Resultats de la cerca

Treballa amb fotografia, vídeo i texts, en projectes interdisciplinaris que cerquen connectar amb diverses tradicions estètiques Des del 1989 els seus treballs pretenen contrarestar els discursos històrics institucionals mitjançant contranarratives que reorganitzen els referents històrics Entre els seus projectes destaquen Los cuadernos de guerra o Ligeramente fuera de contexto 1994, a la Sala Parpalló de València Materiales 1989-1997 1997, a l’Angelot de Barcelona El 2004 exposà Cubos heterogéneos a la III Biennal d’Art Contemporani de Berlín Forma part del collectiu Banda…

Fou mestre-sala i tresorer d’Isabel I de Castella, en el casament de la qual amb Ferran d’Aragó 1469 ell intervingué Lluità en les guerres de Portugal i, principalment, de Granada A més de nombrosos càrrecs, obtingué les senyories de Maqueda, de Torrijos, d’Asp, d’Elda, d’Elx i de Crevillent aquestes dues darreres poblacions 1470 hi oposaren sempre resistència Fou casat amb Teresa Enríquez, cosina de Ferran II, coneguda per la Loca del Sacramento El seu fill Diego de Cárdenas y Enríquez mort el 1542 rebé els títols de duc de Maqueda 1530 i el d' adelantado mayor de Granada, que…

Nebot de Josep de Caralt i Sala Capdavanter del cinema amateur català, és autor de cintes notables, com Repórter mecánico 1933, Memmortigo 1934 Promogué revistes especialitzades “Cinema Amateur” i “Otro Cine” Des del Centre Excursionista de Catalunya impulsà la creació a Barcelona de la Unió Internacional del Cinema Amateur UNICA Reuní una important biblioteca del cinema que consta actualment de més de dotze mil volums i és propietat de la Fundació Mediterrània, però amb un conveni de dipòsit al Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya El 1987 rebé el Premi…

Conegut només amb el nom de fonts Establert a Barcelona des del 1936, fou deixeble de Ramon Rogent El 1943 guanyà el primer premi en el Saló de la Joventut i el 1945 exposà per primera vegada a la Galeria Syra de la Ciutat Comtal Durant una dècada deixà d'exposar Reaparegué el 1957 amb una exposició a la Sala Parés de Barcelona, galeria a la qual es vinculà fins a la seva mort La seva obra també fou exhibida, entre altres indrets, a Madrid, Nova York, París i Los Angeles Conreà la figura, l’interior, la natura morta i, tot i que menys, el paisatge, dins un postimpressionisme…

Conseller, tresorer 1302-06 i mestre racional 1306-20 del rei Jaume II Fill de Guerau de Boïl i de Sança d’Aragó Portà a terme diverses ambaixades el 1308 i el 1318 a Nàpols per a negociar-hi la pau entre Sicília i els angevins i en 1311-12 al concili de Viena del Delfinat, amb Guillem Olomar, per a demanar la fundació de l’orde militar de Montesa i la seva dotació amb els béns del Temple, suprimit llavors Acompanyà l’infant Alfons en la conquesta de Sardenya, on morí Feu construir la sala capitular del convent de Sant Domènec de València

El seu propietari, Francesc Santacana i Campmany , d’acord amb el seu ideari d’artista natzarè, reuní elements arquitectònics procedents d’edificis antics enderrocats o malmesos, especialment barcelonins convents de Santa Maria de Jerusalem, del Carme, de Santa Caterina, de Sant Pere de les Puelles, església de Sant Miquel, Palau Menor, Casa Gralla, sala del Trentenari de la Casa de la Ciutat, etc Condicionat com a museu, posseeix una important collecció de peces de rajola catalana Continuada la collecció pels descendents de Santacana, fou adquirida per la diputació de Barcelona…

La seva família anà a residir a Barcelona quan ell tenia sis mesos Feu estudis de guitarra amb Miquel Mas a l’Escola Municipal de Música, i també rebé classes de Joan Lamote de Grignon i Felip Pedrell Com a concertista feu nombrosos concerts al Palau de la Música Catalana i a la Sala Mozart, a Barcelona, i en altres ciutats d’Espanya i l’estranger també collaborà amb l’Orfeó Català Realitzà una important tasca com a conferenciant donant a conèixer la guitarra i els seus intèrprets, especialment Ferran Sor Exercí la crítica musical en el "Noticiero Universal" de Barcelona També…

Estudià dret a Tolosa, però el seu interès pel cant feu que l’any 1911 iniciés els estudis musicals al conservatori d’aquesta ciutat llenguadociana Ferit a Verdun el 1916, no reprengué la seva carrera fins el 1919 Debutà al Caire amb Hérodiade , de J Massenet, i després realitzà diverses gires arreu d’Europa El 1932 es presentà a la Sala Favart de París en el paper de Scarpia Tosca , escenari on actuà amb assiduïtat fins el 1957 A partir del 1942 inicià una important tasca pedagògica al Conservatori de París Enregistrà La damnació de Faust , de Berlioz, i Samsó i Dalila , de Saint-Saëns

Fundat el 1993, inicià la seva activitat practicant l’atletisme També practica la natació, el waterpolo i el triatló, aquesta última secció creada l’any 2001 per Pere Giménez i Gustau Raluy El 2005 prengué més dinamisme gràcies a Oriol Peñarroja Alguns dels triatletes més destacats són Héctor Colón, molt premiat durant els anys noranta l’entrenador Joan Monguillot, o Xènia Pallarès, campiona de Catalunya de triatló de mitjana distància Més de vint components de la secció han participat en proves d’ironman També practica esports en l’àmbit escolar com basquetbol, futbol sala o…

Fundat el 1994, prengué el relleu del desaparegut Club de Boxa Granollers, que inicià l’activitat durant la dècada de 1950 Impulsat per Enrique Hernández i altres boxejadors formats en un gimnàs de l’Ametlla del Vallès, centrà la seva activitat en la formació pugilística amateur Té secció femenina i equips en diverses categories d’edat Els boxejadors més rellevants foren el púgil Flaqué, José Ramírez, Luis Ruiz, Víctor de la Torre, El Inglés Ousman, Santiago Simón, Rafa del Valle, Jaime Arenas o Eduardo Sánchez Disposa d’un ring de dimensions oficials, utilitzat durant els Jocs Olímpics de…