Resultats de la cerca

Es llicencià el 1963 a l’Escola de Belles Arts de Sant Carles de València, posteriorment integrada a la Facultat de Belles Arts de la Universitat Politècnica de València, on es doctorà el 1987 Fou becat pel Collegi Major Sant Joan de Ribera de Burjassot l’Horta, per la Direcció General de Belles Arts, per la Fundació Joan March i pel Centre de Càlcul de la Universitat de Madrid, on el 1969 inicià les seves pràctiques amb ordinador Els anys 1975-77 residí als EUA, on aprofundí les seves investigacions sobre nous sistemes projectius i de representació al Center for Advanced Visual Studies del…

Debutà el 1962 amb el grup teatral La Cazuela, d’Alcoi Anà a Barcelona, on actuà amb grups de teatre independent, com el del CICF en Les noces de Fígaro , de Beaumarchais, el 1967, i més tard amb les companyies Adrià Gual amb la qual actuà a Venècia i Núria Espert, i amb diversos grups independents El 1968 inicià una carrera destacada com a cantant i rapsode, amb música pròpia, sobre texts de Salvador Espriu, V Andrés i Estellés, Pere Quart, J Maria de Sagarra i d’ell mateix, i enregistrà diversos discs entre altres, La fera ferotge , 1968 Crònica d’un temps , 1973 A Alcoi , 1974 Coral romput…

Biografia Al principi dels anys setanta es vinculà als corrents de l’art conceptual amb accions a la natura representatives de les propostes de land art a Catalunya Destaquen treballs com ara Duna 1973 i Dona-arbre 1973 i exposicions com “Naturaleses naturals” 1973, a la Sala Vinçon de Barcelona, “Translacions” 1977, a la Sala Tres de Sabadell i “Terra” 1981, a l’Acadèmia de Belles Arts de Sabadell Participà en la Biennal de París 1978 i a la Biennal de Venècia 1978 A patir dels anys vuitanta el seu treball se centrà en el dibuix i la pintura Farigola 1979 Fundació Míró, Barcelona Des del…

Vida Diplomàtic de professió, exercí com a ambaixador a Rússia, Turquia, el Marroc i Suècia El seu interès per la composició el portà a estudiar amb Eduardo Ocón a Màlaga, amb Felip Pedrell a Madrid i amb C Saint-Saëns a París Compongué algunes obres, com l’òpera La buena guarda , però principalment es concentrà en la musicologia, i en particular en l’estudi de la música espanyola Té monografies dedicades a les figures més importants de la música espanyola, entre les quals Juan del Encina, Francisco Guerrero, Cristóbal de Morales i Fernando de las Infantas També es dedicà a la recopilació del…

Vida S’introduí en el món de la música com a cantaire de la Coral de la Capella Davídica de la Catedral de Menorca De ben jove es traslladà a Barcelona Estudià cant al Conservatori del Liceu i ingressà al cor del teatre El 1977 començà a interpretar papers importants al Liceu Inicià la seva carrera internacional l’any 1980 amb l’òpera Falstaff , amb producció de G Strehler i sota la direcció de L Maazel, al Teatro alla Scala de Milà Poc després, i al mateix teatre, interpretà el paper de Tonio en I Pagliacci , produïda per F Zeffirelli A més de l’Scala de Milà, ha pujat als escenaris d’alguns…

Fitxa tècnica PRODUCCIÓ Profilmes Josep Anton Pérez Giner, Barcelona GUIÓ Àngel Casas, FBellmunt FOTOGRAFIA Tomàs Pladevall Eastmancolor, panoràmica MUNTATGE Maricel Bautista SO Josep Nogueira ESTRENA Barcelona, 14061976, Madrid, 18111976 Sinopsi Reportatge sobre el moviment de la Nova Cançó, en què s’alternen les entrevistes realitzades per Àngel Casas, amb actuacions dels seus membres Entre les persones entrevistades figuren Jaume Perich, Manuel Vázquez Montalbán, Jordi Pujol, Joan de Sagarra, Josep Maria Espinàs, Joan Miró, Francesc Candel, Salvador Espriu, Joan Fuster, Carles Rexach…

Filla i deixebla del pintor Orazio Gentileschi , seguidor de Caravaggio L’obra d’Artemisia és considerada un dels principals exponents del caravaggisme Deixebla també del paisatgista Agostino Tassi, fou violada per aquest Durant el judici a Tassi per ofensa a l’honor familiar —pel qual fou condemnat a ser expulsat de Roma—, Artemisa fou també sotmesa a judici 1612, durant el qual fou torturada per a verificar el seu testimoni Un mes després del judici, es casà amb el pintor florentí Pierantonio Stiattesi, amb qui tingué quatre fills La seva primera pintura coneguda fou Susanna i els vells…

El 1476 els germans Bartholomäus, Lucas, Ulrich i Jakob Welser constituïren una poderosa companyia mercantil que uns quants anys més tard, conduïda per Anton Welser mort el 1518, fill gran de Lucas, estengué la seva activitat per tot l’Occident europeu, amb factories a Lisboa, Anvers, Nuremberg, Danzig, Venècia, Ginebra, Lió, etc Al tradicional comerç de llana, teles i draps s’afegí l’explotació de les mines de coure i argent del Tirol, Saxònia i Turíngia i la distribució pel nord i pel centre d’Europa de les espècies i altres productes de les possessions portugueses a Àfrica i Àsia A la mort…

A quinze anys debutà en Give Us the Moon 1944, de V Guest, i aviat esdevingué una destacada actriu del cinema britànic pels seus papers a Caesar and Cleopatra 1945, de G Pascal, Great Expectations 1946, de D Lean, Black Narcissus 1947 de M Powell, Hamlet 1948, Copa Volpi del Festival de Venècia, de L Olivier’s, The Blue Lagoon 1949, de F Launder, i So Long at the Fair 1950, d’A Darnborough i T Fisher Després de The Clouded Yellow 1950, de R Thomas, anà a Hollywood, on donà un nou impuls a la seva carrera amb, entre d’altres, Angel Face 1952, d’O Preminger, The Actress 1953, de G Cukor, el…

Format a la Royal Academy of Dramatic Art, destacà aviat en papers shakespearians i fou membre de la Royal Shakespeare Company Durant tota la seva vida professional combinà el cinema amb el teatre, i els anys 1972-75 fou director associat del Royal Court Theatre Actor ben representatiu del cinema anglès i considerat un dels millors deixebles de Laurence Olivier , debutà amb aquest en The Entertainer 1960, pellícula dirigida per Tony Richardson, a les ordres del qual protagonitzà Tom Jones el 1963, una de les interpretacions més destacades de la seva carrera, per la qual rebé la copa Volpi del…