Resultats de la cerca

Antonio Tagliavia, baró de Castelvetrano, fou pare de Gian Vicenzo Tagliavia , primer comte de Castelvetrano, que es casà amb Beatriu d’Aragó, filla del baró d’Àvola Foren pares possiblement de Pietro Tagliavia d'Aragona i amb seguretat de Francesco Tagliavia d’Aragona i de Giovanni Tagliavia d’Aragona mort el 1548, que es casaren successivament amb la seva cosina germana Antònia-Contessa d’Aragó, segona marquesa d’Àvola i baronessa de Terranova Giovanni fou creat 1530, amb la seva muller, marquès de Terranova i, en enviduar, es tornà a casar amb Beatriu de Cardona i de Luna Amb la primera…

El seu pare, Arturo Virosque i Ortolà, creà el 1939 l’empresa de transports Virosque, en la direcció de la qual el succeí i a la qual donà un gran impuls des del final dels anys seixanta com a Grupo Virosque, en les branques del transport, la logística, grues i distribució Posteriorment els seus fills Arturo i Carlos Virosque Verdú el rellevaren en la direcció de l’empresa Ocupà també càrrecs de gran rellevància en institucions valencianes, molt especialment a la Cambra de Comerç de València, a la qual contribuí a donar una gran projecció i que presidí del 1995 al 2010 Fou també…

Fill de Pere Sarriera, ell mateix fou anomenat a vegades també Pere Pel seu casament amb Violant de Margarit i Bertran emparentà amb la poderosa família gironina dels Margarit En iniciar-se la guerra contra Joan II, es posà al costat de la generalitat Amb el seu pare intervingué en el setge de la Força de Girona dut a terme pel comte de Pallars 1462 lluità contra els remences de Verntallat i caigué presoner en un intent de penetrar a Girona Alliberat, fou batut a Llagostera El 1468 fou nomenat batlle general de Catalunya i capità de Girona reconquerida Tanmateix, el 1471 es deslligà de l’…

Fill d’un pilot de l’armada reial Es formà a Llotja 1850-55 i amplià estudis a Roma i a París, amb T Couture i H Vernet Es presentà a exposicions de Barcelona i a les Exposiciones Nacionales de Madrid dels anys 1856, 1860, 1862 i 1871, en què obtingué tres segones medalles El 1870 la febre groga de Barcelona el feu fugir a Sabadell, on coincidí amb Soler i Rovirosa i R Tusquets junts descobriren el bosc de can Feu com a tema pictòric i realitzaren decoracions per a teatre Especialista en pintura d’història, el seu Episodi de Trafalgar 1862 Madrid, antic senat és una de les obres més dignes d’…

Durant els s XV i XVI els Mendoza acumularen importants dominis per terres de Castella i prestaren estimables serveis a la monarquia A l’inici del s XVII el patrimoni familiar comprenia més de 60 mayorazgos El tronc del llinatge foren els Mendoza, senyors de Llodio Àlaba, que a mitjan s XI passaren al servei de la casa reial de Castella i s’extingiren al s XIII En la primogenitura del llinatge els succeí una línia collateral que s’identifica amb la dels ducs de l’Infantado i que prosperà des que Pedro González de Mendoza collaborà a l’entronització dels Trastàmara A aquesta…

El petit poble de Sucs és situat a uns 25 km a l’oest de Lleida, un cop passada la serra del Coscollar, últim relleu abans d’arribar al pla de Lleida Es té notícia del lloc de Subes en la delimitació del terme del castell de Montsó de l’any 1092 feta pel monarca aragonès Pere I Sembla que un cop conquerit aquest sector, tal com succeí amb Gimenells, el terme de Sucs restà sota el domini reial La colonització d’aquest lloc es devia iniciar ben aviat Si més no, això és el que fa suposar el fet que l’església de Sucs figuri en l’ Ordinatio ecclesiae Ilerdensis de l’any 1168 Segons…

Especialitzat en la història del cristianisme i del pensament cristià contemporanis, ha estat professor a les universitats de Bari i La Sapienza, i des del 1981 és catedràtic d’història contemporània a la Terza Università degli Studi de Roma És autor de llibres sobre la història contemporània de l’Església Il potere del Papa da Pio Xiia Giovanni Paolo II 1993, Il Mediterraneo nel Novecento religione e stati 1994, Sant’Egidio, Roma e il mondo 1996, Le politiche della Chiesa 1997 i Vescovi d’Italia storie e profili del Novecento 2000, Il secolo del martirio I cristiani nel Novecento 2000-2009,…

De família de músics, era germana del compositor i pianista Olivier Alain i del compositor i organista Jehan Alain , l’obra del qual contribuí també a difondre Debutà a onze anys i succeí el seu pare, el 1971, com a organista de l’església de Saint-Germain Estudià al conservatori de París amb M Dupré, M Duruflé i Plé-Caussade 1944-50 El 1950 guanyà el premi del Concurs Internacional de Ginebra i obtingué un gran prestigi com a organista Al llarg de la seva carrera feu més de 2500 concerts i prop de tres-centes gravacions discogràfiques en són especialment destacables les…

Succeí el seu pare quan aquest fou degollat pels ciutadans carcassonesos, però el comte de Tolosa Ramon V, aplicant antics drets de senyoria, li oposà com a vescomte el seu cunyat el comte Roger Bernat I de Foix Per a foragitar l’intrús Roger V hagué de cercar l’ajut d’Alfons I de Catalunya-Aragó 1168, del qual es féu vassall i a qui reconegué com a senyor de Carcassona-Rasès La submissió a Barcelona finí, però, el 1171, quan el vescomte es casà amb Adelaida de Tolosa i reconegué la senyoria de Ramon V de Tolosa en detriment del comte de Barcelona Les relacions amb el tolosà es…

Succeí el pare Roger Bernat II en el comtat de Foix i la mare, Ermessenda, en el vescomtat de Castellbò 1230 Es casà amb Brunisenda, germana del vescomte Folc V de Cardona, marit de la germana de Roger Esclarmunda, mentre Cecília, germana consanguínia seva, esdevenia la muller del comte Àlvar d’Urgell Aliat primerament del comte Ramon VII de Tolosa, al qual prestà homenatge per la part baixa del comtat, al nord del Pas de la Barra 1241, l’abandonà després passant-se al seu enemic el rei de França i fent-se'n vassall immediat 1243 El 1245 prestà així mateix homenatge a Jaume I de…