Resultats de la cerca

Situació Sagetera oberta al mur de tramuntana d’aquesta arruïnada construcció defensiva, emmarcada per quatre lloses de pedra ECSA - A Roura Les ruïnes d’aquest castellot o edifici fortificat són afegides a llevant de l’església de Santa Maria de les Illes, la qual també té elements defensius sobre els murs Mapa IGN-2449 Situació Lat 42° 26′ 20″ N - Long 2° 47′ 15″ E Per a arribar-hi, cal seguir el mateix itinerari que s’ha indicat per a l’església EBP Història No sembla que s’hagi publicat cap notícia concreta sobre l’existència d’un castell o fortalesa a les Illes, però les seves restes…

Escola Provincial d’Agricultura, Geografia General de Catalunya , 1908-18 AC / GS Quan començà el segle XX només l’Escola Lliure Provincial d’Agricultura de la Diputació de Barcelona s’encarregava d’oferir, de forma oficial, ensenyaments d’agricultura a tot Catalunya Els resultats d’aquesta escola, malgrat els esforços de la Diputació de Barcelona, no van ser els que calia esperar d’una institució d’aquesta mena Al mateix temps, el fet que pertanyés a la diputació barcelonina feu que tingués un àmbit d’acció restringit i que no arribés a cobrir les necessitats de la resta de Catalunya…

Vida Rebé les primeres lliçons de piano de la seva mare, però de molt petit, ja a Moscou, fou alumne d’A Villoing Aquest aviat el dugué a París, on conegué F Chopin i F Liszt Feu després una gira de concerts per bona part d’Europa, que durà fins el 1843 Tot seguit estudià composició amb S Dehn a Berlín al costat del seu germà Nikolaj 1844-46 Establert a Sant Petersburg fou pianista de la cort de la gran duquessa Helena En aquesta ciutat dirigí la Societat de Música Russa, i el 1862 fou un dels fundadors del conservatori, al capdavant del qual estigué durant dos períodes 1862-67 i 1887-91…

Vida És un dels principals compositors de sarsueles romàntiques Estudià a Tudela amb Pablo Rubla, mestre de capella de la catedral, fins que el 1835 es traslladà a Pamplona, on fou alumne de J Guelbenzu i M García A la capital navarresa es guanyà la vida com a professor de piano, tasca que compaginava amb els estudis de contrabaix i d’altres disciplines musicals Els seus coneixements de contrabaix li permeteren ingressar a l’Orquestra del Teatre de Pamplona El 1842 s’installà a Madrid, on treballà com a contrabaixista al Teatro del Circo i estudià al conservatori amb R Carnicer composició i P…

Hom en sol distingir dues la primera 1987-93 i la segona 2000-05  La primera intifada esclatà l’any 1987 en un context de successives derrotes dels països àrabs en les guerres araboisraelianes , i d’ocupació per part d’Israel de Gaza i Cisjordània, els anomenats territoris ocupats, on s’inicià la construcció d’assentaments de colons israelians en el que fou qualificat d’annexió de fet Com a resultat d’això i també de la continuació dels atemptats palestins, una part important de la població palestina fou confinada en camps de refugiats, des d’on l’ OAP instigà les hostilitats…

Les exposicions poden ésser regionals, nacionals o internacionals, especialitzades o generals La decadència de les fires fira europees tradicionals deguda al desenvolupament del comerç internacional, especialment des del s XVIII, menà a l’organització d’exposicions internacionals Aquestes foren creades amb la finalitat de mostrar el progrés en la producció industrial i amb un interès comercial basat en la publicitat dels productes exposats Això no obstant, no foren gens rendibles, per la necessitat de construir noves installacions i per les despeses inherents a aquesta mena de certàmens…

Nasqué al si d’una família que ostentava la secretaria de la ciutat de València des del segle XV El seu pare, Eleuteri Torres, era un jurista eminent, jutge de la cort i oïdor del Regne de València Josep Vicent es casà amb Caterina Bonilla Tingueren tres filles Lluïsa, morta el 1727, i Maria Micaela i Josefa, totes dues monges del convent de Jerusalem, a València Josep Vicent Torres, com secretari de la ciutat de València des del novembre de l’any 1700 hagué de signar, juntament amb el comte de Villafranqueza, la capitulació de València, el 16 de desembre de 1705, davant l’…

La primera dinastia que regnà sobre el ducat de Saxònia fou la dinastia dels liudolfins ~850-961, que comprèn el duc Liudolf I de Saxònia mort el 866, descendent del duc saxó Widukind, el seu fill el duc Ot I de Saxònia , dit l’Illustre mort el 912 —que obtingué el ducat de Turíngia el 908—, el fill d’aquest, el duc Enric I de Saxònia , dit l’Ocellaire o el Saxó mort el 936, que esdevingué rei Enric I de Germània o dels francs orientals i fou pare del duc Otó II de Saxònia , dit el Gran mort el 973, que esdevingué emperador Otó I i cedí el ducat 961 al seu vassall saxó Hermann Billung, que…

El terme, però, i malgrat la seva utilització constant, és —com el seu pretesament oposat de Decadència— molt poc precís, ambigu i susceptible de nombroses interpretacions i revisions De fet, a mesura que les noves investigacions han permès de constatar que la manca d’ús literari del català o que la pèrdua de consciència lingüística arreu dels Països Catalans no foren tan totals com hom havia suposat la Decadència , el mateix concepte de Renaixença o de renaixement , en la terminologia usada pels contemporanis canvia, en certa manera, de significat i perd amplitud D’una banda, el català…

La vila de Tàrrega nasqué al voltant del seu castell, possiblement d’origen àrab, situat en un petit turó a la zona sud-oest de la ciutat, des d’on tenia una posició dominant sobre el conjunt urbà Ara és en ruïnes i molt malmès El castell de Tàrrega fou conquerit pel comte Ramon Berenguer I de Barcelona, el qual l’any 1056 l’atorgà en esponsalici a la seva esposa, la comtessa Almodis Dos anys més tard, el 1058, els mateixos comtes de Barcelona feren un conveni amb Ricard Altemir per ipso castro de Tarrega , segons el qual l’esmentat Ricard Altemir s’encarregaria de la reconstrucció i defensa…