Resultats de la cerca

Estudià filosofia i lletres i dret a Madrid El 1946 acabà la carrera diplomàtica, que exercí en diverses ciutats europees El 1969 fou nomenat sotssecretari de política exterior, i del 1970 al 1973 ocupà el ministeri d’obres públiques El 1975, creà, amb Antonio Mde Oriol y Urquijo i altres polítics, la Unión Nacional Española, de caràcter reaccionari i continuista, que entrà el 1976 en la federació d' Alianza Popular Diputat per Pontevedra el 1977 i vicepresident d’AP el 1978, al final del mateix any se'n separà per desacord amb el reformisme de MFraga, i el 1979 integrà, amb Silva Muñoz, el…

La seva pintura més representativa, Allegoria de la Divina Providència 1633-39, fou pintada a Roma, al palau dels Barberini Del 1635 al 1650 dirigí la reconstrucció de l’església de sant Lluc i santa Martina, a Roma, considerada com la primera homogèniament barroca important Entre els anys 1640 i 1650 treballà en la decoració del palau Pitti de Florència en collaboració amb el seu deixeble Ciro Ferri Des d’aleshores sobresurten, entre la seva producció, la façana de Santa Maria della Pace 1656-57, on fa jugar plans còncaus i convexos, i la de Santa Maria in Via Lata 1658-62, de…

El lloc de la Figuera probablement es correspon a una alqueria musulmana anomenada Jubalfader o Gibolhoder situada dins el territori del castell de Garcia És documentada per primera vegada el 1154 en les confrontacions del territori de Siurana El 1169 Albert de Castellvell va fer donació al bisbe de Tortosa de la muntanya que portava aquest nom i el seu terme El 1182 el bisbe en va fer donació a quatre cavallers i aleshores consta que ja existia la població i s’assenyalen les afrontacions del terme que també incloïa el de l’actual Lloar No hi ha, però, cap referència al castell…

El lloc de Palau, al peu de la costa de la Dama, que era del terme de Castellví de Rosanes i de la parròquia de Sant Andreu de la Barca, és documentat el 1110 Els Castellví hi tenien com a feudataris els Palau Sembla que al segle XIII hi havia una torre que protegia, per la rereguarda, el camí d’accés al castell de Castellví de Rosanes El 1508 s’esmenta la capella solitària de Santa Madrona de Palau El 1882 s’enderrocà aquesta capella, que tenia les parets de tàpia i la volta esberlada i es reedificà La imatge que hi havia aleshores es traslladà a la parròquia Al lloc es trobaren…

Es graduà en música a la Universitat de Nova York, estudis que posteriorment amplià a Potsdam, on es formà en tècnica vocal amb P Misslin Novament a Nova York, del 1983 al 1987 estudià a l’American Opera Center de la Juilliard School, activitat que compaginà amb cursos amb A Augér i E Schwarzkopf a Europa El 1989 debutà amb La bohème a la New York City Opera, i tres anys més tard ho feu al Metropolitan en el paper de la Comtessa d’Almaviva de Les noces de Fígaro , personatge que interpretà amb èxit a San Francisco, Viena, Ginebra i Glyndebourne A partir…

Vida Arribà a Barcelona quan tenia quinze anys i connectà ràpidament amb els ambients musicals de la ciutat Després d’un any a Londres, tornà a la capital catalana, on compaginà els estudis universitaris amb la música, dins el moviment anomenat Ona laietana, amb els grups de rock Slo-blo, Gato i Secta Sònica, dedicats al country-rock i el jazz-rock L’any 1977, a les festes del barri barceloní de Gràcia, descobrí la rumba catalana i des d’aleshores s’hi dedicà de ple El seu repertori, tant en català com en castellà, retratava amb fidelitat i intelligència les misèries i virtuts…

Estudià cant a Milà i debutà a Ostiglia el 1927 amb Madama Butterfly Entre el 1933 i el 1948 actuà amb èxit al Teatro alla Scala de Milà, on interpretà diversos papers wagnerians i també de R Strauss El 1933 cantà al Covent Garden La damnation de Faust H Berlioz, amb la qual debutà a Anglaterra, i el 1938 participà en la primera representació italiana de La dona sense ombra a Roma Estrenà diverses òperes d’autors contemporanis com I Pizzetti, de qui el 1936 cantà Orsèolo El 1948 actuà per última vegada a la Scala, on desenvolupà gran part de la seva carrera Un any després es presentà a…

Estudià a l’Acadèmia de Música de la seva ciutat natal, on fou deixeble de Th Lierhammer i H Duhan Debutà el 1935 a Troppau en el paper d’Osmín d' El rapte del serrall Després de diverses gires per teatres de províncies, el 1940 ingressà en la companyia de l’Òpera de Viena Tres anys més tard debutà al Festival de Bayreuth i a partir d’aleshores hi actuà sovint També actuà assíduament al Festival de Salzburg El 1947 cantà diverses òperes de WA Mozart al Covent Garden de Londres, i el 1948 i el 1950 fou el Guglielmo de Così fan tutte al Festival de Glyndebourne El 1952 es presentà…

Estudià al Conservatori de París, ciutat on el 1919 debutà a l’Òpera Còmica amb Werther El 1911 interpretà L’horizon chimérique , cicle de quatre cançons que G Fauré li dedicà Des d’aleshores s’especialitzà en la interpretació de la música francesa contemporània, d’autors com ara G Fauré, C Debussy, M Ravel, D Milhaud o F Poulenc A partir del 1930 fou un assidu intèrpret del paper de Pelléas, que presentà en diversos teatres francesos i de l’estranger També destacà en el lied , amb un repertori centrat en el Romanticisme alemany i en música francesa del segle XX Estrenà diverses…

Estudià al Conservatori Superior Municipal de Música de Barcelona i complementà la seva formació com a cantant amb C Bracons de Colomer Després d’haver estat premiat al Concurs Francesc Viñas es perfeccionà a Palerm Debutà el 1971 al Gran Teatre del Liceu, on des d’aleshores ha interpretat diversos papers secundaris i alguns de protagonista, com el que feu en Èdip i Jocasta J Soler, que estrenà el 1986, o el de Paco de La vida breve , que ha interpretat en nombroses ocasions Ha cantat arreu de l’Estat espanyol i d’Europa El 1994 protagonitzà Babel 46 , de X Monsalvatge, al…