Resultats de la cerca
Es mostren 16980 resultats
Rafelguaraf

Ajuntament de Rafelguaraf
© Vicenç Salvador Torres Guerola
Municipi
Municipi de la Ribera Alta, situat a la plana al·luvial del riu d’Albaida i accidentat al sector oriental pels darrers contraforts (329 m alt.) de les muntanyes que limiten per l’W la Valldigna.
Més d’una tercera part del terme és ocupada per pinedes i matollars Els conreus s’estenen sobre la resta, tots de regadiu, gràcies a l’aigua del riu d’Albaida 400 ha i de pous 500 ha el taronger constitueix gairebé un monocultiu 800 ha, i la resta és destinada a hortalisses L’agricultura ocupa el 62% de la població activa Hi ha diversos magatzems per a la comercialització de la fruita La població augmentà ràpidament durant el segle XIX i fins el 1950, ha minvat després suaument per l’emigració a França i s’ha recuperat posteriorment El poble 1948 h agl 2006, rafelguerenyos 40 m alt…
Vilafermosa
Vilafermosa
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi de l’Alt Millars, a l’àrea de llengua castellana del País Valencià, situat al vessant occidental del massís de Penyagolosa (1 814 m alt.) entre el mateix puig i la serra del Carbo, al NE (al límit amb l’Alcalatén), i el coll de la Torre Alta, el barranc d’El Carro i el barranc d’El Estrecho, encaixat entre les serres d’Altís i Alta, al SW.
Constitueix la vall mitjana del riu de Vilamalefa riu de Vilafermosa o Major, que penetra al terme pel NW, procedent d’Aragó Puertomingalbo, i el deixa al congost de Cedraman, al SE El terme és extremament abrupte un 30% és cobert de pinedes i alzinars i un altre 30% de conreus de secà, i hi ha unes 145 ha de regadiu Els conreus principals són els cereals, els llegums i les patates La superfície mitjana per explotació és de 20 ha L’arrendament i la parceria cobreixen unes 600 ha en conjunt La vila 365 h agl 2006 755 m alt és situada al vessant de la serra de Salvatierra, entre el riu de…
Josep Bertran i Cusiné
Economia
Industrial.
Estudià a Vilafranca del Penedès, a l’Escola Sant Ramon de Penyafort, adscrita a l’Escola d’Enginyers Industrial de Barcelona Establert a Mèxic des del 1936, fundà diverses empreses del ram de la construcció amb el seu germà Geroni, que han estès el seu camp d’acció a Centramèrica, Veneçuela i fins i tot els Estats Units Intervingueren en grans obres públiques de Mèxic, entre les quals cal esmentar diversos trams de la carretera Panamericana i de l’autopista Mèxic-Acapulco installacions ferroviàries com la gran obra del ferrocarril Chihuahua-Pacífico 1953-64, de 170 km diverses rescloses com…
Joaquim Ymbert i Sot
Economia
Empresari industrial.
Format en coneixements comptables, el 1930 anà a Alemanya a ampliar estudis de comptabilitat i estudiar l’alemany El 1931 emigrà a Amèrica i s’establí a Guatemala Hi desplegà diverses activitats empresarials i industrials creació d’un laboratori industrial d’òptica i d’una fàbrica de materials de fibrociment i també hi impulsà la creació d’una bóvila D’altra banda, esdevingué un gran distribuidor de productes farmacèutics i de materials i equips per a les arts gràfiques Home d’influència social i com a soci de la Cámara de Comercio de Guatemala, hi promogué la creació de la revista i de la…
Llorenç Vives i Buchaca
Educació
Periodisme
Pedagog i periodista.
Es dedicà a la docència a diferents centres de Das Baixa Cerdanya, Roses i Figueres Fou fundador de l’Acadèmia Monturiol 1913, prestigiosa entitat, on estudiaren, entre d’altres, Alexandre Deulofeu, Jaume Terrades i Anna Maria Dalí Afeccionat al periodisme, collaborà, des de molt jove, a La Veu de L’Emporda El 1928 emigrà a Amèrica i s’establí a Costa Rica Hi residí en una propietat que anomenava Mon Clos Conegué el català Lluís Quer i Boule, ambaixador d’Espanya en aquest país, amb el qual hi creà I'Instituto Hispánico Fou autor de poesia en català i en castellà, redactà articles per a…
Joan Puig-Sureda i Sais
Metge cirurgià.
Acabà els estudis, cursats a Barcelona, l’any 1903 Fou deixeble de Cardenal i de Ribas i Ribas Exercí càrrecs docents a la Universitat de Barcelona encarregat de càtedra de terapèutica quirúrgica 1931, professor agregat per nomenament del patronat de la Universitat Autònoma i encarregat de càtedra de patologia quirúrgica 1939 Presidí el Novè Congrés de Metges de Llengua Catalana Perpinyà 1936 i el Primer Congrés Espanyol de Cirurgia Barcelona 1949 Fou fundador i primer director de la Colección Española de Monografías Médicas 1940 Des del 1942 fins a la jubilació fou cap del Servei de Cirurgia…
Sebastià Pier
Filosofia
Cristianisme
Filòsof dominicà.
Professor de filosofia 1752 i teologia 1761 a Cervera el rei Carles III l’envià amb encàrrec especial al regne de Quito i al Nou Regne de Granada, després del qual reprengué el magisteri cerverí Hom li deu bona part del renaixement tomístic a Catalunya la seva obra cabdal és la Universa Philosophia aristotelico-thomista Cervera 1758 En deixà d’altres de manuscrites
Joan Martí i Alanis
Joan Martí i Alanis
© Fototeca.cat
Cristianisme
Eclesiàstic.
Estudià a Tarragona i Salamanca, on es llicencià en llengües clàssiques i fou ordenat de sacerdot el 1951 El 1957 fou nomenat director del Collegi de la Mare de Déu de la Mercè de Montblanc, i el 1966 fundà el Collegi Menor Sant Pau Apòstol de Tarragona, del qual fou també director i vicari episcopal de doctrina de la fe i ensenyament 1969-71 Nomenat bisbe de la Seu d’Urgell, fou consagrat bisbe al gener del 1971 La seva activitat pastoral es caracteritzà per la capacitat d’organització i per l’impuls donat a la corresponsabilitat eclesial Introduí l’ús del català als escrits administratius i…
Albert Martí
Música
Instrumentista de tenora i de clarinet.
Deixeble de Josep Vicens Xaxu , estudià clarinet amb Porrini, a Barcelona Fou tenora més de vint anys a la cobla La Principal, de la Bisbal El 1923 fundà la Cobla Barcelona més tard Cobla Barcelona Albert Martí Popularitzà les sardanes de Juli Garreta
Josep Maria de Maranges i de Diago
Història
Política
Història del dret
Advocat i polític.
Estudià dret a Barcelona i s’hi doctorà el 1859 Féu excavacions a Empúries, on, juntament amb Molina, descobrí el cèlebre mosaic que representa el sacrifici d’Ifigènia S'establí a Madrid Fou delegat per Girona al comitè central del partit progressista 1866 Després de la Revolució de Setembre del 1868, la Junta Revolucionària li encarregà que redactés una declaració de drets humans, que fou la base del primer article de la Constitució del 1869 El 1870 obtingué la càtedra de dret romà de la Universitat de Madrid F Giner de los Ríos féu publicar, pòstumament 1878, un recull d’escrits seus amb el…