Escola Provincial d’Agricultura, Geografia General de Catalunya, 1908-18.
AC / G.S.
Quan començà el segle XX només l’Escola Lliure Provincial d’Agricultura de la diputació de Barcelona s’encarregava d’oferir, de forma oficial, ensenyaments d’agricultura a tot Catalunya. Els resultats d’aquesta escola, malgrat els esforços de la diputació de Barcelona, no van ser els que calia esperar d’una institució d’aquesta mena. Al mateix temps, el fet que pertanyés a la diputació barcelonina feu que tingués un àmbit d’acció restringit i que no arribés a cobrir les necessitats de la resta de Catalunya. Certament, doncs, hi havia un buit en els ensenyaments d’agricultura que calia omplir.
Conscient d’aquesta situació, el 1906 el patrici i mecenes Pere Guerau Maristany i Oliver fundà, a iniciativa pròpia, una càtedra d’agricultura ambulant. L’objectiu fonamental que Maristany volia aconseguir amb la creació d’aquesta càtedra era el d’augmentar la producció i la qualitat dels productes agrícoles del camp català per tal de proporcionar riqueses més grans a Catalunya. La manera més efectiva d’aconseguir aquest objectiu havia de ser la de dur a tota la pagesia del país els coneixements necessaris per tal que fessin seves les noves tècniques que li permetessin d’entrar en els camins del progrés i de la modernitat. Una càtedra ambulant, com s’havia demostrat amb èxit en d’altres països europeus, era l’instrument més efectiu, ja que arribava a tothom i a tot arreu. Aquesta iniciativa del senyor Maristany sintonitzà de seguida amb l’esperit popular dels Estudis Universitaris Catalans, que sota el nom de Càtedra Agrícola “Pere Grau” la integraren a la institució. Fins el 1908 la Càtedra es finançà amb l’única aportació desinteressada del senyor Maristany. D’ençà d’aquest any, la diputació de Barcelona començà a subvencionar-la, atesos l’interès i la volada de les nombroses activitats de la Càtedra arreu de Catalunya.
La tasca docent de la Càtedra es caracteritzà pel seu tarannà pràctic i popular, com ho ha posat de manifest el seu director, Jaume Maspons i Camarasa: “La Càtedra anava a trobar els deixebles a casa seva, de poble en poble, seguint moltes vegades professors i oients, conreus i arbredes, entrant pels cellers, per les quadres de bestiar i entretenint-nos més en observacions sobre coses vistes i en diàleg entre professors i alumnes que en discursos pronunciats pel professor.” Es volia fer arribar a tothom els nous coneixements tot defugint un missatge excessivament complex i teòric. Aquesta manera de fer de la càtedra li reportà un gran èxit, en molt poc temps, entre tota la pagesia del país.
Estació enològica de Vilafranca del Penedès, Geografia General de Catalunya, 1908-18.
AC / G.S.
Els cursos foren molt variats. Els cereals, l’olivera i, sobretot, la vinya foren els temes que la Càtedra tractà amb més intensitat. El professorat era eventual i sempre era un especialista en la matèria qui feia les lliçons. La institució tenia, també, un interessantíssim annex de química agrícola dotat d’un laboratori i, cada any, impartia un curs de química aplicada, en el qual es feien classes pràctiques sobre anàlisi d’adobs, de terres, d’aigües i de nombrosos productes agrícoles. L’activitat d’aquest annex fou molt important, ja que els homes de la Càtedra van veure en la química la racionalitat de la moderna pràctica agrícola.
Per tal de fer demostracions als pagesos dels beneficis que comportaven les noves tècniques, la Càtedra posseïa camps d’experimentació on s’assajaven nous conreus i nous mètodes. La institució tenia, a més, delegacions a les comarques d’Osona i de l’Empordà, un servei d’anàlisi química i, en un terreny cedit pel senyor Maristany, una esplèndida col·lecció ampelogràfica, és a dir, formada per les diverses espècies i varietats de vinya. La Càtedra circumscriví, en un principi, la seva acció a la Catalunya estricta, però quan va convenir, també la va estendre a terres germanes. L’any 1907 va col·laborar en els actes que la Federació Agrícola Catalano-Balear, de la qual formava part, va organitzar a Mallorca i, l’any 1909, va prendre part en els congressos Agrari i de Viticultura organitzats a València.
L’any 1911 va deixar de funcionar per a donar pas a l’Escola Superior d’Agricultura de la diputació de Barcelona, que naixia amb la ferma voluntat de dur els ensenyaments d’agricultura del país al màxim nivell. Així ho demostraren el seu ambiciós i modern pla d’estudis i la seva ferma voluntat de formar veritables tècnics agrònoms. El 1914, l’Escola Superior passà a formar part de les institucions pedagògiques de la Mancomunitat, que la integrà juntament amb els seus Serveis Agrícoles, en el vast pla d’actuació agrícola que tot just encetava. La solidesa de l’Escola feu que superés tota mena de vicissituds, que la seva activitat perdurés més enllà de la mateixa existència de la Mancomunitat i que fos una de les institucions pedagògiques amb més renom durant l’època de la Generalitat.
La Càtedra fou, doncs, un bon precedent de les institucions agrícoles de la Mancomunitat de Catalunya. Moltes de les seves iniciatives, com ara els camps experimentals o els serveis d’anàlisi química, foren recollides pels homes de la Mancomunitat que, amb més mitjans, les dugueren a nivells més alts. També foren molts els professors de la Càtedra que s’integraren en els nous organismes, tant pedagògics com tècnics, que s’anaren creant en l’àmbit agrícola. L’esperit dels homes de la Càtedra, pragmàtic, entusiasta i gens burocràtic, fou el que també tingueren els homes dels serveis agrícoles de la Mancomunitat, virtuts que els feren connectar decididament amb la pagesia del país.