Attaignant, amb el qual guanyà un…

Estudià matemàtiques a les universitats de Bonn, Munic i Berlín De formació musicològica pràcticament autodidàctica, el 1936 obtingué el grau de doctor amb una tesi sobre la tonalitat als segles XV i XVI Després de la seva presentació es veié obligat a emigrar als EUA, on ensenyà a les universitats de Harvard 1938-42 i Indiana 1950-70 És autor del llibre The notation of polyphonic music, 900-1600 1942, manual indispensable sobre aquesta matèria Els seus interessos se centraren en el cant gregorià, la música del final del segle XIV i la música per a tecla fins al segle XVII El…

Vida Estudià teoria, piano, clavicèmbal i musicologia a Londres, Amsterdam i Leipzig Més tard anà a Barcelona a estudiar clavicèmbal i clavicordi amb Joan Gibert i Camins i musicologia amb Higini Anglès 1930-36 El 1933 s’establí a Lisboa i el 1947 esdevingué professor al conservatori de la capital portuguesa i fou nomenat membre de l’Instituto Español de Musicología Efectuà gires per Europa i els Estats Units com a intèrpret i professor de clavicèmbal i clavicordi Era considerat un expert en la música hispànica per a teclat de tots els períodes, però especialment dels segles XVI-…

Installat a la Costa Brava des del 1962, ha estat soci fundador del Centre d’Estudis Tossencs 1982 i membre actiu del Centre d’Estudis Selvatans, del qual ha ocupat el càrrec de president durant molts anys La seva activitat investigadora s’ha centrat en l’estudi de la història de la vila de Tossa, especialment en els aspectes relacionats amb l’activitat marítima i comercial De les seves aportacions, caracteritzades per la gran riquesa de la recerca arxivística, cal destacar El comerç marítim de Tossa a través del port barceloní 1357-1553 1982, Homes, vaixells i mercaderies de Tossa al Grau de…

Fou deixeble d’André Jaunet a Zuric i de Marcel Moyse flauta i Eugène Bigot direcció d’orquestra al Conservatori de Música de París, on fou distingit amb un segon premi de flauta A vint-i-un anys substituí Aurèle Nicolet com a solista de flauta de l’Orquestra de Winterthur Entre el 1960 i el 1967 fou director musical del Teatre Municipal de Lucerna, encara que la seva faceta més destacada és la de flautista Collabora habitualment amb orquestres com l’Academy of Saint Martin-in-the-Fields i l’English Chamber Orchestra Ha fet gires de concerts per Europa, l’Amèrica del Sud, Austràlia i el Japó…

El 1959 emigrà amb els seus pares a Israel, on més tard fou alumne d’Ilona Feher A onze anys es presentà amb la Filharmònica d’Israel, i quan en tenia setze aparegué per primera vegada al Carnegie Hall de Nova York Es perfeccionà a la Juilliard School amb Dorothy Delay La seva primera gira europea tingué lloc el 1976, i el 1980 es presentà al Festival de Salzburg És considerat un dels violinistes actuals més brillants, un virtuós de repertori molt ampli, format principalment per obres dels segles XIX i XX Dels seus enregistraments destaquen els concerts de M Bruch, F Mendelssohn…

Començà els estudis de violí amb només cinc anys Fou alumna de la Hochschule de Berlín i es perfeccionà a la Juilliard School de Nova York, amb J Fuchs A dinou anys interpretà el Concert per a violí de F Mendelssohn amb l’Orquestra Filharmònica de Berlín Amb aquesta entitat ha interpretat peces d’autors com L van Beethoven, PI Cajkovskij, E Elgar, WA Mozart, R Schumann i també obres contemporànies de BA Zimmermann, B Blacher, N Badinski i C Halffter, qui li ha dedicat dues obres Forma part del Trio Apollo i de l’Edinger String Quartet El seu repertori és constituït principalment per autors…