Resultats de la cerca

Capellà fins el 1982, compaginà durant uns quants anys el sacerdoci amb el món de l’espectacle, en el qual es va iniciar els anys setanta com a espectador de la sala de concerts de Barcelona Zeleste En aquest ambient conegué, entre d’altres, Sisa, Joan Lluis Bozzo, Manuel Fuentes i Pepe Rubianes S’inicià com a actor i com a showman en el paper de mestre de cerimònies de l’Orquestra Plateria A la dècada dels anys noranta fou empresari de la discoteca Nitsa, i després del seu tancament inicià una trajectòria com a monologuista als espectacles Epístoles de Carles Flavià ,…

Format a la facultat de filosofia i lletres de la Universitat de Barcelona, fou el primer secretari d’Òmnium Cultural El 1962 fou nomenat administrador del Palau de la Música Catalana, càrrec que exercí durant divuit anys, i el 1969 fundà l’entitat Fòrum Musical , que també dirigí 1971-84, per a gestionar les activitats del Palau Aquest mateix any s’incorporà a la redacció del segell discogràfic Antologia Històrica de la Música Catalana Entre els anys 1976 i 1982 dirigí el Festival Internacional de Música a Barcelona, i fou membre de l’equip directiu de l’Association Européenne des Festivals…

Estudià al conservatori de la seva ciutat natal, on el 1920 s’estrenà la seva òpera Soeur Béatrice , sobre un text de M Maeterlinck En 1921-24 amplià la seva formació a Berlín, on treballà com a assistent d’E Kleiber a la Staatsoper Posteriorment tornà a Atenes, on del 1934 al 1936 fou director de l’Orquestra Simfònica El 1932 es presentà a París i dirigí l’Orquestra de Concerts Lamoureux El 1937 fou nomenat director de l’Orquestra Simfònica de Minneapolis, que dirigí fins el 1949 i amb la qual se centrà en el repertori contemporani i interpretà òperes de R Strauss i A Berg en…

Estudià piano i direcció orquestral al conservatori de la seva ciutat natal fins el 1931 Entre el 1921 i el 1930 exercí com a pianista a l’Escola de Ballet de la mateixa ciutat El 1931 fou nomenat segon director d’orquestra del Teatre Kirov, i l’any següent, primer director El 1938 guanyà una oposició per a la plaça de director musical de l’Orquestra Filharmònica de Leningrad, amb la qual desenvolupà la seva carrera durant gairebé cinquanta anys i que convertí en una de les millors orquestres del món, aplaudida arreu al llarg de nombroses gires de concerts i d’enregistraments…

Després de completar la seva formació musical, el 1956 debutà com a director del Grup de Cambra dels Concerts del Politècnic de Milà L’any següent fou requerit com a titular de l’Orquestra de l’Oberlin College de Cincinnati, ocupació que portava aparellat el càrrec de professor del centre El 1961 fou nomenat director permanent de la Deutsche Oper de Berlín 1961-63, i més tard passà a fer-se càrrec del repertori italià de la New York City Opera Des de la meitat dels anys seixanta es dedicà principalment a la musicologia i inicià l’edició de la integral de les òperes de G Rossini…

Es formà com a violinista, i com a tal entrà en l’Orquestra Lamoureux el 1892 Quatre anys després assumí la direcció dels cors de l’Òpera de Lió, i posteriorment s’installà a París, on treballà com a mestre de cant a l’Òpera Còmica i a l’Òpera En 1909-13 fou assistent a l’Òpera de Boston Passada la Segona Guerra Mundial, i de nou a París, es dedicà a la direcció de representacions d’òpera i concerts al Teatre dels Camps Elisis i al Vieux-Colombier El 1925 hi fundà la seva pròpia orquestra, excellentment considerada tant pel públic com pels directors que sojornaven a la ciutat Fou…

Realitzà estudis de piano clàssic i alhora formà part de la banda de jazz del seu institut Posteriorment completà els estudis a la New School de Nova York Aviat s’incorporà al grup de Jimmy Cobb, i durant el període 1992-93 actuà sovint en petits clubs d’Europa, entre els quals la Cova del Drac, on enregistrà When I Fall in Love , el seu primer disc amb un trio El 1994 realitzà una llarga gira mundial integrat al quartet de Joshua Redman, amb qui gravà Moodswing El 1995 enregistrà Introducing Brad Mehldau , disc que incloïa diverses composicions pròpies i representà el seu llançament…

Començà a estudiar música a cinc anys i quan en tenia setze ingressà al Conservatori de Moscou, on fou deixeble de Jakov Flier El 1971 fou guardonat al Concurs Bach de Leipzig i el 1975, any en què acabà els estudis, guanyà el Concurs Long-Thibaud de violí i piano a París Aquest fet afavorí la seva projecció internacional i a partir d’aquell moment inicià una destacada carrera concertística, sobretot a les ciutats més importants de l’antiga Unió Soviètica i de l’Europa de l’Est El 1976 s’establí a París i adoptà la nacionalitat francesa Molt estimat pels directors per la claredat del seu…

Estudià al Conservatori de Varsòvia i posteriorment amplià estudis amb M Moszkowski a Berlín Del 1900 al 1913 residí a París, on fou professora de clavicèmbal de la Schola Cantorum El 1903 debutà com a clavicembalista i abandonà el piano Començà a fer gires de concerts, activitat que alternà amb la docència L’any 1913 passà a ser professora de la Hochschule für Musik de Berlín, on romangué fins el 1919 La seva figura és clau en el procés de recuperació de la música antiga dels segles XVI al XVIII El seu interès pel clavicèmbal la portà a encarregar obres per a aquest instrument a…

Començà a estudiar a vuit anys i quan en tenia tretze ingressà al Conservatori Béla Bartók de la seva ciutat natal Entre el 1965 i el 1969 fou premiat en tres concursos internacionals Més tard estudià a l’Acadèmia de Música Ferenc Liszt de Budapest, on fou alumne de Pál Kadosa i Ferenc Rados L’any 1969 guanyà el Concurs Robert Schumann de Zwiackau, a l’antiga República Democràtica Alemanya, fet que donà impuls a la seva carrera El 1971 hagué de substituir a darrera hora A Rubinstein i A Benedetti-Michelangeli en uns concerts, i l’èxit que obtingué el consagrà com una primera…