Resultats de la cerca
Es mostren 16980 resultats
serra de Carreu

Serra de Carreu
© Fototeca.cat
Serra
Contrafort (1781 m alt.) de les serres interiors prepirinenques al Pallars Jussà (dins el terme d’Abella de la Conca), integrat dins la conca de Tremp, la qual divideix en Conca de Dalt (Tremp) i Conca de Baix (la Pobla de Segur).
Correspon a un plec anticlinal que permet d’aflorar les calcàries cretàcies, enllaçat al nord per un sinclinal Conca de Dalt solcat pel riu de Carreu, amb el massís del Boumort Pel sud encavalca el terciari de la vall d’Abella Vers el Segre, a l’est, el riu de Puials el separa de la serra de Sant Joan, i, per l’oest, davalla per la serra de Sant Corneli 1 341 m alt fins a la Noguera Pallaresa La vegetació és formada per pinassa a les obagues fins a 1 100 m, seguida de pi rojal, que arriba fins a 1 600 m a la solana hi ha pi negre a partir de 1 700 m Els matolls s’estenen al…
la Vajol
la Vajol
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi de l’Alt Empordà, al límit amb el Vallespir.
Situació i presentació El terme municipal de la Vajol, d’extensió reduïda 4,72 km 2 , és als Pirineus empordanesos A l’extrem occidental de la serra de l’Albera i als vessants meridionals del coll de Lli 713 m, confrontant amb el Vallespir i, per tant, amb l’Estat francès, pertany a un dels sectors més enlairats i accidentats de l’Alt Empordà El límit septentrional coincideix amb el municipi vallespirà de les Illes amb el qual està agermanat i passa per la carena, des del puig del Faig 925 m, a l’oest, fins al pla de la Llosa 783 m, a l’est A més, amb els termes empordanesos d’Agullana E,…
Vallanca
Vallanca
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi del Racó, a l’àrea de llengua castellana del País Valencià, situat a l’extrem SW de la comarca, al límit amb Castella, a la capçalera del riu Boïlgues (o rambla de Vallanca
); comprèn un altiplà d’uns 950 m alt. voltat de muntanyes.
El sector forestal ocupa 2 200 ha de matollar i 2 000 de pasturatges, mentre que el bosc només 570 ha L’àrea conreada 820 ha és ocupada per cereals, patates i vinya el regadiu cereals i blat de moro, amb aigua del riu, es limita a 70 ha Hi ha ramaderia ovina i apicultura El 80% de la població activa treballa en el sector primari La població, que es mantingué relativament estable fins el 1940, ha sofert després una emigració massiva, que l’ha reduïda a un terç La vila 164 h agl 2006 970 m alt és a l’esquerra del riu L’església parroquial és dedicada a la Mare de Déu dels Àngels El castell de…
Jóc

