Resultats de la cerca

Fou catedràtic de música a la Sorbona 1904-12 i fundà diverses revistes musicals, en les quals collaborà Escriví una Histoire de l’opéra en Europe avant Lulli et Scarlatti 1895, les biografies de Beethoven 1903 i Haendel 1910, Musiciens d’autrefois 1908 i Musiciens d’aujord’hui 1908 i un estudi monumental sobre Beethoven, les grandes époques créatrices 7 volums, 1928-45, profunda anàlisi musical i psicològica del compositor En literatura, escriví drames històrics i filosòfics, que reuní després en dos cicles Le théâtre de la Révolution 1909 i Les Tragédies de la foi 1913 Però la seva obra…

A 15 anys abandonà els seus estudis per iniciar l’aprenentatge de l’ofici arquitectònic a Lugano 1958-61, i posteriorment estudià a Milà 1961-64 i a Venècia 1965-69 En aquesta ciutat establí contacte i collaborà amb Le Corbusier el 1965 i Louis Kahn el 1969, l’obra dels quals, juntament amb la de Scarpa, l’influïren particularment Destaca la seva obra realitzada en entorns no urbans, com és el cas de la casa a Riva San Vitale 1971-73, l’església de Sant Joan Baptista a Mogno 1986-98 o la capella a Tamaro 1990-96, amb frescs d’Enzo Cucchi, on es produeix una síntesi entre trets que responen a…

Rebé instrucció militar al Camerun, França i el Marroc 1973-78 El 1982 obtingué el grau de capità i el 1983 participà amb Thomas Sankara en el cop d’estat que enderrocà Jean-Baptiste Ouédraogo Fou ministre adjunt a la presidència del 1983 al 1987, any que, al capdavant d’un altre cop d’estat, enderrocà Sankara i el féu executar El 1990 restablí oficialment el multipartidisme, i el 1991, el 1998, el 2005 i el 2010 guanyà en les eleccions presidencials Parallelament, el seu partit, l'Organització per la Democràcia Popular –  Moviment del Treball, ha mantingut la majoria al…

Finalitzà els estudis d’arquitectura el 1978 a l’École Supérieure des Beaux Arts de París, i establí el seu propi despatx en aquesta ciutat el 1981 Obtingué el reconeixement internacional en guanyar el concurs per a la construcció de la Biblioteca Nacional de França 1989-95, pel qual li fou atorgat el premi europeu d’arquitectura Mies van der Rohe l’any 1997 Les seves obres, de gests volumètrics simples, han estat sovint vinculades a les recerques del minimalisme El resultat és una arquitectura que intensifica el paper que tenen les superfícies embolcallants, i en què el vidre es combina amb…

Treballà de model i el 1944 debutà sota la direcció de Howard Hawks a To Have and Have Not , al costat de Humphrey Bogart Lauren Bacall   amb Bogart, amb qui es casà el 1945, esdevingué una de les parelles més populars de Hollywood gràcies a aquest film, i també a The Big Sleep 1946, del mateix director,  Dark Passage 1947, de Delmer Daves, i  Key Largo 1948, de John Huston Aquests anys destacà així mateix el seu treball a Bright Leaf 1950, de Michael Curtiz, How to Marry a Millionaire 1953, de Jean Negulesco, i Designing Woman 1957, de Vincente Minnelli Després de la mort de…

S’introduí en la dansa a Barcelona el 1941 amb el mestre Sacha Goudine El 1946 conegué Paul Goubé i Joan Tena, i fou Tena qui li presentà la que fou la seva principal mestra, Montserrat Costa Estudià dansa clàssica amb la mestra Marina Noreg El 1950 entrà als Ballets de Barcelona contractat per Joan Magriñà, i n’esdevingué primer ballarí el 1952 L’any següent, installat a Brusselles, la mestra Jane Perphanos el contractà com a professor de dansa clàssica i espanyola Fou primer ballarí de diverses companyies, i el 1958 participà en l’Expo 58 de Brusselles amb la companyia de Mariemma en…

Advocat de professió, es donà a conèixer en la segona Antologia Poètica Universitària 1950, i traduí poemes de Jacques Prévert, el qual esdevingué una influència cabdal en la seva obra Després publicà El temps de tants dits 1960, que rebé el premi Joan Salvat-Papasseit 1959, i Cicle, bicicle, tricicle 1966 L’any 1975 guanyà el premi Carles Riba amb Seminocturn, semidiürn , llibre constituït per un únic procés verbal que s’estén des de l’onomatopeia fins a la presa de consciència del valor humà de la paraula El 1976 publicà Moviment peristàltic o Aquest home, per a mi, és una pesant bombeta…

El 25 de gener es va fer pública la composició del Govern d'unitat, segons un dels acords adoptats en l'anomenat "diàleg polític inclusiu" celebrat al desembre del 2008, criticat per una part de l'oposició, la qual argumentava que continués com a primer ministre Faustin Archange Touadera Entre els més crítics amb el president Francis Bozizé, va destacar el Moviment d'Alliberament del Poble Centreafricà MLPC, dirigit per Martin Ziguélé, que defensava la necessitat de designar un primer ministre per consens Un segon punt dels acords de desembre, l'inici del programa de desarmament,…

El president Denis Sassou-Nguesso va ser reelegit en el càrrec en obtenir el 60% dels vots en la primera volta de la consulta, celebrada al març Guy-Brice Parfait Kolélas va aconseguir-ne el 15%, mentre que el general Jean-Marie Michel Mokoko, el 14% Ambdós dirigents opositors van rebutjar els resultats de la consulta La reelecció de Nguesso –que està en el poder durant 32 anys en dos períodes diferents, primer amb un règim de partit únic marxista 1979-92, i des del 1997, després d’una guerra civil– va arribar al cap de sis mesos després de la reforma constitucional que va…

Fou la primera partícula elemental descoberta Cap a la darreria del segle XIX hom dedicà un esforç considerable a investigar les descàrregues elèctriques en els gasos enrarits El 1895 Jean Perrin, analitzant la càrrega elèctrica dels anomenats raigs catòdics catòdic, demostrà que transportaven càrrega negativa Al cap de poc temps, JJ Thomson dugué a terme el clàssic experiment en què aconseguí de determinar la càrrega específica de les partícules que constituïen, segons ell, els raigs catòdics i que anomenà electrons A partir de la relació càrrega/massa e / m obtinguda per…