Resultats de la cerca
Es mostren 2022 resultats
llunetes
Botànica
Planta herbàcia anual, de la família de les crucíferes, de 20 a 50 cm d’alçària, de fulles basals oblongues, sinuades i peciolades, i fulles caulinars auriculades i sèssils, de flors grogues en raïms multiflors i de fruits en silícula dídima i amplament cordada.
Creix en camps de conreu i en indrets secs, a la regió mediterrània occidental
segell de Salomó
Segell de Salomó
© Fototeca.cat
Botànica
Farmàcia
Planta herbàcia vivaç, de la família de les liliàcies, rizomatosa, de 20 a 50 cm d’alçària, de tija angulosa, de fulles ovals alternes, de flors d’un blanc verdós, tubulars, oloroses, penjants, aparellades o solitàries, i de fruits en baia, de color negre blavós.
Es fa en boscs caducifolis, en obagues i en llocs frescals, a muntanya El seu rizoma és emprat en medicina popular contra el reuma, la gota, la diabetis, els empatxos, les equimosis, etc
pebrer bord
Pebrer bord
Georges Jansoone (cc-by-sa-3.0)
Botànica
Agronomia
Arbre perennifoli de la família de les anacardiàcies, dioic, resinífer, de 6 a 10 m d’alt, de fulles pinnaticompostes, amb folíols linears, de flors petites, blanquinoses i paniculades, i de fruits rosats, semblants, en la mida i en el gust, a grans de pebre.
D’origen sudamericà, és molt comú als Països Catalans, en jardins i passeigs de les contrades d’hivern temperat
palmera de dàtils
Palmera de dàtils
© C.I.C-Moià
Botànica
Agronomia
Jardineria
Arbre dioic, de la família de les palmes, de tronc prim i de fins a 30 m d’alt, de fulles pinnades, glauques i de pecíol amb espines groguenques, de flors disposades en règims, i de fruits, els dàtil, que són baies monospermes i comestibles.
És oriünda de l’Àfrica septentrional i de l’Àsia sud-occidental, on és conreada des de temps molt antic El seu conreu té una certa importància al migjorn valencià sobretot a Elx
pinya blava
Pinya blava
Ximenex (cc-by-sa-3.0)
Botànica
Planta herbàcia vivaç, de la família de les liliàcies, de 20 a 50 cm d’alt, de bulb tunicat, les fulles lanceolades, totes radicals, de flors generalment d’un blau pujat, arranjades en una inflorescència corimbosa, hemisfèrica, grossa i compacta, i de fruits capsulars.
Es fa en brolles, prats i terrenys humits, a la regió mediterrània occidental També és planta de jardí
vulnerària
Botànica
Planta herbàcia anual o perenne, de la família de les papilionàcies, de fulles imparipinnades, amb el folíol terminal més gros que els altres, de flors diversament colorades, reunides en glomèruls densos i llargament pedunculats, i de fruits en llegum ovoide, amb una o dues llavors.
Es fa en pasturatges, clapers, etc, a tot Europa És medicinal, amb excellents virtuts vulneràries
debitori
Història del dret
Al País Valencià, compravenda en la qual el comprador no pagava el preu al moment de rebre la cosa, abonant, en canvi, una quantitat determinada fins que s’efectués el pagament, com a compensació dels fruits que durant el temps pactat produïa la cosa.
Era anomenat també venda fiada
om de Sibèria
Botànica
Arbre, de la família de les ulmàcies, de fins a 25 m d’alçària, de capçada arrodonida, fulles petites (2-7 cm), de color verd fosc, el·líptiques, de marge serrat i una mica asimètriques a la base, i fruits en sàmares arrodonides i glabres.
Autòcton de Sibèria i Mongòlia, és l’om més cultivat al sud d’Europa a les vores de les carreteres, per la seva resistència a la grafiosi i a la contaminació urbana
consolva
consolva
© Fototeca.cat
Botànica
Planta herbàcia, de la família de les crassulàcies, suculenta, que fa nombrosos rebrots basals semblants a petites carxofes, tiges floríferes erectes, de 15 a 60 cm d’alçària, fulles obovals o oblongues, sovint vermelloses, flors rosades o vermelles, en inflorescència terminal, i fruits en fol·licle.
Viu a les roques, murs i teulades, en una gran part d’Europa, a la regió caucàsica i a Pèrsia És una planta acre i astringent, a la qual hom ha atribuït nombroses virtuts guaridores, principalment vulneràries Antigament era plantada a les teulades per consolidar-les i perquè hom suposava que n'allunyava els llamps Hom en planta sovint en tests com a ornamental
coloquinta
Coloquinta
Ori Fragman's Trek Nature Gallery (cc-by-nc-sa-3.0)
Botànica
Farmàcia
Planta herbàcia ajaguda, de la família de les cucurbitàcies, de tiges volubles proveïdes de circells, fulles dues vegades pinnatilobulades i fruits en pepònide, que tenen la forma i les dimensions d’una taronja i que presenten l’epicarpi fortament endurit i de color groc.
Pròpia del nord d’Àfrica, fou àmpliament conreada a la península Ibèrica a l’època musulmana, com ho palesa el fet que es doni subspontània a diverses localitats d’Andalusia, de Múrcia i del migjorn valencià La polpa del fruit és un purgant molt dràstic, conegut ja en l’antiguitat clàssica Els metges àrabs creien que era un antídot contra la mossegada de les serps