Municipi
Municipi del Conflent, al sud de Vinçà, que comprèn una regió de terrenys primaris que representen els darrers contraforts del Canigó amb el puig de les Feixes (926 m alt), i una regió terciària a la vall de la Tet, on se situen els conreus.
Drenen el terme els còrrecs dels Abeuradors, d’en Molins i d’en Pere Ferrer L’economia és bàsicament agrícola La superfície conreada és de 162 ha destinades majoritàriament a arbres fruiters 97 ha, sobretot presseguers 89 ha, cirerers i albercoquers També hi ha vinya 56 ha i hortalisses 7 ha El cens ramader és gairebé nul 10 caps d’oví El poble 124 h 1982 329 m alt és al límit d’ambdues zones El seu castell, del s XII, aturonat, gairebé arruïnat, fou el centre de la baronia de Jóc Hi ha restes de les muralles, construïdes al s XVI L’església actual, de Sant Martí, és del s XVIII…
Vallibona
Municipi
Municipi dels Ports, al vessant oriental de la comarca, a la capçalera del riu Cérvol, voltat completament de muntanyes: la serra de la Mola i la serra del Peiró de Vallibona, dins el terme de Morella, el tossal Gros (1 253 m alt.), les moles de la Clapissa i del Turmell (1 281 m) i la Talaiola (948 m), al S, i la pena de Bel (1 005 m alt.), al N.
El riu Cérvol travessa el terme de ponent a llevant, i rep els barrancs de la Font de Teis, de la Galallera i de la Teuleria, per l’esquerra Hi ha 7 750 ha de garriga, 500 de bosc de pins, alzines i roures, 810 de conreus de secà i 16 de regadiu La vila 90 h agl 2006, vallibonencs 666 m alt és situada a l’esquerra del riu Cérvol, a la seva confluència amb el barranc de la Galallera A l’església parroquial l’Assumpció es conserven tres creus d’argent, gòtiques, i una veracreu del s XVI, fetes a Morella, i un reliquiari del s XVIII El 1233, després de la conquesta cristiana, fou donada a…
Toga
Toga
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi de l’Alt Millars, dins l’àrea de llengua castellana del País Valencià, a banda i banda del Millars, des de la lloma de Trapos, al S (contrafort septentrional de la serra d’Espadà), fins a la solana de Lludient, al N, ja a la vall del riu de Vilamalefa.
El 75% del territori és de muntanya poc productiva al secà hi ha 320 ha dedicades a garrofer, olivera, vinya i ametller L’horta, a la vora del riu, ocupa poc més de 20 ha El poble 107 h 2006 291 m alt és situat al peu de la lloma de Trapos hi ha encara les ruïnes de l’antic castell de Toga L’església parroquial la Concepció és petita, d’una sola nau Fou lloc de moriscs 170 focs 1609 i centre de la baronia de Toga A l’E del poble hi ha el santuari de Sant Joan i Santa Bàrbara, i a 2 km una font termal amb aigües indicades per a l’aparell digestiu
Teulís
L’església parroquial de Sant Joan de Teulís
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi del Rosselló, als contraforts orientals del massís del Canigó, a la zona de contacte amb els Aspres, estès entre el pic Redó (1 338 m alt), a llevant de la torre Avetera, i el torrent de Sant Marçal, afluent, per la dreta, del riu Ample, límit oriental del terme.
El territori és molt accidentat i no permet, pràcticament, l’explotació agrícola, només 64 ha, la major part de les quals 51 ha són de prats i farratge i només 2 de cereals, 2 de vinya i 1 de fruiters El cens ramader és actualment molt petit 35 caps de cabrum i 5 d’ovins El poble , que agrupa tota la població del municipi, es troba a 500 m alt, al sector septentrional del terme La seva església parroquial Sant Joan, amb campanar d’espadanya, conserva una marededéu romànica el retaule de l’altar major fou construït al s XVII per Pere Oliva d’Urgell El lloc fou posseït pel monestir…
vall de Conangles
Vall de capçalera de la Noguera Ribagorçana, al terme de Viella (Vall d’Aran), drenada pel barranc de Conangles o d’Ospitau, que, unit amb el Molierès sota d’Er Ospitau de Vielha, forma la Noguera Ribagorçana.
És tancada, a l’est, per la carena que parteix aigües amb la conca de la Garona, des del port de Rius, pel tuc de Conangles 2 785 m alt i pel coll de Conangles obert damunt el circ de capçalera de Valarties, al tossal d’Es Estanhets 2 882 m alt, que domina el petit grup d' estanyets de Conangles , a l’oest Pel nord l’aïllen els circs dels estanys Redon i de Rius, separats per la tuca d’Estanh Redon 2 540 m alt, i al sud, el tuc de Comtessa 2 775 m alt A l’obaga s’estén el bosc de Conangles
Maià de Montcal

Maià de Montcal
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi de la Garrotxa al límit amb l’Alt Empordà i el Gironès.
Situació i presentació Limita amb els termes municipals de Beuda N i W, Sant Ferriol S, Serinyà S i Crespià E, aquests dos de la comarca del Pla de l’Estany, i Cabanelles E, que pertany a l’Alt Empordà En la divisió territorial de Catalunya del 1936 Dosquers fou inclòs en la comarca de l’Alt Empordà, però l’any següent, el 1937, en fou segregat per a incorporar-lo a la Garrotxa i el 1969 fou agregat al municipi de Maià De fet, com Maià, es troba a la zona de transició entre la Garrotxa, l’Empordà i el Pla de l’Estany El terme municipal forma part del partit judicial de Figueres i no d’Olot,…
Teresa de Cofrents
Teresa de Cofrents
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi de la Vall de Cofrents, a l’àrea de llengua castellana del País Valencià, als vessants nord-occidentals (1.082 m alt.) de la mola del Caroig.
És drenat a l’W pel riu de La Hoz, al qual aflueix el Reconque i el seu afluent, la rambla d’Argongeña La major part del territori no és conreada, i és ocupada per pinedes i matollar L’agricultura es limita a 700 ha de secà els principals conreus són cereals, vinya, oliveres i garrofers i 250 ha de regadiu, que aprofita l’aigua de fonts, poc intensiva a causa de la pobresa d’aigua i del clima blat, arbres fruiters i blat de moro La ramaderia ovina complementa l’economia La població tingué al llarg del segle XIX una estabilitat que s’ha convertit en descens des del començament del segle XX,…