Resultats de la cerca

Practicant d’automobilisme, tennis i ciclisme, el 1884 fundà el Club Velocipèdic de Barcelona El 1891 creà i dirigí El Ciclista , primera revista sobre ciclisme de Catalunya, que es convertí en el portaveu de la Societat Velocipedista de Barcelona El 1895 liderà la fundació de la Unió Velocipèdica Espanyola UVE i secundà Josep Barunat com a primer president Fou el segon president de l’entitat, ens que encapçalà durant dues etapes 1899-1901, 1910-14 Amb el temps s’organitzà en el seu record el Trofeu Claudi Rialp, amb motiu de la Barcelona-Andorra

La temporada 1940-41 fou un dels porters del primer equip de futbol del Reial Club Deportiu Espanyol, però no jugà cap partit Uns quants anys després entrà a la junta directiva del club i el 1947 substituí Joan Antoni Samaranch com a delegat de la secció d’hoquei sobre patins Com a seleccionador estatal 1951-60 conquerí dos Mundials 1954, 1955 i tres Europeus 1954, 1955, 1957 Quan deixà la selecció fou nomenat vicepresident de la Federació Espanyola de Patinatge, que presidí 1961-66 Aquell mateix any substituí Samaranch com a representant de la Delegación Nacional de Educación Física y…

Començà a jugar de defensa al Club Alfa de Barcelona, el qual es convertí, després de la fusió amb el Turó el 1942, en el RCD Espanyol Després de guanyar vuit Campionats de Catalunya i cinc d’Espanya entre el 1943 i el 1951, passà a fer d’entrenador del RCD Espanyol, fins que el 1954 fou nomenat president del Collegi d’Àrbitres d’Hoquei sobre Patins de la Federació Espanyola de Patinatge, de la qual també fou vocal de la junta directiva

Durant els anys cinquanta jugà al Futbol Club Barcelona i després ho feu al Poble Nou Després de retirar-se, també feu d’entrenador en el FC Barcelona i el Sagrada Família de Terrassa, i els anys vuitanta entrà a la Federació Espanyola de Patinatge com a responsable de material El seu fill, Jordi Martí Masdeu, fou un destacat àrbitre

Nedador del Club Natació Reus Ploms, una vegada es retirà esdevingué director de la secció de natació del club Fou delegat de la Federació Catalana de Natació i de Salvament i Socorrisme a Tarragona També fou àrbitre d’esports aquàtics, tasca per la qual rebé la medalla de bronze de serveis distingits de la Federació Espanyola de Natació 2006 Té una empresa de salvament que es dedica a la formació de socorristes

Es vinculà a l’hoquei com a delegat dels equips del collegi Claret, en el qual jugaven els seus fills El 1968 entrà a la Federació Catalana de Patinatge com a tresorer, a partir del 1971 fou vicepresident i entre el 1972 i el 1974, president Deixà el càrrec quan la Federació Espanyola de Patinatge dissolgué la catalana per dividir-la en quatre estaments provincials

Davanter format al CP Voltregà, amb el qual desenvolupà gairebé tota la seva carrera esportiva Guanyà una Lliga Catalana 1990 i fou dues vegades subcampió de la Recopa d’Europa 1992, 1994 i tres de la Copa del Rei 1991, 1992, 1993 La temporada 1995-96 fitxà pel CE Noia, i es retirà Formà part de la selecció espanyola i fou preseleccionat per als Jocs Olímpics de Barcelona 1992 El 2010 tornà al CP Voltregà com a membre de la junta directiva

Pioner de la medicina esportiva associada amb la boxa, exercí com a metge en diversos combats a Barcelona Després de la Guerra Civil, fou nomenat delegat nacional de boxa i presidí la Federació Espanyola de Boxa FEB fins que el 1941 fou substituït pel comandant Enrique Ocerín i passà a ocupar una vicepresidència També presidí la Federació Catalana de Boxa 1955-56 Rebé la medalla al mèrit esportiu 1966 de la Delegación Nacional de Educación Física y Deportes, la medalla de plata al mèrit esportiu 1972 i la medalla al mèrit de la FEB, de la qual fou president d’honor

S’inicià el 1964 a la Penya Ciclista Baix Ebre i, posteriorment, passà pel Ferrys i el Club de Joves de Tarragona –com a juvenil– i el Cife de Reus, com a amateur Guanyà el Trofeu Corpus 1970 i la cursa preolímpica de Manacor 1972 En pista, el 1970 fou segon al Campionat de Catalunya de velocitat i persecució i guanyà el Trofeu Intervelòdroms amb l’Esport Ciclista Mataró El 1974 patentà un prototipus de dues bicicletes conjuntades, juntament amb la família Canals de Mallorca L’any 1979 assolí el títol de director esportiu i dirigí els equips del Club Ciclista Tortosa A partir del 1988…

Considerat un sportmen de l’època, practicà diversos esports i destacà en ciclisme, rugbi, natació, atletisme i, sobretot, futbol Abans d’arribar a Barcelona a final del segle XIX, passà per Zuric, Basilea i Lió Amb un grup d’amics començà a practicar el futbol al barri de Sant Gervasi i tingué la idea de crear un club, a l’estil dels que ja hi havia a França i a Suïssa Efectuà una crida per mitjà d’una gasetilla publicada a Los Deportes i el 29 de novembre de 1899 es constituí el Foot-ball Club Barcelona en una reunió celebrada al local del Gimnàs Solé No volgué ser-ne el primer president,…