Resultats de la cerca
Es mostren 7269 resultats
sermonari
Cristianisme
Col·lecció de sermons.
Es conserven nombroses colleccions de sermons dels grans pares de l’Església, tals com Orígenes, Joan Crisòstom, Cromaci d’Aquileia, Agustí, Lleó el Gran, Pere Crisòleg i Gregori el Gran, entre d’altres, formades per ells mateixos o pels seus deixebles Cesari d’Arle 470-543, per facilitar la predicació en les parròquies rurals, i utilitzant texts propis i d’altri, creà sermonaris on les peces eren posades segons l’ordre de les festes de l’any litúrgic, gènere que gaudí d’una gran popularitat durant tota l’edat mitjana i ha perdurat fins a l’actualitat A partir dels antics…
querubí
Detall d’un dels querubins que guarden l’entrada principal del palau de Persèpolis
© Fototeca.cat
Religions de Grècia i Roma
Bíblia
Esperit celestial (àngel) que forma part del tercer cor de l’ordre angèlic en la jerarquia del Pseudo-Dionís.
El mot prové de l’accadi karibu , divinitat assíria que intercedia pels homes davant els déus principals, que hom representava en forma d’home, de toro, d’àguila i de lleó alats, guardant l’entrada dels temples les mateixes formes de les visions d’Ezequiel i de l’Apocalipsi, que a l’edat mitjana figuraven els quatre evangelistes La Bíblia els menciona en el relat del paradís -i, sobretot, n’esmenta la representació damunt l'arca de l’aliança- i en el temple de Salomó, on indicaven la presència de Jahvè i el seu tron Corresponen als quatre animals de l’Apocalipsi, bé que moltes de…
any del regne
Cronologia
Història
Any comptat a partir de l’elevació del rei al tron.
Aquest sistema de datació fou emprat pels regnes cristians de l’alta edat mitjana, per analogia amb l’any de l’imperi o del pontificat, fins que, gradualment, fou substituït pel de l’era cristianaLa reducció del còmput ofereix dificultats quant a la fixació de la data inicial, puix que pot coincidir amb el dia de l’elecció, de la coronació, de la consagració i, fins i tot, amb el de l’associació al govern Un altre aspecte important és l’extensió territorial, que pot sobrepassar les fonteres polítiques d’un estat Així s’esdevé amb la datació dels reis francs, la qual s’estenia als…
canelobre

Canelobre de ferro forjat, força singular per les figuracions i símbols que succeeixen al perímetre de la seva corona (Sant Iscle i Santa Victòria de la Massana)
© Fototeca.cat
Oficis manuals
Utensili consistent en un peu o una columna més o menys llargs, de dos o més braços, amb dolles per a aguantar dretes altres tantes candeles.
N'hi ha ja mostres nombroses de bronze dins l’art etrusc Roma, Museu Vaticà en època romana adoptaren formes complexes i hom en construí també de marbre Roma, Museu Laterà A l’edat mitjana destaquen els canelobres dedicats a la litúrgia cristiana, com també models senzills de ferro forjat per a ús domèstic Cau Ferrat de Sitges Des del sXV adquiriren una gran importància com a peces d’orfebreria i foren introduïts progressivament nous materials nobles vidre, porcellana, etc, sempre responent a les característiques de l’evolució dels estils artístics una obra mestra del rococó…
Pigmalió
Mitologia
Personatge de la mitologia grecoromana.
Rei de Xipre, s’enamorà d’una escultura d’Afrodita, la qual, per tal de complaure'l, donà vida a l’estàtua De la unió d’aquesta amb Pigmalió nasqué Pafos El mite és esmentat, entre d’altres, per Ovidi i també per Virgili a l' Eneida La versió que fa de Pigmalió l’autor de l’estàtua ha estat represa per nombrosos escriptors des de l’edat mitjana, que han convertit el mite en símbol del poder inspirador de l’amor D’entre aquestes recreacions destaquen les de Jean de Meung al Roman de la Rose 1275-80, les obres teatrals homònimes de JJ Rousseau 1770 i GBShaw 1913 i el poema de…
Museu Arqueològic Municipal Camil Visedo i Moltó

Sala del Museu Arqueològic Municipal Camil Visedo i Moltó
© Museu Arqueològic Municipal Camil Visedo i Moltó
Museu
Museu municipal, creat el 1944, a Alcoi, a partir de la col·lecció de Camil Visedo i Moltó i ampliat amb peces procedents d’altres petits fons i d’excavacions posteriors.
