Resultats de la cerca

Estudià a l’Escola Glazunov de Moscou amb A Minejev i l’any 1939 ingressà a la companyia d’òpera d’IS Kozlovskij, abans de fer-ho al Teatre Bol’šoj 1943 Es presentà arreu de l’URSS i amb la companyia d’aquest teatre actuà per tot Europa Notable intèrpret de títols russos com El príncep Igor , Boris Godunov o Mazeppa , també destacà com a protagonista en diverses òperes italianes, amb personatges com Basilio El barber de Sevilla , Mefistòfil Faust i, sobretot, Felip II Don Carlo , paper aquest darrer amb el qual el 1964 es presentà a l’Òpera de París Rebé nombroses distincions…

Estudià a Frankfurt amb O Rottsieper i debutà el 1931 a Mainz, on romangué fins el 1934 i on destacà principalment en papers còmics En 1934-36 actuà a Plauen, abans de ser contractat a l’Òpera d’Hamburg El 1950 es traslladà a l’Òpera de Stuttgart Actuà assíduament al Festival de Bayreuth en 1952-75 interpretant diversos personatges d’òperes wagnerianes El 1955 cantà amb l’Òpera de Stuttgart a Londres i tres anys més tard ho feu al Festival d’Edimburg Debutà al Covent Garden de Londres el 1963 amb el paper de Telramund Lohengrin , i el 1973 fou Alberich El capvespre dels déus…

Estudià al Conservatori de Pàdua i debutà a Spoleto el 1961 amb el personatge Comte Luna d' Il trovatore , de Verdi El 1969 ho feu al Metropolitan de Nova York, on ha cantat en temporades successives, i tres anys més tard debutà a la Scala amb Linda di Chamounix , de Donizetti, al costat d’Alfredo Kraus El 1976 cantà per primera vegada al Covent Garden, on interpretà unes recordades funcions d' Un ballo in maschera Ha estat considerat un dels grans barítons verdians de la seva generació gràcies a la representació de personatges com Nabucco, Rigoletto, Luna, Germont, Amonasro,…

Fundat el 1951, disposà d’un dels millors equips de l’època El seu màxim impulsor fou Lluís Omedes Practicà totes les modalitats d’outrigger i d’esquif, i protagonitzà actuacions meritòries en regates internacionals Aconseguí una tercera plaça en un Campionat d’Europa i guanyà el Campionat d’Espanya de rem 1952 Habitualment s’entrenava al tram final del Llobregat, tot i que el 1951 els seus membres ho feren a l’estany de Banyoles per preparar la cita dels Jocs Olímpics de Hèlsinki 1952 La seva presència a Banyoles contribuí a la popularització del rem a la zona El 1954 organitzà…

Fundat el 1989, nasqué sota la tutela del collegi Santa Caterina de Siena El 1992 pujà a primera divisió B Posteriorment ascendí a la segona categoria estatal, i la temporada 1998-99 ho feu a la màxima categoria La mateixa temporada l’equip infantil fou campió de Catalunya i d’Espanya, títols que també assolí l’equip cadet la temporada 2000-01 El sènior jugà a la divisió d’honor femenina les temporades 1999-2000 i 2000-01 Retornà a primera divisió femenina, coneguda des del 2004 com Lliga Femenina 2, on es mantingué fins el 2009 Posteriorment jugà a la Copa Catalunya Fou campió…

Membre del Grup d’Alta Muntanya Espanyol GAME Ha obert més de 415 vies d’escalada, més de la meitat sobre les parets de conglomerat de Montserrat, el Solsonès, els ports de Beseit i Riglos, a Osca, i la resta als Pirineus, el Montsec i altres muntanyes de l’Estat Collaborà com a articulista i dibuixant en la revista de muntanya Extrem 1981-96 i habitualment ho fa en revistes especialitzades com ara Muntanya , Vèrtex i Desnivel Les seves ressenyes d’escalada illustren nombrosos llibres i guies d’escalada i és coautor de Collegats Guia d’escalada 2010 L'any 2019 publica Terapia…

Al final de la temporada 1997-98 fitxà pel Club Deportiu Blanes, amb el qual guanyà la Lliga de Primera Catalana i assolí l’ascens a Primera Nacional La temporada 2000-01 fitxà pel Reial Club Deportiu Espanyol fins que la 2004-05 ho feu pel Girona Futbol Club La temporada 2005-06 tornà a jugar a l’Espanyol i assolí tots els títols que l’equip disputà Superlliga, Copa de la Reina i Copa Catalunya Posteriorment jugà amb la Unió Esportiva l’Estartit 2006-09, club amb el qual assolí l’ascens a la Superlliga la temporada 2006-07 La temporada 2009-10 tornà al Girona FC Ha estat internacional amb…

Estudià a Oxford, període durant el qual es formà musicalment A Oxford entrà en contacte amb la teologia, i això l’impulsà a estudiar per a capellà, essent ordenat el 1894 Fou bibliotecari honorari de St Michaels College a Tenbury Wells 1918-48, on dugué a terme l’arranjament i la catalogació de l’extens material imprès i manuscrit Centrà el seu interès en la música anglesa antiga, sobre la qual feu conferències en diverses universitats La seva contribució més important fou l’edició de música anglesa del període comprès entre el 1545 i el 1640, així com els escrits i enregistraments amb què…

Estudià percussió i direcció d’orquestra a la Universitat de les Arts de Tòquio, i el 1954 fou nomenat director assistent de l’Orquestra de la Ràdio Japonesa NHK A partir del 1956 començà una brillant carrera que el dugué arreu del Japó, i entre el 1965 i el 1967 fou el director musical de la Companyia d’Òpera Fujiwara Després de viure tres anys a Hamburg 1967-69, fou nomenat director vitalici de la NHK, amb la qual estrenà nombroses obres de compositors japonesos del segle XX El 1974 fou nomenat director de l’Orquestra Simfònica de Melbourne, i el 1988 ho fou de l’Orquestra-…

Estudià música a la seva ciutat natal, on fou deixeble de C Chávez i R Halffter 1954-56 Posteriorment, amplià la seva formació amb E Leinsdorf a Tanglewood En 1963-64 fou director dels Ballets Mexicans i després ho fou de l’Orquestra Simfònica de Guadalajara -fins el 1966-, abans d’establir-se com a director musical de l’Orquestra Filharmònica de la Universitat Autònoma de Mèxic 1966-72 Als Estats Units dirigí les orquestres simfòniques de Phoenix 1972-77 i Dallas des del 1977 El 1976 fou nomenat director artístic i musical del Festival Pau Casals de Mèxic Gran divulgador dels…