Resultats de la cerca
Es mostren 2030 resultats
vela
Tros de tela resistent, de prou amplada i llargada per a estendre’s de cap a cap de cadascuna de les antenes de l’aspa del molí de vent, i que serveix per augmentar-ne l’impuls.
circulació de Langmuir
Geografia
Estructura dinàmica que es genera en la superfície de les masses d’aigua, mars i llacs, per acció del vent o d’ones internes, en forma de vòrtexs allargats en direcció horitzontal i més o menys paral·lels.
En la superfície de la mar es detecta visualment per la presència de filargarses més o menys regulars i alternades d’aigua amb la superfície arrissada zona de divergència de l’aigua, de menor tensió superficial i aigua de superfície llisa zones de convergència i major tensió superficial
bordada
Transports
Camí recorregut per un veler entre dues virades quan, pel fet de tenir vent de proa, ha de navegar de bolina, decantant-se, adés a babord, adés a estribord, de la ruta que no pot seguir directament.
bora
Meteorologia
Vent fred de muntanya que bufa violentament del nord o del nord-est a la costa adriàtica o dàlmata, des d’una àrea d’alta pressió sobre l’Europa central cap a una depressió sobre la Mediterrània.
Bufa correntment a l’hivern, però també, més feblement, a l’estiu, i és anomenat borino Pot arribar a 120 km/h, i pot representar un greu perill per a la navegació
La mar Mediterrània
Consideracions generals La Mediterrània és una de les mars marginals més grans del planeta Té una llargada d’uns 4000 km, però la seva amplada màxima és tan sols d’uns 700 km Les seves aigües són distribuïdes en dues grans conques l’oriental i l’occidental, unides per l’estret de Sicília i, dins de cadascuna, en subconques més petites l’Algero-balear, la Tirrena, la Jònica, la d’Heròdot i la de llevant, d’W a E Les fondàries màximes són a la ratlla dels 5000 m a la conca Jònica i les fondàries de més de 2000 m són comunes a totes les conques Per la part de terra, és voltada de sistemes…
simfonia
Música
Gènere orquestral nascut a mitjan segle XVIII, la història del qual es desenvolupà principalment fins ben entrat el XX, encara que s’estén fins l’actualitat.
Abans del segle XVIII, la paraula simfonia s’emprà per a designar diferents tipus d’obres instrumentals o, en alguns casos, vocals per als usos del terme a la Grècia clàssica, vegeu l’accepció anterior Al segle XVII començà a usar-se sovint germans Gabrieli, H Schütz el terme symphonia sacra per a anomenar un motet concertat, amb veus i instruments Més endavant, la paraula en la seva versió italiana sinfonia o adaptada a altres idiomes passà a designar diversos gèneres de la música estrictament instrumental Progressivament, l’ús del terme s’anà restringint fins acabar designant quasi…
cobrebanyera
Esport
Faldó de lona, cautxú, etc, ajustat a la cintura del piragüista i a la vora de la banyera, que serveix per a mantenir estanc l’interior de la piragua i protegir el piragüista del vent, del fred, etc.
anabàtic | anabàtica
Meteorologia
Dit del vent ascendent produït per la convecció de l’aire escalfat per contacte amb la terra caldejada, per exemple, la brisa que es produeix a la sortida del sol en escalfar-se la superfície d’una muntanya.
bolina
Transports
Cap que serveix per a cobrar cap a proa la ralinga de caiguda de sobrevent de les veles quadres, quan hom navega cenyint, per tal que el vent incideixi en la vela i per evitar que aquesta flamegi.