Resultats de la cerca

Doctor en dret, fou un dels fundadors de la Lliga Regionalista i secretari de la seva junta directiva 1903 En sortí amb motiu de l’escissió del 1904, i fou el primer director d' El Poble Català Tornà aviat a la Lliga, i fou regidor de Barcelona 1905 i diputat per Santa Coloma de Farners del 1907 al 1923 Convertit en un dels màxims dirigents de la Lliga membre de la comissió d’acció política, fou un destacat parlamentari i conferenciant en qüestions econòmiques, financeres i administratives Pel gener del 1917 féu un viatge a València per tal de crear una aliança amb el valencianisme…

Nebot seu i segon titular fou Alexandre Móra i Riera , besoncle de Fabiola Mora y de Aragón, reina de Bèlgica

En formaren part Estat Català, ERC, PSC, el PSUC i independents, i presentà a les quatre circumscripcions dotze figures de reconegut prestigi intellectual o cívic JBenet, FCandel, FSolé Sabarís, JSobrequés, PPortabella, JABaixeras, etc, que assoliren totes el triomf i constituïren grup parlamentari propi El 1979, els intents de mantenir l’aliança es frustraren i, mentre el PSUC i el PTE impulsaven una candidatura “Per l’Entesa” que només obtingué un escó Benet, el PSC i ERC crearen una “Nova Entesa” que resultà vencedora amb 10 senadors electes

La Masia de Can Planes, havia estat una antiga residència pagesa construïda el 1702 Els anys cinquanta fou comprada pel FC Barcelona quan el club adquirí els terrenys per a la construcció del seu estadi En principi fou utilitzada com a taller de confecció de la maqueta i lloc de treball d’arquitectes i constructors del Camp Nou Una vegada inaugurat l’estadi 1957, la casa deixà de ser utilitzada, i durant l’etapa presidencial d’Enric Llaudet fou remodelada i passà a ser la seu social inaugurada el 26 de setembre de 1966, després d’abandonar les dependències de Via Laietana El seu limitat espai…

Continua en la mateixa família

La caiguda de Barcelona i el virregnat de Joan d’Àustria Després de la caiguda de Barcelona 1652 a mans de Joan d’Àustria o Joan Josep d’Àustria, a Catalunya les institucions i les constitucions van restar en peu, però res no va ser el mateix Centenars de catalans van ser condemnats per crim de lesa majestat Don Joan va obligar a separar y quitar de lo público tota la documentació dels anys de rebellia, per a evitar confusión i per a demostrar reprovació política La consulta del Consell d’Aragó 14-IX-1652, elaborada, entre d’altres, per tres valencians —el vicecanceller Cristòfor Crespí de…

Substitueix la Llei sobre el règim especial de la Vall d'Aran del 1990 S’hi reconeix la realitat nacional occitana de la Vall d'Aran derogant en la pràctica l'estatut de comarca, estableix els drets històrics i la identitat de l'Aran amb la variant aranesa de l’occità com a llengua pròpia i que ha de ser la llengua d’ús normal i preferent de l’Administració al territori, incloent-hi l’escola, atorga el dret de decidir el propi futur i estipula un model de finançament revisable bilateralment al cap de tres anys i atorga al territori un diputat al Parlament de Catalunya No reconeix al Consell…

Propietari de la fàbrica farinera El Progreso de Sant Martí de Provençals 1914-25, comprada i refundada el 1888 pel seu pare Ramon Rovira i Casanella  Jorba, Anoia 1836—Barcelona, Barcelonès 1914, cofundador i vocal de l'Associació General de Propietaris de la Muntanya de Montjuïc 1900 Fou president de l'Associació de Fabricants de Farina de Barcelona 1922-24, membre de la Cambra de Comerç, del Foment del Treball Nacional i de la Societat Econòmica Barcelonesa d'Amics del País, entre d'altres Membre de la Lliga Regionalista, fou escollit regidor i tinent d'alcalde de l'antic districte II de…

Centre agrícola bleda-rave, patates, cereals i vinyes, té també indústries tèxtils, d’adoberia, de llumins Important poblat romà i seu episcopal visigoda, fou sotmesa pels musulmans l’any 713 Conquerida per Alfons I el Bataller 1118, fou ocupada a la seva mort per Alfons VII de Castella i Lleó i tornada a Ramon Berenguer IV 1137 Jaume II hi preparà la sentència arbitral de concòrdia de Torrellas Felip II hi convocà les corts de Tarassona 1592, per a modificar els furs d’Aragó a favor de l’autoritat reial a partir d’aleshores, el rei pogué nomenar lliurement el justícia major d’…

Fou feta edificar pel rei Sanç Ramires, juntament amb un castell fortificat, el 1086, quan es preparava per a la conquesta d’Osca Els primers canonges provingueren de Loarre El rei li sotmeté la nova vila de Montaragó, creada als seus peus, i ell i els seus successors i magnats continuaren afavorint-la fins a tenir 104 esglésies i pobles sotmesos al s XII Els seus abats eren mitrats i tenien setial a les corts del regne d’Aragó A causa de la guerra entre els partidaris del comte d’Urgell i Ferran d’Antequera, el monestir entrà en una fase d’abandonament i ruïna fins que Ferran I el prengué…