Resultats de la cerca
Es mostren 90652 resultats
la Torre dels Pares
Història
Gran alqueria del municipi de Gandia (Safor), que pertangué als ducs de Gandia, un dels millors exemplars d’alqueria medieval al País Valencià.
La crisi dels gremis
Ordinacions dels argenters de Reus, 1778 MCSVR / RM La Nova Planta de govern va significar, entre altres aspectes, la neutralització política dels gremis, que perderen la seva presència en el govern de les ciutats catalanes L’evolució econòmica i intellectual de la divuitena centúria anava contra els gremis, que arreu d’Europa eren acusats de ser un obstacle al progrés Basant-se en les idees dels illustrats espanyols, un historiador francès del segle XX atribuí als gremis barcelonins del XVIII un esperit mesquí i rutinari En canvi els economistes…
L’estudi dels crustacis
Una primera síntesi de la fauna carcinològica catalana fou feta per Agustí M Gibert en publicar 1919-20, al volum núm 5 dels «Treballs de la Institució Catalana d’Història Natural» , la seva obra «Crustacis de Catalunya» , acordada ja a les tot just promulgades 1913, 1917 Normes Ortogràfiques de l’Institut d’Estudis Catalans, és a dir, escrita amb ortografia catalana moderna Tanmateix, les vacillacions en la terminologia científica són patents en la plana de mostra que recull la illustració Jordi Vidal En fer la revisió històrica de l’estudi d’un determinat grup sistemàtic, hom…
La desarticulació dels gremis
La desarticulació del gremialisme tradicional al segle XIX fou un fenomen complex que cal abordar en les seves diferents facetes La rotunditat de les afirmacions legals que establiren l’abolició del sistema gremial, cal completar-la amb la permanència d’organitzacions d’oficis que, reacomodant-se al nou marc legal, s’han d’entendre com a estratègies específiques dels petits productors per a la defensa dels seus interessos sectorials Per a la comprensió adequada d’aquest moviment, cal destacar el fet de l’important retard en la promulgació d’una llei general d’associacions a Espanya Aquest…
Sant Jaume dels Garidells
Art romànic
La referència més antiga del lloc dels Garidells apareix en la donació del terme i el castell dels Garidells que feu l’any 1174 Guillem de Claramunt als seus germans Arnau i Berenguer Pel que fa a l’església parroquial, cal esperar fins a les relacions de dècimes papals dels anys 1279 i 1280, on consta que no hi contribuïa amb res Això vol dir que la parròquia era pobra i no tenia les rendes suficients per a tributar La parròquia dels Garidells, al final del segle XV, era de collació de l’arquebisbe de Tarragona L’edifici actual és de tipus…
Sant Joan dels Arcs
Poble
Poble del municipi de Vinyols i els Arcs (Baix Camp), al S del terme, vora el nucli de Cambrils.
El castell dels Arcs fou bastit el 1154 per Ramon dels Arcs, a qui el comte Ramon Berenguer IV de Barcelona donà el lloc per a repoblar La senyoria fou comprada el 1243 per l’arquebisbe de Tarragona Pere d’Albalat Vora la carretera de Barcelona a València hi ha la Casa de Sant Josep, aspirantat dels germans de les escoles cristianes
Cimera dels Balcans Occidentals
Se celebra a Sofia Bulgària la cimera dels Balcans Occidentals que reuneix els caps d’estats i de govern dels països d’aquesta regió amb tots els estats membres de la Unió Europea i els representants de la Comissió i la Presidència Europees, amb l’absència d’Espanya en protesta per la participació de Kosovo A la cimera es referma el compromís de la UE amb els Balcans i es debat el reforçament dels vincles d’aquests països amb l’organització i, especialment en qüestions sobre seguretat, reptes geoestratègics, polítiques migratòries i relacions frontereres…
llei dels grans nombres
Matemàtiques
Teorema intuït per Jakob Bernoulli i P.S.Laplace i batejat així per S.D.Poisson, la demostració del qual, progressivament més i més rigorosa, començà amb P.L.Čebyšev i ha acabat amb E.F.E.Borel, Khinčin, A.N.Kolmogorov, Glivenko i Cantelli.
Una primera formulació de la llei dels grans nombres és la llei feble dels grans nombres , anomenada també teorema de Bernoulli, que estableix que la freqüència relativa d’un esdeveniment al llarg de n temptatives elementals independents convergeix en probabilitat vers la probabilitat de l’esdeveniment Hom diu que una variable aleatòria X n convergeix en probabilitat vers una variable certa A quan la diferència | X n —A | tendeix a 0 en augmentar n , és a dir, quan ε essent tan petit com hom vulgui Una altra formulació de la llei dels grans nombres és l’…
la Costa dels Tarongers
Nom aplicat sovint, dins la terminologia turística, al litoral corresponent a les regions de Castelló i València i estès el 1965 al litoral nord de la regió de Xàtiva, corresponent a la província de València, com a «denominació geoturística» oficial.
Així entesa, la Costa dels Tarongers ocupa la meitat nord del País Valencià, amb una llargada de 225 km, a més dels 7 dels Columbrets, d’origen volcànic, i coincideix amb el litoral del golf de València, escapçat per ambdós extrems el septentrional, inclòs a la Costa Daurada fins al port dels Alfacs, i el meridional, inclòs a la Costa Blanca fins al cap de la Nau Com que el golf de València és la façana litoral del conjunt més extens de planes costaneres dels Països Catalans, hi dominen les costes baixes, sorrenques de dunes entre la mar i l’Albufera, per exemple o amb aiguamolls anomenats…
La revolta dels Forans
La revolta dels Forans a Mallorca 1450-1453 La revolta dels Forans fou un moviment protagonitzat pels camperols de Mallorca i un sector minoritari dels artesans entre el 1450 i el 1452 La revolta s’inscriu en la sèrie de conflictes socials que afectaren tot Europa durant el període denominat de la crisi de la baixa edat mitjana Els desequilibris, que afectaven de manera estructural l’agricultura illenca, i l’expansió dels impostos —vint-i-un tipus impositius municipals eren vigents a la primera meitat del segle XV—, constitueixen el teló de fons del conflicte Una mesura…