Resultats de la cerca

Estudià a la New York's School of Visual Arts i a l’Escola de Cinema i Televisió de la Universitat de Califòrnia del Sud En les seves pellícules combina o alterna el thriller , el cinema fantàstic i de ciència-ficció Les seves  principals produccions són Public Access 1993, gran premi del jurat del Festival de Sundance, The Usual Suspects 1995, Apt Pupil 1998, X-Men 2000 i la seqüela X-Men 2 2003, Superman Returns 2006 i Valkyrie 2008 L’any 2011 rebé el Gran Premi Honorífic del Festival Internacional de Sitges

Estudià a l’Atlanta College of Art i a l’Escola de Disseny de Rhode Island Actualment viu a Nova York, on exerceix la docència al Master of Fine Arts de la Universitat de Columbia Les seves obres s’han exposat al Museu d’Art Modern de San Francisco i al Museu Guggenheim i al Museu Whitney d’Art Americà de Nova York El 1997 rebé el premi John D i Catherine T de la Fundació McArthur i representà els EUA a la Biennal de São Paulo, al Brasil

Es formà i graduà a l’Escola Massana 1945-51, on més tard entrà a formar part de la Manufactura de l’Escola sota la direcció de Miquel Soldevila L’any 1951 assistí becat per l’Escola a l’École des Arts Appliqués à l’Industrie de París El 1956 exercí de professor d’esmalt en els cursos monogràfics de l’Escola En la seva obra aprofundí la utilització de l’esmalt com a matèria sotmesa a gran foc, en la confecció de peces de forma, sobretot en gerros repussats a mà

Format al Cercle Artístic de Sant Lluc i a l’Escola Massana, n'esdevingué professor de dibuix i esmalt Fou deixeble de Miquel Soldevila Participà en diverses mostres estatals d’arts decoratives, i fou premiat en l’edició del 1949 celebrada a Madrid Practicà també el dibuix, l’escultura i la pintura Com a esmaltador és considerat un dels pioners del ressorgiment de l’art de l’esmalt del segle XX, en el que s’ha denominat Escola de Barcelona La seva obra figura en multitud de colleccions particulars i de l’Ajuntament de Barcelona

Situat en un edifici remodelat que ha conservat la façana modernista, conté un important fons de més de 5 000 obres d’art català dels s XIX i XX, que Joan Abelló donà a la vila, amb obres de destacats artistes com Miró, Dalí, Tàpies, Picasso, Cuixart, Fortuny, Ramon Casas, etc També disposa de colleccions d’escultura romànica i barroca, art asiàtic i africà i objectes d’arts decoratives Acull un gran fons documental i biogràfic sobre els moviments i els artistes més importants dels últims segles, així com obres del mateix Joan Abelló

Es graduà en arts i medicina a Perpinyà Exercí a Girona i passà al servei de l’almirall de Castella i vescomte de Cabrera Fadrique Enríquez Pretengué aplicar a la medicina les deduccions astrològiques Publicà a Burgos, el 1523, una refutació dels tractats d’Agostino Nifo sobre Averrois en els quals tracta incidentalment de les campanyes de repressió reialista contra els comuners, seguit d’una compilació de termes astrològics, d’una epístola contra els nigromàntics, d’una altra contra les presumpcions dels astròlegs i d’un pronòstic de l’any 1522, tot en llatí

Fou, amb Rafael Monleón, un dels marinistes més autèntics, tot i que hi ha qui ha dit d’ell que era més manierista que marinista i que abusava dels blaus Participà en diverses exposicions nacionals de Madrid i en altres de caràcter internacional 1892 i 1910 Condecorat amb la creu d’Isabel la Catòlica 1897, fou director de l’Escola de Sant Carles a la fi de la seva vida Autor de Salvament d’un nàufrag, Xoc a alta mar, Platja de cabanyal i Sense rumb Museu de Belles Arts, València

Format a l’Escola de Belles Arts de Barcelona Feu dibuixos animats —collaborà, entre altres, al film Érase una vez 1948-50—, i escriví i illustrà molts llibres per a infants Mantingueu net el cor , Siguem-hi tots Excellí internacionalment com a autor d’un tipus de nadala des del 1952 amb pastors o àngels estilitzats, riallers i bonhomiosos, que ha estat molt imitat posteriorment Dibuixos seus illustraren el catàleg del Festival Pau Casals d’Acapulco 1960, editat amb motiu de la primera audició mundial d’ El Pessebre  És germà de l’actriu Paquita Ferrándiz

Estudià a Madrid Fou catedràtic 1891-1916 de l’institut de segon ensenyament de Barcelona, que dirigí des del 1913 Inventà diversos aparells científics, com el que duu el seu nom, destinat a demostrar els principis a què obeeix la sortida de líquids Projectà un parc geogràfic per a Barcelona Exposició d’Indústries Elèctriques de l’any 1917 Fou membre de l’Acadèmia de Ciències i Arts de Barcelona i membre corresponent de la Reial Acadèmia de Ciències de Madrid Deixà diverses obres de didàctica de la llengua francesa, tractats de física i química, etc

El seu eclecticisme es manifestà tant en els temes, d’ambient simplista de la fi del s XIX, com en la tècnica Fou mal considerat pels impressionistes pel fet d’haver posat a l’abast de la burgesia una versió atenuada de les troballes d’aquest grup És autor de l' Île heureuse 1901 Musée des Arts Décoratifs, París, de nombrosos murals i sostres en edificis públics, etc Conreà també l’aiguafort i fou el primer pintor admès a l’Académie Française 1924, gràcies, sobretot, als seus cotitzadíssims retrats