Té sèries prehistòriques de la comarca i de les del voltant, del Paleolític a l’edat del ferro Destaca el lot de la Serreta, una de les colleccions ibèriques més importants També disposa de sèries des dels romans fins a l’edat mitjana És installat a l’edifici renaixentista de l’antiga Casa de la Vila L’any 1991 hom inaugurà la remodelació total del museu, estructurat en una exposició permanent que mostra de manera didàctica l’evolució de la zona des de la prehistòria fins a l’època medieval, una àrea d’exposicions temporals, una sala d’audiovisuals, una biblioteca especialitzada…
Mezzogiorno
Política
Terme politicoeconòmic que es refereix a la Itàlia meridional i insular i inclou les regions dels Abruços, Molise, Campània, Calàbria, Basilicata, Pulla i les illes de Sardenya i Sicília, amb una extensió d’uns 125 000 km2 i una població, l’any 2000, de 20 869 543 h.
Es caracteritza per la seva situació de subdesenvolupament i endarreriment, en contrast amb les riques regions del nord Les causes, nombroses i complexes, són donades tant per les condicions naturals relleu, clima com humanes i històriques Malgrat els esforços de l’estat per a estimular el desenvolupament econòmic amb diverses iniciatives, de les quals la Cassa per il Mezzogiorno constituí, en 1950-83, l’organisme financer, la renda per habitant és considerablement inferior a la mitjana italiana Zona tradicional d’emigració, entre els anys cinquanta i setanta tingué lloc un…
béns nacionals
Història
Dret
Nom que prengué el conjunt de béns, col·lectius o privats, apropiats per la Revolució Francesa i pels règims liberals de l’Estat espanyol durant la desamortització del segle XIX.
A França l’origen d’aquests béns radicà en les reformes de la Revolució Francesa, quan una sèrie de lleis, dictades des del 2 de novembre de 1789 al 3 de març de 1794, confiscaren els béns del clericat, dels emigrats, els comunals i els dels sospitosos A l’Estat espanyol les lleis de desamortització, iniciades durant la guerra del Francès, desamortitzaren una gran part dels béns eclesiàstics i comunals i una petita part del patrimoni reial En tots dos casos els béns nacionals beneficiaren sobretot la classe mitjana adinerada, que els adquirí quan foren posats a la venda per l’…
Joan d’Afflighem
Música
Teòric de la música de probable origen flamenc actiu vers el 1100.
Fou monjo al monestir d’Afflighem, prop de Brusselles La seva obra més coneguda, el tractat De musica cum tonario , dedicada a l’abat Fulgenci, també ha estat atribuïda a l’anglès John Cotton, encara que aquesta teoria no és vigent en l’actualitat L’obra està basada en el Micrologus de Guido d’Arezzo, que cita com una autoritat al costat de Plató, Boeci, Isidor de Sevilla o Hermannus Contractus Conté també un tonari i es caracteritza per abordar per primer cop la descripció d’un organum Fou un dels tractats musicals més copiats i citats durant l’Edat Mitjana Se n’han conservat…
Miscel·lània d’Estudis Bagencs
Historiografia catalana
Revista editada pel Centre d’Estudis del Bages.
Es fundà el 1981 amb un “Homenatge al farmacèutic Dr Antoni Esteve i Subirana”, com a conseqüència del buit editorial que existia i gràcies al suport de l’Ajuntament de Manresa De periodicitat irregular, a la dècada del 1990 rebé l’ajut de la Generalitat de Catalunya, l’Ajuntament de Manresa i el Consell Comarcal del Bages Hi participen estudiosos del Bages, principalment, amb la voluntat de difondre i fer conèixer les recerques sobre aquesta comarca catalana Inclou temes referits al món industrial i farmacèutic, la salut pública i l’arqueologia Hi destaquen estudis com “La crisi de l’Edat…