Resultats de la cerca

Llicenciat en ciències de la informació per la Universitat de Navarra i la Universitat Autònoma de Barcelona Redactor de La Vanguardia 1967-74, fou cap de redacció de política al Diario de Barcelona 1974-78 El 1978 s’incorporà a Radio España de Barcelona Cadena Catalana, on s’encarregà de La nit , premi Ciutat de Barcelona i un dels programes més emblemàtics de la transició Del 1983 al 1985 fou director d’informatius de Televisió Espanyola a Catalunya i del 1985 al 1986 es feu càrrec dels serveis informatius de TVE Membre del consell d’administració de la SER, fou designat director del Diari…

Durant els anys vuitanta fou collaborador personal de Bettino Craxi al govern i arribà a vicesecretari del Partit Socialista Italià PSI Ministre del tresor durant el breu govern del democristià Giovanni Goria, fou elegit diputat per Torí el 1983 i el 1987 Al juny del 1992 el president d’Itàlia, Oscar Luigi Scalfaro, li encomanà de formar un govern tècnic, que durà fins l’abril del 1993, enmig de turbulències polítiques i econòmiques Posteriorment presidí l’Autoritat Italiana Anti-Trust fins el 1997, i de l’octubre del 1998 al maig del 1999 fou ministre de reformes institucionals…

Doctor en farmàcia per la Universitat de Madrid 1958, fou catedràtic de bioquímica 1963-73 i rector 1968-72 de la Universitat de Granada Sotssecretari d’educació i ciència 1974-75 i director del centre de biologia molecular del CSIC, que presidí en 1983-87 Cofundador 1974 i director 1974-78 del Centre de Biologia Molecular Severo Ochoa Diputat d’UCD per Granada 1977, en 1978-81 fou director general adjunt de la UNESCO i en 1981-82 ocupà la cartera ministerial d’educació i ciència Membre del CDS, en fou diputat al Parlament Europeu en 1987-89 Aquest mateix any fou elegit director…

Presidí les Joventuts Carlines a la Universitat de València, on cursà els estudis de dret Atret ben aviat pel periodisme, fou director del setmanari El Guerrillero , i el 1911 formà part de la primera redacció del Diario de Valencia , òrgan oficial de la Comunió Tradicionalista valenciana, del qual fou ben aviat director En produir-se l’escissió mellista cap al 1919, abandonà l’ortodòxia jaumista, posició que fou seguida per la gran majoria del tradicionalisme valencià, i es formà, així, el nucli inicial del corrent catòlic que fou l’origen —en produir-se la crisi de la Dictadura…

Llicenciat en econòmiques per la Universitat de Barcelona 1970 i diplomat en direcció d’empreses per l’IESE 1978, dirigí l’oficina de Barcelona de l’empresa auditora Arthur Andersen El 1988 s’incorporà a la Caixa de Pensions, i el 1991 en fou nomenat director general adjunt President de Port Aventura 1994-97 quan es rellançà el parc gràcies a l’associació amb l’empresa nord-americana Universal Studios, al gener del 1999 assumí la vicepresidència de la Caixa i la direcció general del Grup la Caixa, que l’any següent creà la societat Caixaholding per a gestionar les activitats industrials en…

Estudià ciències polítiques i lleis a la Universidad Complutense, on es llicencià en dret l’any 1953 El 1958 fundà l’editorial Santillana, llavor d’un grup editorial que acollia els segells editorials Taurus, Alfaguara, Altea, Mangold i Aguilar, entre d’altres, amb presència a diversos països de l’àrea llatinoamericana El 1973 s’incorporà al grup fundacional del diari El Pais com a conseller delegat i passà a ocupar-ne la presidència el 1984 Aquest mateix any creà el grup periodístic i editor d’aquest diari Promotora de Informaciones, SA, que també presidí El 1985 entrà en el món…

Filla del periodista i dirigent del PEN Club Català EnricTubau Perelló i de Matilde Bergadà Molgosa, secretària particular de l’alcalde de Barcelona, s’exilià a nou anys amb la seva família a Montpeller, on estudià hispàniques i s’especialitzà en catalanística Exercí en l’ensenyament secundari i posteriorment en el superior El 1964, en casar-se amb l’escriptor Albert Bensoussan, adoptà el nom de Mathilde Tubau-Bensoussan El 1986 es doctorà amb la tesi Narcís Oller et son temps , dirigida per Maurice Molho  Catedràtica a la Université de Haute Bretagne Rennes 2, hi impulsà els estudis…

Fou creada el 25 de maig de 1808 davant l’exigència popular que fos organitzada la lluita contra els francesos, i fou integrada per representants del poble, com el franciscà Joan Rico i l’advocat Manuel Cortés i Sanç, i per les antigues autoritats locals, empeses a lluitar contra Napoleó per por a un avalot popular La presidí el capità general, Rafael Vasco y Vargas, comte de la Conquista, amb l’arquebisbe Josep Company i Soler com a vicepresident La Junta inicià el mateix dia les negociacions amb Anglaterra, a través del comandant de l’esquadra anglesa, per tal d’obtenir ajuda…

Després de l’esclat de la Guerra Civil Espanyola , s’allistà com a voluntari i es traslladà a l’acadèmia militar de Kirovabad actual Gyandzha, a l’Azerbaidjan soviètic, on cursà estudis de pilot militar En tornar a l’Estat espanyol, el 1937, s’incorporà a les Forces Armades de la República Espanyola FARE a la base de Sisante Conca i participà en bombardeigs als fronts de Madrid i Terol També prengué part en tots els combats de l’Ebre i en l’enfonsament del Baleares El final de la guerra el sorprengué a Alacant, on fou jutjat i condemnat a vint anys i sis mesos de presó Reincorporat a la vida…

Catedràtic de sociologia i doctor en història per la Universitat Autònoma de Barcelona En la mateixa universitat fou membre fundador i director del Departament de Sociologia, degà 2001-05 i catedràtic de la Facultat de Ciències Polítiques i de Sociologia i, des de la jubilació, professor honorari Presidí el IX Congrés Espanyol de Sociologia celebrat a Barcelona el 2007 i fou fundador i director del Centre d’Estudis Sociològics sobre la Vida Quotidiana i el Treball QUIT Posteriorment fundà l’Institut d’Estudis del Treball Fou secretari general de la Federació d’Ensenyament de CCOO…