Resultats de la cerca

Introducció als còdexs de l’escriptori de Santa Maria de Ripoll El treball que emprendem tot seguit pretén d’ésser una aproximació des del punt de vista artístic al vell llegat de manuscrits dels segles X, XI i XII, nascuts a l’antic escriptori del monestir de Santa Maria de Ripoll Alguns d’ells perduts pel pas del temps, la majoria desapareguts en l’incendi que destruí una bona part del monestir i la seva Biblioteca l’agost de l’any 1835, la major part dels còdexs ripollesos restants són conservats a l’Arxiu de la Corona d’Aragó Diversos atzars històrics fan que, d’altra banda,…

Arxiu de la Corona d’Aragó Ms Ripoll 52 Liber beati Gregorii in Ihezechielem Foli 76 amb el comencament del llibre Cal notar la caplletra “H”, obtinguda amb l’ajut de les figures humanes Arxiu Mas Liber beati Gregorii in Ihezechielem Una caplletra “P” del foli 88, decorada amb entrellaços, motius vegetals i caps d’animal Arxiu Mas Aquest manuscrit té 210 folis en pergamí 32 × 25 cm, escrits en lletra francesa, i, segons Beer i García Villada * , correspon al segle X el text, escrit en tinta negra i amb epígrafs en vermell, conté la Vita Gregorii , de…

Les estructures més habituals al llarg de la història han estat El pilar o espadat construcció el tronc de la qual és format per un sol casteller a cada pis El dos o torre construcció el tronc de la qual és integrat per dos castellers a cada pis, excepte als dos darrers, ocupats per l’aixecador o acotxador i l’enxaneta El tres construcció el tronc de la qual el constitueixen tres castellers per pis, llevat dels pisos de dosos dos castellers –antepenúltim–, aixecador i enxaneta Aquests tres darrers pisos reben el nom de pom de dalt El quatre construcció el tronc de la qual és format per…

El 839 era al centre religiós del pagus Xistabiense , dins la diòcesi d’Urgell en depenien la resta d’esglésies i viles de la contrada Sembla que s’havia establert sobre un nucli monàstic de tradició visigòtica Amb el progrés de la repoblació tornà a la categoria de simple monestir, dins la diòcesi de Roda El 1076 fou unit, amb el d’Ovarra, al monestir de Sant Victorià, on passaren arxiu i propietats Dificulta el seu coneixement una sèrie de documents falsificats per a garantir els seus béns entre els quals dos privilegis del rei de Pamplona Sanç II Abarca dels anys 962 i 987…

Centre agrícola cereals, vinyes, ramader bestiar oví i industrial Seu episcopal Anomenada pels romans Asturica Augusta , la ciutat esdevingué seu episcopal al segle III Conquerida pels àrabs a la fi del segle VIII, fou definitivament reconquerida i repoblada pels cristians a mitjan segle IX Entre els seus monuments sobresurten la catedral 1471-1704, que conté el gran retaule de Gaspar Becerra 1562, obra cabdal de l’escultura renaixentista castellana, i la casa de la vila de la fi del segle XVII Façana del palau episcopal, obra d’Antoni Gaudí, a la ciutat d’Astorga © Arxiu…

És fet de maons i forma dues torres amb esperons Per la proximitat de la capella de Nostra Dona del Pont, fou anomenat el Castellet de Nostra Dona Lluís XI de França, durant l’ocupació dels comtats de Rosselló i de Cerdanya, el feu arranjar i hi afegí 1477-83 el petit Castellet, que rebé el nom de Portal Nou de Nostra Dona hi foren empresonats alguns patriotes catalans i, després de l’annexió del Rosselló a França sota Lluís XIV, els conjurats de Vilafranca del 1674 Carles de Llar, Manuel Boixó, Francesc Puig, Maria Guitard, entre d’altres, abans d’ésser torturats i executats Durant la…

Estudià dibuix i pintura a Buenos Aires, els quals compaginà més endavant amb el disseny gràfic i la fotografia Després de fer diverses exposicions de pintura, dibuix i fotografia a l’Argentina, Xile i Colòmbia, el 1968 es dedicà exclusivament a la fotografia Treballà com a fotògraf publicitari fins el 1975, quan s’installà definitivament a Barcelona La seva obra palesa l’interès pel retrat, les natures mortes i el paisatge i destaca per la sobrietat —que no exclou la mirada personal— amb què tracta els seus motius Rebé, entre d’altres, el premi Ciutat de Barcelona d’arts plàstiques 1996, el…

Fill del pintor Alejandro Ferrant Fischermans, i germà de l’escultor Ángel Ferrant, fou arquitecte de l’estat, responsable de la “zona” de Lleó, Astúries i Galícia fins el 1936 Per la seva actuació durant la guerra d’Espanya del 1936, en la qual defensà el patrimoni artístic de Madrid amenaçat pels bombardeigs, i en el trasllat del tresor artístic a França a la desfeta de la República, fou depurat el 1939 Entre 1942-75 ocupà el càrrec d’arquitecte de la quarta zona del Servicio de Defensa del Patrimonio Artístico Nacional, que comprenia Catalunya, el País València i Mallorca Durant aquest…

Amic de joventut i collaborador d’Antoni Gaudí, esdevingué l’ajudant essencial en l’obra de la Sagrada Família, on era cap de l’equip d’escultors, i feu, dins l’extremat realisme exigit per l’arquitecte, diverses obres, moltes de les quals emmotllades de models naturals El seu fill Joan Matamala i Flotats Gràcia 1893 ― Barcelona 1977, net i deixeble de l’escultor Joan Flotats, es formà també a Llotja 1910 Treballà d’aprenent a l’obrador del temple de la Sagrada Família, i en morir el seu pare acabà la part escultòrica de la façana del Naixement Sobresortí com a retratista, i feu exposicions…

Autodidacte, de jove es lliurà a la recerca historicoarxivística, sobretot a la catedral de Barcelona, de la qual fou beneficiat arxiver 1900 Hi investigà els fons documentals i els dels arxius Diocesà, de la Corona d’Aragó i Història de la Ciutat Posà amb generositat a l’abast dels investigadors una gran quantitat de paperetes, encara inèdites, sobre la història dels pobles i esglésies del bisbat barceloní en els caires religiós, artístic, popular, etc, aplegades en 27 volums a l’Arxiu Històric de la Ciutat Publicà tres-cents cinquanta treballs, molts de divulgació, en què…