Resultats de la cerca

Situació Vista del sector sud-est de l’església, on s’evidencia la cura amb què va ser tractat l’aparell dels absis i la façana sud, on es troba la porta ECSA - JA Adell L’antiga església de Sant Joan, recentment restaurada i dignificada, és situada en el nucli del poble vell d’Orcau, ubicat al costat mateix del poble actual, a l’altre costat del barranc que baixa del turó del castell JAA Mapa 33-12290 Situació 31TCG333701 Història No ens han pervingut notícies documentals relatives a aquesta església, motiu pel qual sols podem establir la hipòtesi que, malgrat que era l’església…

Llimiana s’aixeca a 789 m d’altitud dalt d’un cingle des d’on és domina l’embassament dels Terradets De l’antiga vila closa només resten alguns fragments de la muralla a l’angle de ponent El topònim “castell” identifica al sector nord de la vila, el lloc on és devia aixecar la fortalesa, des d’on parteix el carrer del Castell que va al fossar vell Enclavada a l’extrem sud-oriental de la conca de Tremp, Llimiana és debaté als segles X i XI entre els comtes d’Urgell i de Pallars Jussà Ermengol I d’Urgell havia infeudat els castells de Llimiana i Montoliu a Ramon III de Pallars l’…

Situació Cantonada nord-oest d’una gran estructura que formava el mur extern d’aquest castell, molt malmès en haver-li adossat edificacions modernes ECSA-J Bolòs Les ruïnes d’aquest castell s’emplacen en un petit tossal separat per un marcat coll del serrat on hi ha la població de Vilanova de Segrià Els vestigis de la vella fortalesa es destruïren per edificar en el mateix indret un xalet modern, tot i que encara se’n pot veure algunes restes Mapa 32-14 359 Situació 31TCG022207 S’arriba a Vilanova de Segrià des de Lleida per la carretera LP-9221 que passa per Torre-serona i Benavent de Segrià…

Més conegut com a Ventura Gassol Estudià la carrera eclesiàstica al seminari de Tarragona 1903-13, però l’abandonà el darrer curs i es traslladà a Barcelona 1914 on treballà en tasques educatives, culturals i literàries i el 1916 i 1918 fou premiat als Jocs Florals Milità des de molt jove en el moviment catalanista, i durant la Dictadura s’hagué d’exiliar a França El 1922 fou un dels fundadors del partit polític Acció Catalana i, posteriorment, dirigent d’Estat Català, on fou un dels collaboradors de Macià i esdevingué un dels capitosts dels fets de fets de Prats de Molló 1926 Després de la…

L’obra es construeix per la fusió de dos temps narratius un present de demolició de les cases de la vella Mequinensa, ciutat nadiua de l’autor, i un constant exercici de flash-back , de mirada enrere, a partir dels records que provoca l’enderroc o dels objectes rars que apareixen tot d’una abandonats al mig del carrer L’acció de present va de la primavera del 1970 a la tardor del 1971 des d’un dia del mes d’abril, quan comença la demolició de la primera casa de la vella Mequinensa, a causa de la construcció del pantà de Riba-roja, fins a un any i mig després, la tardor del 1971, el dia de la…

La creació dels arxius dels departaments francesos és deguda a la llei del 5 brumaire an V 26 d’octubre de 1796 des de llavors, es procedí a reunir els arxius de les administracions i de les jurisdiccions suprimides per la Revolució Francesa Posteriorment, al llarg dels segles XIX i XX, es recolliren els documents produïts per les administracions i els diversos organismes públics amb seu en el departament nord-català La manca de personal competent —tot i la importància del gruix dels documents recollits— feu que els papers quedessin gairebé en un estat d’abandó —alguns es vengueren— fins el…

Bé que durant l’època comtal aquesta designació fou utilitzada alguna vegada com a equivalent a pagus o a comtat de Barcelona, ja a partir del segle X hom acostumà a restringir la seva accepció per tal d’aplicar-la al territori jurisdiccional de la ciutat, comprès entre el vell areny del Besòs, aigua avall del coll de Finestrelles, la serra d’Agudells, el coll Serola, el puig Aguilar, el coll de Vallvidrera i el puig d’Ossa fins al Llobregat, prop de la desembocadura Al segle XI comprenia, a més de les parròquies de la ciutat, les de Santa Maria del Mar, Sant Julià de Montjuïc,…

Fou un aventurer sense escrúpols i alhora un patrici aferrat a la tradició i als prejudicis del seu estament assedegat d’ambició, confià cegament en la Fortuna i es féu proclamar Felix Sulla estrateg i polític de talla, se serví, sense avergonyir-se'n, de la perfídia i de la sevícia quan li convingué Noble descabalat, però lligat per la seva quarta muller, Cecília Metella, amb els Metelli, es distingí el 107 aC quan, com a qüestor, s’uní a l’exèrcit de Mari, el qual havia estat desposseït per Q Cecili Metel de la direcció de la guerra contra Jugurta, i ocupà el primer reng durant la guerra…

Vida i obra La Guerra Civil l’obligà a interrompre els estudis i es guanyà la vida amb ocupacions diverses Després d’una breu estada a Veneçuela 1952-56, en retornar a Espanya li fou rebutjat l’ingrés a l’Escola Oficial de Cinematografia de Madrid per no disposar d’estudis superiors, si bé debutà com a realitzador amb Brillante porvenir 1963-64, codirigida amb Romà Gubern La intervenció de la Censura en l’escena final de la pellícula decantà el realitzador vers un cinema més críptic i esotèric, que el portà a la seva adscripció a l’Escola de Barcelona, i que donà peu a Fata Morgana 1965-66,…

Vida Fou el principal impulsor de la sardana llarga o sardana moderna El seu pare, militar, havia estat destinat a Alcalá la Real, d’on la família retornà a Roses al cap d’un parell d’anys del naixement de Pep Després d’una infantesa poc afortunada, el 1830 anà a Figueres a fer d’aprenent de sastre calceter amb Joan Llandrich, capità reialista i cap de cobla, que també l’inicià en la música, per a la qual manifestà ben aviat un talent excepcional Els anys quaranta del segle XIX, Pep Ventura era ja capdavanter de la cobla que es convertí en la més prestigiosa de la comarca pel nombre i la…