Resultats de la cerca
Es mostren 2522 resultats
Maruja Torres, premi Nadal
L'editorial Destino guardona l'escriptora barcelonina Maruja Torres amb el premi Nadal, per la novella Esperadme en el cielo En el llibre, l'autora es reuneix en el més enllà amb els seus amics Manuel Vázquez Montalbán i Terenci Moix, i fa un repàs, en primera persona, dels escenaris de la seva educació vital i sentimental Rubén Abella, amb Del amor esquivo , ha estat finalista El premi Josep Pla de prosa en català ha estat per al radiofonista Gaspar Hernández, per El silenci , una reflexió literària sobre la medicina alternativa, la meditació zen, les relacions amoroses, els…
assaig de Marsh
Química
Mètode per a la determinació de l’arsènic basat en la descomposició de l’arsina en arsènic gris i hidrogen.
És molt emprat en medicina forense, per a descobrir els emmetzinaments amb arsènic La substància que hom suposa que porta arsènic és tractada amb un àcid fort, mitjançant el qual es forma arsina 2As 3 - + 6H + →2AsH 3 ↑ Aquesta és tractada amb un dessecant Cl 2 Ca, i després és escalfada, per tal de descompondre-la els vapors produïts es dipositen en un lloc fred, on es forma una taca negra Per diferenciar l’arsènic de l’antimoni, que dóna la mateixa reacció, hom tracta de dissoldre la taca amb hipoclorit sòdic, que dissol l’arsènic però no pas l’antimoni
Universitat Autònoma de Barcelona
Institució d’ensenyament superior, fundada l’any 1968 i establerta a Bellaterra d’ençà del 1971, al municipi de Cerdanyola del Vallès.
S'inaugurà amb la facultat de filosofia i lletres inicialment a Sant Cugat del Vallès i la de medicina provisionalment a l’Hospital de Sant Pau, de Barcelona En l’ambient dels darrers anys de la dictadura franquista, la UAB significà una relativa liberalització, especialment en el camp de l’ensenyament en català El curs 2005-06 oferia un total de 92 titulacions Aquest any disposava de nou biblioteques, una cartoteca general, dos centres documentals i una hemeroteca general, amb un fons total de més de 869 000 volums i més de 46 000 colleccions de publicacions periòdiques
Białystok
Ciutat
Ciutat de Polònia, capital del voivodat de Podlàquia, vora el riu Biała, a la regió històrica de Podlàquia.
Malgrat la destrucció soferta durant la Segona Guerra Mundial, la ciutat ha recobrat la seva importància com a nucli industrial indústries tèxtils, foneries, maquinària És un nus de comunicacions ferrocarrils i carreteres i un centre d’ensenyament superior Acadèmia de Medicina, creada l’any 1950 Fundada el 1310, l’any 1795 arran del tercer repartiment de Polònia la ciutat —antiga capital de Podłàquia— fou atribuïda a Prússia, i, per la pau de Tilsit 1807, a Rússia Atribuïda a Polònia el 1918, passà al domini soviètic el 1939 i no retornà a Polònia fins a l’acabament de la Segona…
cicuta
Botànica
Planta herbàcia biennal, de la família de les umbel·líferes, de 50 a 200 cm d’alçària, quasi glabra, que desprèn una olor desagradable en macar-la.
Té una tija robusta, fistulosa, estriada, una mica pruïnosa, molt sovint amb taques purpurines Les fulles són grosses, de dues a quatre vegades pinnades, amb segments serrats o pinnatífids Les flors, blanques, es disposen en umbelles compostes Els fruits són diaquenis suborbiculars, amb cinc costelles prominents a cada banda Creix en herbassars nitròfils humits de gairebé tot Europa És la planta metzinosa més coneguda com a tal En l’antiguitat clàssica era utilitzada en les execucions de ciutadans importants La gran toxicitat d’aquesta planta és causada pels alcaloides de la cicuta La …
cocaïna

Cocaïna
©
Farmàcia
Alcaloide principal de les fulles de coca, que en contenen d’un 0,5 a un 1,5%.
El seu punt de fusió és a 98ºC i el d’ebullició a 187ºC Té gust amarg En forma bàsica, com es troba a la planta, és insoluble en aigua però soluble en l’alcohol, éter i olis De les sals utilitzades, la més emprada és el clorhidrat, que són unes pólvores blanques, solubles en l’aigua Té dues accions distintes una, sobre el sistema nerviós central, de tipus tòxic, i l’altra, sobre el perifèric, predominantment anestèsica Molt usada en medicina i cirurgia per a produir anestèsia local a les mucoses El seu consum crea dependència cocaïnomania
Abū-l-‘Alā’ Zuhr
Història
Metge de l’últim sobirà abbadita de Sevilla, al-Mu‘tamid.
Continuà la tradició mèdica de la família dels Ibn Zuhr d’origen xativí, iniciada pel seu pare Abū Marwān ‘Abd al-Malik Amb l’arribada dels almoràvits a Al-Andalus es convertí en visir del conqueridor Yūsuf ibn Tašfīn per això fou conegut amb el nom llatí d' Alguazir Albuleizor És autor de diversos tractats de medicina el més conegut és la Taḏkira ‘Memoràndum’, on tracta de qüestions clíniques, terapèutiques i dietètiques, escrita per a l’aprenentatge del seu fill, també metge, Abū Marwān ibn Zuhr De la seva obra literària només s’han conservat alguns fragments
Casimiro Gómez de Ortega
Botànica
Medicina
Botànic i metge.
Estudià a Madrid, a Toledo i a Barcelona i es doctorà en medicina i en filosofia a la Universitat de Bolonya Fou el primer catedràtic de botànica del Real Jardín Botánico de Madrid Completà l’edició de la Flora Española de Josep Quer i hi incorporà un Elogio histórico del botànic català 1784 Traduí al castellà les obres de Duhamel du Monceau S'interessà també per la química, principalment per l’anàlisi de les aigües minerals, i féu conèixer a Espanya les operacions de la química pneumàtica, la teoria dels gasos i les elaboracions de l’èter sulfúric i de l’àlcali volàtil
Francisco García-Valdecasas Santamaría
Medicina
Metge andalús.
Es doctorà a Madrid el 1935 i treballà en el laboratori de fisiologia de Juan Negrín Amplià estudis a Göttingen, amb HRein Fou catedràtic de farmacologia de la Universitat de Barcelona 1940-80, de la qual fou rector 1965-68 en moments de tensió en què aplicà una política inflexible que el dugué a expedientar nombrosos professors i estudiants Membre de la Reial Acadèmia de Medicina de Barcelona 1966, fundador de l’Escola Professional de Farmacologia Clínica i autor d’un tractat de Farmacologia experimental, treballà principalment en el camp de la psicofarmacologia, de la qual…
Francisco Buscarons Úbeda
Química
Químic aragonès.
S'establí a Barcelona el 1925, on fins el 1942 fou director del laboratori de la duana Aquest any passà a catedràtic de química analítica a la Universitat, de la qual fou rector 1951-57 Tingueren repercussió internacional les seves aportacions d’una nova reacció de reconeixement d’alcohols amb vanadat i 8-hidroxiquinoleïna, d’una reacció d’identificació directa d’oxigen en els composts orgànics amb tetratiocianatocobaltat II de potassi, i d’una altra de reconeixement de l’ió cromat amb o -dianisidina Fou membre de les acadèmies de Medicina 1958 i de Ciències 1959, de Barcelona