Resultats de la cerca
Es mostren 10759 resultats
estret de Singapur
Estret marí
Braç de mar que separa Singapur de l’arxipèlag de les Riau (Malàisia) i comunica l’estret de Malaca amb la mar de la Xina Meridional.
Lloc de pas de les rutes marítimes entre l’Extrem Orient, Indonèsia i Oceania amb Europa i Àfrica
raça mediterrànida
Antropologia física
Raça del grup leucoderm, dolicocèfala, de pell més o menys bruna i ulls foscs.
Ocupa bàsicament l’Europa meridional i l’Àfrica al N del Sàhara Comprèn dues subraces iberoinsular i atlantopirinenca
lliri de maig
Botànica
Planta herbàcia de la família de les liliàcies, de 10 a 20 cm d’alçària, de rizoma repent, amb dues fulles radicals, oblongues, agudes i d’un verd brillant, i amb flors blanques, campanulades, penjants, fragants i disposades en raïm.
Es fa en boscs als Pirineus i en una gran part d’Europa També és plantada en jardins
nenúfar groc
nenúfar groc
© Fototeca.cat
Botànica
Jardineria
Planta aquàtica de la família de les nimfeàcies de fulles flotants, arrodonides, cordiformes, grosses, i de flors grogues.
Creix en aigües fluvials o estancades en una gran part d’Europa, i també és plantada en jardineria
gavotí
Gavotí
© Ecomare, Salko de Wolf
Ornitologia
Ocell de l’ordre dels caradriformes de la família dels àlcids, d’uns 20 cm, blanc, amb el cap i el pit negrencs, les parts superiors blanques i el coll molt curt.
Habita a Islàndia i a les regions àrtiques d’Europa A l’hivern és excepcional als Països Catalans
jòguing
Esport
Excercici físic consistent a córrer sobre diversos tipus de terreny (pista, camins, rutes urbanes, etc) practicat per mantenir-se en forma.
Fou molt popular als EUA i s’estengué a Europa els anys setanta Hom en diu també fúting
èider
èider
© Fototeca.cat
Ornitologia
Gènere d’ocells de l’ordre dels anseriformes
, de la família dels anàtids, de dimensions mitjanes i plomatge hidròfug.
Habiten a l’Europa septentrional, i a la tardor emigren cap al sud són accidentals als Països Catalans
veça
Botànica
Agronomia
Planta herbàcia anual, de la família de les papilionàcies, enfiladissa, de 30 a 80 cm, pubescent, de fulles paripinnades i terminades en circell, amb els folíols cuneïformes i mucronats, de flors purpúries, generalment geminades, i de fruits lleguminosos grossos, sovint de color bru un cop madurs.
Creix espontàniament en camps i herbassars, a tot Europa És conreada com a planta farratgera i de gra
centaura groga
Botànica
Planta herbàcia anual, de la família de les gencianàcies, de tija erecta, prima, glauca, simple o ramificada a la part de dalt, que fa de 5 a 60 cm, amb fulles caulinars ovatotriangulars, oposades, perfoliades i fulles basals obovades que formen una roseta.
Les flors, grogues, són disposades en cimes pauciflores Creix en pastures i herbeis, preferentment humits, de tot Europa
silúrids
Silúrids
© Josep Ferrús Sabaté
Ictiologia
Família de peixos de l’ordre dels siluriformes, amb el cos bastant deprimit dorsiventralment, cap eixamplat, barbes molt desenvolupades, pell sovint nua, ulls petits, sense aletes dorsals o amb una sola aleta petita, l’anal grossa i les pectorals amb el primer radi espinós desenvolupat.
Depredadors, són propis de les aigües dolces d’Àsia i Europa L’espècie més característica és el sílur