Resultats de la cerca
Es mostren 5395 resultats
antena bicònica
Antena de banda ampla formada per dos elements conductors cònics situats sobre el mateix eix i amb els vèrtex enfrontats.
Habitualment els cons no són sòlids, sinó que han estat substituïts per estructures còniques de varetes Ofereix amples de banda superiors a 3 octaves Aquest tipus d’antena s’utilitza habitualment en assaigs de compatibilitat electromagnètica per a cobrir la banda entre 30 MHz i 230 MHz
lipopolisacàrid
Bioquímica
Substància complexa formada per lípids i polisacàrids que constitueix un dels components de la paret cel·lular externa dels bacteris gramnegatius.
En ser alliberada al medi extracellular, actua com a endotoxina En una infecció és responsable de produir febre i altres simptomatologies específiques, i contribueix al xoc septicèmic que es pot produir durant una infecció sanguínia
quadrangle
Matemàtiques
Figura formada per les sis rectes que determinen quatre punts, en els quals cap terna d’aquests no és alineada.
vena subclàvia
Anatomia animal
Vena formada per la continuació de l’axil·lar i que va des de la clavícula fins a l’articulació esternoclavicular.
Rep les venes intercostals superiors i les jugulars externa i anterior Per la seva unió amb la jugular interna forma el tronc bràquio-cefàlic, que acaba en la vena cava superior
xarxa recíproca
Mineralogia i petrografia
Xarxa formada a partir de les translacions K=K1 b1 + K2 b2 + K3 b3
.
Els b i són els vectors de la xarxa cristallina a i definits per b 1 = a 2 × a 3 a 1 a 2 × a 3 , etc de la definició resulta que satifan que a 1 b 1 = 1, b 1 b 2 =0, etc sistema cristallí, zones de Brillouin
massa pil·lular
Farmàcia
Mescla consistent formada pels principis actius i els excipients i que hom prepara prèviament a la confecció de les píndoles.
La massa pillular té en principi forma de cilindre magdaleó, i després hom la talla a trossos iguals per a formar la píndola Els excipients emprats solen ésser pólvores vegetals regalèssia, malví, licopodi, etc o minerals talc, creta, caolí i altres
flysch
Geologia
Fàcies sedimentària formada per capes alternades de gres argilós i de calcària, d’esquist fangós obscur i de calcària impura.
La seqüència és estratificada en capes fines, i els fòssils hi són escassos el gruix varia des de 1500 fins a 4500 m, i la seva edat oscilla del Cretaci inferior a l’Oligocè El terme flysch correspon originàriament a una formació dels Alps suïssos, i es generalitzà quan hom trobà, a les cadenes muntanyoses d’Europa, formacions semblants i contemporànies a aquesta dels Alps suïssos Posteriorment, amb l’estudi dels cicles geosinclinals, hom interpretà els sediments del flysch suís com a corresponents a geosinclinals profunds dipositats abans de començar l’orogènia, per la qual cosa la…
esseni | essènia
Judaisme
Membre d’una secta jueva de Palestina formada probablement d’una escissió de la secta farisaica al s II aC.
El centre geogràfic dels essenis fou el NW de la mar Morta, vora les actuals ruïnes de Qumran hom creu que els qumranites foren essenis Ambdós grups s’havien separat de les autoritats religioses i del culte oficial del temple de Jerusalem i tenien regles pròpies de comportament Vivien en comunitats monàstiques i renunciaven a la propietat privada obeïen un superior responsable, imposaven un període de prova als nou vinguts i celebraven àpats comunitaris i banys rituals per als iniciats estudiaven la Llei en els seus mínims detalls i practicaven la pregària comuna i el treball manual En llur…
lumaquel·la
Mineralogia i petrografia
Roca clàstica o bretxa formada essencialment per fragments de closques de lamel·libranquis i gastròpodes, units per ciment de natura variada.
La seva formació és deguda a dipòsits que deixa l’aigua en successives inundacions i dessecacions per això les lumaquelles són generalment roques d’esculls a les zones de flux i reflux de la mar
imago
Imatge formada en la infantesa sobre una persona estimada o revestida d’autoritat, i projectada, més tard, en altres persones.