Resultats de la cerca
Es mostren 7052 resultats
Jacques-Paul Migne
Història
Erudit francès.
Prevere de la diòcesi d’Orleans, el 1836 deixà la professió periodística fou fundador de diversos diaris, entre els quals L’Universe per dedicar-se a la publicació de la Bibliothèque universelle du clergé , de la qual, malgrat les dificultats materials i de tot ordre, aparegueren més de 1 000 volums, entre els quals Theologiae cursus completus 1840-45, Scripturae sacrae cursus completus 1838-40, Collection des auteurs sacrés, Encyclopédie théologique amb dues continuacions, etc És conegut sobretot per la monumental collecció, no superada, d’obres patrístiques, en una doble sèrie, llatina i…
Alfons d’Aragó i de Gurrea
Història
Comte de Ribagorça (Alfons VII: 1512-33) per renúncia del seu pare Joan d’Aragó.
El 1506 anà a cercar i acompanyà a Valladolid la futura reina Germana de Foix A la mort de Ferran II 1516, anà a Flandes prop de Carles I, amb instruccions del regent Alfons d’Aragó retornà amb el rei a la Península En recompensa a l’hospitalitat que donà, al seu palau de Pedrola, al papa electe Adrià IV, fou nomenat comanador de Sant Jaume El 1533 abandonà la vida cortesana i renuncià al comtat a favor del seu fill Martí Deixà escrita una Historia y principios del linaje de los Gurreas i algunes poesies
Edmund Wilson
Literatura anglesa
Escriptor i periodista nord-americà.
Collaborà en diverses publicacions, sobretot com a crític literari Tanmateix, la seva obra crítica, que seguí en bona part l’estètica marxista, versà també sobre altres camps, com la política, la història, etc Cal destacar-ne els volums d’assaigs Axel’s Castle 1931, The Scrolls from the Dead Sea 1955 i Patriotic Gore Studies in the Literature of the American Civil War 1962, entre molts d’altres, la novella I Thought of Daisy 1929 i Memoirs of Hecate County 1946, recull de narracions Conreà també la poesia i el teatre, i deixà també una obra autobiogràfica A Prelude 1967
Herwarth Walden
Literatura alemanya
Pseudònim de l’escriptor alemany Georg Lewin.
Després de collaborar en diverses publicacions, fundà la revista Der Sturm 1910-32, de gran importància en la difusió i la promoció dels moviments avantguardistes, especialment de l’expressionisme, i en la qual collaboraren ADöblin, OKokoschka i KSchwitters, entre d’altres El 1932 emigrà a l’URSS, on prosseguí la seva activitat de publicista i on morí poc després d’haver estat empresonat Deixà una obra de caràcter marcadament expressionista, de la qual cal esmentar la novella Das Buch der Menschenliebe ‘El llibre de l’amor humà’, 1916 i diverses peces teatrals, on predomina el tema del…
Antoni Riba i Garcia
Escultura
Escultor.
Deixeble de Ramon Cerveto i Vestraten a Tortosa i de Joan Baptista Font a la Llotja de Barcelona Es relacionà estretament amb els Vallmitjana Té obres a l’església de Sant Joan de Lassalle de Manresa i collaborà amb Antoni Gaudí a la Casa Vicens i a la Sagrada Família Exposà al Centre d’Aquarellistes de Barcelona 1885 Treballà molt en terra cuita Conreà el pintoresquisme i el retrat i deixà la professió aviat Era pare de l’escriptor Carles Riba El seu germà Carles Riba i Garcia Tortosa 1870 — Barcelona 1941, també escultor, treballà especialment la talla de fusta
Peter Graham Harnden
Arquitectura
Disseny i arts gràfiques
Arquitecte i dissenyador anglès.
Treballà a Itàlia i a Califòrnia, influït per Richard Neutra, i a Mèxic Fou director d’Informació Visual del Pla Marshall a Europa Associat amb l’arquitecte Lanfranco Bombelli, fundà la firma Harnden and Bombelli, amb estudi a París fins el 1961 i després a Barcelona Són obres seves el pavelló nord-americà a la fira mundial de Brusselles 1958 i els de medicina a la fira mundial de Montreal 1967 i de l’OECD a la fira mundial d’Osaka 1970 Deixà nombroses realitzacions a Cadaqués, a d’altres punts de l’Empordà i a Màlaga, a Madrid, etc
Manuel I Comnè
Història
Emperador d’Orient (1143-80).
Fill de Joan II, continuà la guerra contra els turcs i contrarestà un atac dels normands 1149, als quals prengué Corfú A la mort de Roger II de Sicília intentà la reconquesta de la Itàlia meridional 1158, però hi fracassà També hagué d’abandonar l’intent de restauració bizantina a la Dalmàcia, a causa de l’oposició de Venècia, que suscità una guerra marítima 1171-75, de funestes conseqüències per a l’Imperi Derrotat a l’Àsia Menor pels turcs seljúcides 1176, que s’empararen de tot el territori, en morir deixà les finances en una situació dificilíssima
Ferdinand von Mannlicher
Història
Militar
Dissenyador d’armes portàtils austríac, especialment de fusells militars i de pistoles automàtiques, la majoria de les quals eren fabricades per la factoria Steyr.
Deixà més de 150 dissenys d’armes de repetició, semiautomàtiques i automàtiques, prop d’una tercera part de les quals assoliren una gran difusió com a armes de reglament de molts dels exèrcits moderns de la fi del s XIX i del primer terç del s XX Encara conserva un gran prestigi el rifle de caça, amb mecanisme de forrellat, que és fabricat amb la marca Mannlicher Moltes armes automàtiques de la més moderna concepció es basen en mecanismes inventats per ell que no havien pogut ésser posats a la pràctica per dificultats tècniques de fabricació
Frederic Macau i Vilar
Construcció i obres públiques
Geologia
Enginyer de camins i geòleg.
Treballà a les illes Canàries Com a director de carreteres de Girona, hi planejà la modernització dels principals vials Fins a la seva mort, fou un dels professors de la càtedra de geologia a l’escola d’enginyers de camins de Madrid Publicà Mapa de situación de los terrenos yesíveros en España 1962, Evolución sedimentaria del delta del Ebro 1962 i Los depósitos miocenos i cuaternarios del bajo Ebro 1965, en collaboració amb Solé i Sabarís, Llamas i CVirgili És remarcable l’estudi de la costa del golf de Roses Geología, viento y geometría 1966 Deixà inèdit un voluminós tractat de fotogeologia
Lluís III de Provença
Història
Rei titular de Nàpols (1417-34) i comte de Provença i duc d’Anjou (1417-34).
Fill i successor de Lluís II , deixà a la seva mare Violant d’Aragó el govern de Provença, puix que la seva màxima preocupació fou de realitzar els seus drets a la corona de Nàpols En vida del seu pare portà el títol de duc de Calàbria Malgrat l’ajut de l’important partit angeví, l’actitud contradictòria de la reina Joana II i la forta oposició d’ Alfons IV de Catalunya-Aragó feren fracassar els seus projectes Morí en combat contra Jaume dels Blaus, el principal partidari d’Alfons IV Fou succeït pel seu germà Renat