Resultats de la cerca

Fou deixeble de figures tan rellevants com B Bartók, Z Székely, Z Kodály, L Weiner i F Weintgarner A catorze anys oferí el primer concert, sota la direcció de Ferenc Fricsay, i el 1942 es titulà en pedagogia a l’Acadèmia Ferenc Liszt de Budapest Sebök alternà la tasca concertística amb la pedagògica El 1946 feu el primer concert fora del seu país, amb George Enescu com a director El 1951, després de guanyar el Concurs Internacional de Berlín i el Premi Liszt, la seva carrera concertística experimentà un impuls important Sovint interpretà música de cambra i actuà amb el violinista A Grumiaux i…

A onze anys obtingué el primer premi de piano al Conservatori de París, a la classe d’AF Marmontel, i cinc anys més tard debutà a la Sala Pleyel de la capital francesa Fou amic de G Rossini i F Liszt Un dels pianistes francesos més destacats de la seva generació, durant onze anys 1861-72 abandonà els escenaris per tal de treballar aspectes tècnics, però hi retornà amb nova energia i arribà a convertir-se en un dels intèrprets més prestigiosos del moment Cultivà especialment el repertori romàntic i també participà del corrent de recuperació de l’obra de WA Mozart Es retirà de nou entre el 1900…

Format al Conservatori de París, fou solista dels Concerts Lamoureux i, el 1968, ingressà a l’orquestra de l’Òpera de París Ben aviat la seva carrera es dirigí cap a la música contemporània Ha collaborat amb nombroses formacions dedicades a aquest repertori, com ara Domaine Musical, dirigit per Pier re Boulez, Musique Vivante, Ars Nova i l’Ensemble Instrumental Amb les pianistes Katia i Marielle Labèque i el percussionista Jean-Pierre Drouet fundà el grup Puissance Quatre, que feu nombroses gires internacionals i enregistraments discogràfics Amb ells ha enregistrat la Sonata per…

Rebé les primeres lliçons del seu pare, saxofonista i afeccionat al jazz A dotze anys entrà al Conservatori de l’Havana, on estudià amb Chucho Valdés A partir dels catorze anys tocà professionalment i més tard entrà a l’Orquesta Cubana de Música Moderna Aquesta formació desembocà el 1973 en el grup Irakere, que obtingué un gran èxit arreu del món El 1980, durant una d’aquestes gires i mentre era a Catalunya, D’Rivera optà per abandonar aquesta formació i marxà a Nova York, on poc després actuà amb Alfred McCoy Tyner i sobretot amb Dizzy Gillespie, que fou el seu mentor als…

Inicià la seva formació musical a l’Acadèmia de Música de Budapest amb Arnold Székely i Zoltán Kodály Fou professor del Conservatori Fodor 1927-43 i de l’Acadèmia de Música de Budapest a partir del 1945 El 1928 participà en la fundació de la Societat de Músics Hongaresos Moderns Per la seva tasca com a compositor fou condecorat amb l’orde de la Llibertat d’Hongria 1946 i el 1967 fou nomenat membre honorari de la Royal Academy of Music de Londres El seu catàleg inclou obres orquestrals, vocals, de cambra i per a piano, que mostren influències d’allò més variades B Bartók, P…

Estudià amb el seu pare, Ricard Iturbi, i a sis anys tocava el piano en cafès de València Fou professor del Conservatori de Ginebra 1919-23 i dirigí l’Orquestra de la Chaux-de-Fonds Des del 1923 es dedicà a la seva carrera de concertista el 1929 debutà als EUA, on dirigí la Rochester Philharmonic Orchestra 1936-44 i intervingué en diversos films, com Two Girls and a Sailor 1944 i Anchors Aweigh 1945 Actuà també sovint a Mèxic i per Europa El 1956 fou nomenat director de l’Orquestra Municipal de València Compongué algunes obres per a orquestra i per a piano i enregistrà nombrosos…

A dinou anys partí cap a l’Havana, on fundà l’Orquestra de Cambra de l’Havana 1934 i el Grupo de Renovación Musical, que influí en el desenvolupament del nacionalisme musical cubà Adquirí la nacionalitat cubana el 1936 Fou professor al conservatori municipal de l’Havana Després de la revolució, fou director nacional de música i promogué la formació de l’orquestra simfònica nacional, l’escola nacional de música i diverses institucions de pedagogia musical escampades arreu del país el 1976 fou nomenat degà de la facultat de música Compongué música coral, de cambra i sonates, un…

Estudià al conservatori de Toronto i el 1957, després de diverses actuacions al Canadà, debutà al Covent Garden de Londres amb Un ballo in maschera Un any després cantà en la cèlebre producció de Don Carlo dirigida per Luchino Visconti al mateix teatre, i també en Medea , amb Maria Callas, i actuà a Bayreuth, iniciant així la seva faceta d'intèrpret wagnerià, camp en el qual destacà El 1960 fou Canio I Pagliacci al Metropolitan de Nova York, paper que interpretà molt sovint al llarg dels vint-i-cinc anys següents També fou un gran intèrpret de les òperes de Benjamin Britten,…

Féu els seus estudis al Conservatori del Liceu de Barcelona El 1889 emigrà a Amèrica, on s’establí un temps a Buenos Aires Més tard residí a les poblacions argentines de Pergamino, Rojas i, a partir de 1893, a Chivilcoy, a la província de Buenos Aires El 1900 fou nomenat professor i promotor de música i cant de les escoles primàries Emprenedor en el seu camp d’activitat, fundà el Conservatorio Chivilcoy Es dedicà a la composició musical, on cal subratllar diverses sarsueles i temes que foren interpretats a l’Òpera Italiana Dins de la seva obra, cal remarcar també l' Himno al…

Estudià al Conservatori de Màlaga amb MJosé González Debutà al Teatro de la Zarzuela de Madrid el 1990, i el 1992 cantà El gato montés , de Manuel Penella, amb Plácido Domingo, qui li obrí les portes dels principals escenaris internacionals Amb un repertori centrat en les obres de Verdi i Donizetti, debutà a la Scala de Milà i al Covent Garden de Londres sota la batuta de Riccardo Muti i György Solti Ha estat objecte de diversos reconeixements, com ara el premi al millor intèrpret musical de la ciutat de Màlaga 1995, premi Grammy al millor intèrpret llatí de música clàssica 2001…