Resultats de la cerca
Es mostren 26371 resultats
Qui no pot segar, espigola
Lèxic comú
Expressió emprada per a indicar que, quan hom no pot obtenir tot allò que voldria, s’ha d’acontentar amb més poc o amb allò que és més fàcil d’obtenir.
procurador fiscal
Història
Oficial reial que secundava, en tot allò que es relacionava amb el patrimoni reial o el fisc, el batlle general de Catalunya o de València o el procurador reial de Mallorca.
Principat de Catalunya
Nom donat des del segle XIV al conjunt dels comtats catalans, llevat dels comtats de Rosselló i Cerdanya, que, tot i ésser considerats part del Principat, reben el nom de Comtats.
Modernament, hi ha tendència a incloure dins aquesta denominació el conjunt integrat per les comarques de parla catalana sota administració francesa Catalunya del Nord, les incloses sota l’administració aragonesa Franja de Ponent, Andorra i les comarques de Catalunya Sovint, però, també és utilitzat com a sinònim de Catalunya
tàctica
Militar
Conjunt de principis i regles que orienten la conducció de les operacions militars al camp de batalla, amb exclusió de tot el que sigui propi de l’estratègia o la logística.
Els combats dels pobles primitius es basaven en l’aprofitament del terreny i el combat individualitzat n'és el tractat més antic conegut l’intitulat Regles de l’art militar , de Su Tse L’antiguitat clàssica emprà procediments com la falange, l’ordre oblic o la legió La guerra medieval s’organitzà entorn dels combats individuals dels cavallers cuirassats, fins que, al Renaixement, les armes de foc, les grans masses d’infanteria mercenària i els estudis inspirats per les institucions grecoromanes transformaren radicalment la manera de combatre La utilització de la tecnologia, així com l’…
suspensió
Dret
Dret penal
Pena que priva en tot o en part l’ús d’un dret, sobretot del dret de sufragi, l’exercici d’un càrrec públic, d’un ofici, d’una professió, etc.
En el dret vigent a l’Estat espanyol únicament pot ésser imposada per sentència com a pena principal o accessòria a d’altres
neutralització
Fonètica i fonologia
Fenomen fonològic mitjançant el qual l’oposició entre dos fonemes o més s’esvaeix en un o més contexts donats i es restaura tot just canvien les condicions contextuals del fenomen.
En català, per exemple, l’oposició que hi ha entre els fonemes nasals |m|, |n| i |n| en contexts intervocàlics cama, cana, canya desapareix en posició implosiva davant consonant campa, canta, cansa, canca , etc, puix que ací la permutació d’una nasal per una altra no és capaç de canviar el significat del mot primitiu També és molt característica, en català oriental, la neutralització dels fonemes vocàlics |ẹ|, |ę| i |a| en context àton teula téule, taula táule, amb teulada, taulada, ambdues teuláde Del resultat d’una neutralització, com ara la vocal neutra en aquest últim cas, se'n diu…
rema
Lingüística i sociolingüística
En gramàtica textual, part d’una oració situada al costat del tema i que, en una comunicació, conté la informació més important i exposa tot allò que és nou i desconegut.
raid
Motociclisme
En motociclisme, prova de llarga distància per tot tipus de terreny en què se segueix un itinerari establert prèviament i en què s’evidencia la resistència dels participants i dels materials.
contubal
Transports
Peça situada horitzontalment entre la sola i la serreta tot al llarg de la barca i per la seva part interior, de proa a popa, per a sostenir fortament les llates.
perpany
Construcció i obres públiques
Pedra o pedra artificial que té el gruix de la paret de la qual forma part i que és disposada de cara a cara de la dita paret tot travessant-la.