Resultats de la cerca
Es mostren 3881 resultats
Felix Prohaska
Música
Director d’orquestra austríac, fill del compositor Karl Prohaska.
Estudià piano amb E Steuermann i teoria amb H Gál, F Salzer i O Jonas Inicià la seva carrera com a docent al Conservatori de Graz 1936-39 En 1939-41 dirigí a l’Òpera de Duisburg i del 1941 al 1943 ho feu al Teatre de l’Òpera Alemanya d’Estrasburg Després d’una breu etapa a Praga, el 1946 tornà a Viena, on es feu càrrec de la direcció musical de la Volksoper fins el 1955, activitat que combinà amb la docència Posteriorment actuà a les òperes d’Hamburg 1955-61, Viena 1962-65 i Kiel 1965-74 Ocasionalment es presentà al Festival de Salzburg i en diversos teatres sud-americans També realitzà…
Helmut Koch
Música
Director d’orquestra alemany.
Estudià violí, piano i direcció d’orquestra a Colònia i Essen Posteriorment amplià la seva formació musical a Suïssa, on fou deixeble de M Fiedler, F Lehmann i H Scherchen Debutà com a director coral i s’especialitzà en el Barroc tardà El 1932 es presentà com a director d’orquestra a Berlín Entre el 1938 i el 1945 fou director musical de diversos enregistraments de la companyia discogràfica de C Lindström El 1945 fundà l’Orquestra de Cambra de Berlín, i tres anys més tard, el Cor de la Ràdio de la República Democràtica Alemanya A partir del 1960 actuà assíduament a la Staatsoper del Berlín…
Eugene Istomin
Música
Pianista nord-americà.
La part més substancial de la seva formació es desenvolupà al Curtis Institut, on fou deixeble de R Serkin, K Silote i M Horszowski El 1943 aconseguí el premi Leventritt, i el mateix any interpretà el Concert núm 2 de J Brahms amb la Filharmònica de Nova York A partir d’aleshores desenvolupà una important carrera concertística, com a solista i també acompanyat de les principals orquestres nord-americanes El seu primer enregistrament, el Concert en do m de JS Bach, obtingué un èxit molt important Sovint formà trio amb el violinista Isaac Stern i el violoncellista Leonard Rose També actuà amb…
Teddy Wilson
Música
Pianista nord-americà.
Es crià a Alabama i al principi dels anys trenta tocà a Chicago amb Jimmie Noone i Louis Armstrong El 1933 s’installà a Nova York per tocar amb Benny Carter De l’any 1936 al 1939 formà part del grup de Benny Goodman, un dels primers conjunts racialment integrats, i donà a conèixer el seu estil pianístic, que esdevingué dels més importants del període anomenat swing Aportà innovacions rítmiques, harmòniques i contrapuntístiques, que influïren en pianistes posteriors Liderà breument una orquestra i després actuà sobretot al capdavant d’un trio Wilson dugué a terme nombrosos enregistraments,…
Polisistem
Cinematografia
Laboratori cinematogràfic creat el 1962 per Antoni i Josep Vilafranca a Sant Boi de Llobregat.
Es dedica a realitzar canvis de formats, tant estàndard com subestàndard, blanc i negre i color, variacions de cadència, còpies òptiques per mitjà del sistema de finestreta humida, contactes, transferència de vídeo a cinema, restauració de films, títols i intertítols En el camp del so treballa el doblatge, la transcripció del so en formats diferents, el repicatge magnètic i òptic perforat de so També actua com a laboratori de duplicació de vídeo i manipulació del producte final La diapositiva, el CD i el DVD formen part igualment dels seus serveis El 2002 es traslladà a Rubí…
Illinois Jacquet
Música
Saxofonista tenor i contralt nord-americà.
Es crià a Houston, des d’on treballà amb bandes itinerants fins el 1942, any en què actuà a l’orquestra de Lionel Hampton i enregistrà Flying Home Posteriorment treballà amb Cab Calloway, i fou seleccionat com a solista per a les gires de Jazz at the Philharmonic, activitat que combinà amb el lideratge de grups propis durant els anys cinquanta A les dècades següents fou una figura molt popular als festivals de tot el món, especialment a Europa, amb grups propis, com a solista amb Lionel Hampton o formant part dels Texas Tenors Al final dels anys vuitanta formà una big band , que mantení amb…
permanganimetria
Química
Mètode d’anàlisi volumètrica de substàncies reductores (volumetria) que fa ús d’una solució colorant de permanganat potàssic.
La força oxidant del permanganat en medi fortament àcid, segons la semiequació MnO 4 - + 8H + + 5e ⇌Mn 2 + + 4H 2 O, E ° = 1,51 V, és suficient per a permetre la determinació de substàncies reductores tals com ferroII, oxalats, ferrocianurs, nitrits, sulfits, aigua oxigenada, etc, emprant generalment el mateix reactiu valorant coloració violada com a indicador Per a valorar la solució de permanganat potàssic en medi àcid, hom empra l’oxalat sòdic com a tipus primari Una altra reacció en la qual el permanganat actua com a oxidant és MnO 4 - + 4H + + 3e ⇌MnO 2 + 2H 2 O, E ° = 1,695…
servofrè
Transports
Servocomandament que permet i assegura l’accionament dels frens d’alguns vehicles automòbils, especialment dels pesants, amb un esforç limitat del conductor.
En el servofrè pneumàtic , l’accionament del pedal per part del conductor posa en comunicació el tub d’aspiració del motor amb un cilindre l’èmbol del qual diafragma , en ésser atret per la depressió, ajuda a empènyer la tija que acciona l’èmbol del cilindre mestre servofrè de depressió o injecta al cilindre aire comprimit, procedent d’una bomba accionada pel motor del vehicle, que actua sobre el diafragma servofrè de compressió En el servofrè hidràulic la pressió de l’oli del circuit hidràulic és reforçada per l’oli comprimit per una bomba també accionada pel motor En el…
radioimmunoassaig
Bioquímica
Tècnica d’anàlisi serològica molt sensible, emprada per a la determinació quantitativa in vitro de molècules de fluids i teixits biològics (pèptids, esteroides, prostaglandines, nucleòtids, etc), considerats com a antígens.
En l’assaig d’aquests antígens hom parteix de la molècula original i de la molècula marcada radioactivament generalment amb iode 131 o 125 aquesta molècula marcada —que actua com a antigen— és afegida al sistema a analitzar juntament amb l’anticòs específic, tots dos a quantitats constants En la reacció antigen-anticòs l’antigen marcat s’uneix a l’anticòs específic en funció de la quantitat d’antigen original, la qual s’avalua en una corba estàndard Aquesta tècnica presenta grans avantatges de sensibilitat, especificitat i precisió, i arriba a mesurar antígens a concentracions de…
efecte anòdic
Química
En l’electròlisi ígnia, increment important i sobtat del voltatge, que es produeix quan la densitat de corrent anòdic depassa un cert valor crític, més alt com més elevada és la temperatura.
L’efecte anòdic és causat per la formació, entre l’ànode i l’electròlit fos, d’una pellícula gasosa contínua que actua com a aïllant En la fabricació de l’alumini hom observa l’efecte anòdic quan l’electròlit s’empobreix en alúmina La tensió passa de 5-6 volts a 20 volts o més el corrent s’estableix per formació d’un arc que trenca la capa de gas tot produint un so característic, i la cèllula s’escalfa en excés Per a cessar el fenomen cal afegir alúmina i remenar per accelerar-ne la dissolució per a prevenir-lo hom limita les dimensions dels ànodes per tal de facilitar el…