Resultats de la cerca
Es mostren 68646 resultats
Marie-François-Xavier Bichat
Patologia humana
Metge francès, dedicat a l’estudi de l’anatomia i la patologia, considerat com un dels creadors de la medicina científica moderna.
Fou l’iniciador del concepte de teixit com a seu de les lesions, i establí les bases de la histologia i de l’anatomia patològiques en el Traité des membranes en général et des diverses membranes en particulier 1800 i l' Anatomie générale appliquée 1801 En l’obra Recherches physiologiques sur la vie et la mort 1800 adoptà una actitud encara vitalista, lligada en part a les idees de l’escola de Montpeller, però en la qual ja hi ha conceptes estrictament organicistes
Josep Gonzalvo Falcón
Futbol
Futbolista i entrenador conegut com Gonzalvo II, formà part d’una nissaga de germans futbolistes (Juli i Marià Gonzalvo).
Començà al Mollet i amb motiu del servei militar jugà al Ceuta 1941-43 De retorn a Catalunya jugà una temporada 1943-44 amb el Sabadell a primera divisió En la temporada 1944-45 ingressà al FC Barcelona i s’hi estigué fins a l’edició 1949-50 Jugava de mig volant i també de lateral esquerre Amb el Barça disputà 198 partits i marcà 5 gols Fou tres vegades campió de Lliga 1945, 1948, 1949, una de la Copa Llatina 1949, una de la Copa d’Or 1945 i una altra de la Copa Eva Duarte 1948 Posteriorment, jugà al Saragossa 1950-54 Fou vuit vegades internacional i participà en la Copa del Món del Brasil…
Escola Catalana d’Art Dramàtic
Aula de l’Escola Catalana d’Art Dramàtic
© Fototeca.cat
Teatre
Escola fundada per la Mancomunitat de Catalunya el 1913, com una secció del Conservatori del Liceu, del qual s’independitzà al cap d’un any.
Dirigida per Adrià Gual , el primer claustre de professors fou format per Enric Giménez, Joan Llongueras, Pompeu Fabra i Ambrosi Carrión, als quals s’afegí aviat, en qualitat de secretari, Pere Bohigas i Tarragó Inicià la publicació d’una collecció de texts dramàtics i una altra d’assaigs, així com la d’un butlletí, de vida efímera Entre les primeres promocions d’actors que en sortiren cal citar Pius Daví, Maria Vila, Mercè Nicolau i Josep Claramunt Amb la Dictadura canvià el nom pel d’ Instituto del Teatro Nacional , l’idioma català hi fou interdit i el professorat renovat, però Adrià Gual…
acoblament acústic
Física
Producció d’un to de freqüència audible com a conseqüència d’una realimentació entre el sistema de megafonia i el micròfon o altres captadors acústics.
També és conegut com a efecte Larsen
lar
Religions de Grècia i Roma
A la Roma antiga, cadascun dels déus protectors de la casa o de la llar, com a representació de les ànimes dels avantpassats.
Probablement d’origen etrusc, i nascuts, segons Ovidi, de la nimfa Lara i de Mercuri, tenien gairebé les mateixes atribucions d’aquest déu tutela de la llar i de la família, protecció a les cruïlles de camins Genis benignes, rebien culte domèstic, i un d’ells, el Lar familiaris , era considerat com una força generadora
estranyesa
Física
Propietat de certes partícules elementals postulada com a nombre quàntic (nombre d’estranyesa), i que equival a la hipercàrrega menys el nombre bariònic.
Les partícules normals, com el protó, presenten un nombre d’estranyesa 0, i les partícules dites estranyes tenen valors enters d’estranyesa Originalment s’assimilà a l’observació del fet que certes desintegracions eren més lentes del que hom s’esperava L’estranyesa és conservada en interaccions fortes i electromagnètiques, però no en les febles
tiram
Química
Agronomia
Compost químic que pertany al grup dels ditiocarbamats i que actua com a fungicida d’aplicació foliar d’ampli espectre d’acció.
És autoritzat en gran nombre de conreus herbacis i llenyosos Hom també l’aplica en tractaments de postcollita en la desinfecció de llavors per a sembrar Catalogat com a nociu per a l’home, el seu termini de seguretat és de 15 dies Les llavors queden inhabilitades per al seu consum i són destinades exclusivament a la sembra Hom troba aquesta matèria activa al mercat de productes fitosanitaris sota diferents noms, segons la riquesa, la formulació pols mullable o grànuls ultradispersables i l’empresa que la comercialitza
reflexió
Mineralogia i petrografia
Obtenció de la figura simètrica d’una de donada amb relació a un pla que hom pren com a element de simetria.
La nova figura obtinguda és anomenada imatge o reflexió de la primera A cada punt A 0 d’una figura li'n correspon un altre A 1 com a imatge Cada punt i la seva imatge es troben sobre una recta perpendicular al pla de reflexió i a igual distància a l’un i a l’altre costat d’aquest La reflexió amb lliscament és una operació complexa de simetria que consisteix en l’associació d’una reflexió i una translació parallela al pla de translació
bandera

Bandera Nacional Mexicana
© Fototeca.cat-Corel
Història
Tros de tela, ordinàriament rectangular, fixat per un costat a un pal o asta i que serveix com a símbol o insígnia d’una nació, d’un estat, d’una ciutat, d’una dinastia, d’una autoritat, d’un partit, d’una associació, etc, o com a signe per a identificar situacions jurídiques, militars, tècniques, etc.
La bandera és d’origen relativament recent als països occidentals segle XII, però el seu ús és relacionat amb l’estendard, el penó i d’altres insígnies de molta tradició, que han servit per a indicar la presència d’un alt càrrec o per a identificar en la guerra les partides amigues i enemigues Els antics faraons, per exemple, es feien precedir de quatre estendards sagrats, i l’àguila era l’ensenya de les legions romanes Sobre els altres distintius la bandera té l’avantatge d’ésser identificable a una gran distància, perquè flameja vistosament, desplegada pel vent o pel moviment de qui la…
flavantrona
Química
Colorant de tina obtingut el 1901 per R. Bohn com a resultat de fondre la β-aminoantraquinona a una temperatura per sobre dels 270°C.
Hom el coneix també com a flavantrè o groc d’indantrè G Actualment és obtingut per escalfament de la β-aminoantraquinona, amb pentaclorur d’antimoni, en el si de nitrobenzè