Resultats de la cerca
Es mostren 5894 resultats
Hugo Pratt
Disseny i arts gràfiques
Dibuixant italià de còmics.
El 1945 fundà a Venècia, amb altres guionistes i dibuixants, Asso di Piche , revista pionera del còmic italià El 1950 emigrà, amb alguns d’aquests autors, a l’Argentina, on prosseguí la seva carrera Entre altres personatges, creà el 1970 Corto Maltese , actualització de la tradicional figura de l’aventurer a partir de models americans, amb el qual obtingué un èxit fulminant des de la primera historieta Una ballata del mare salato Posteriorment en publicà un gran nombre de sèries Pratt combinà hàbilment els recursos narratius gràfics i textuals, amb un dibuix àgil amb gran domini del blanc i…
Francisco Mariano Nifo y Cagigal
Periodisme
Periodista aragonès.
S'establí a Madrid i el 1757 fundà amb Juan Antonio Lozano un Diario noticioso, curioso-erudito y comercial Més tard creà, sol, la publicació miscellània Caxón de Sastre 1760-62 — imitada a Barcelona per PÀde Tarassona — i altres publicacions erudites, com el Diario Estrangero 1763, La Estafeta de Londres , El Correo Literario de la Europa 1780-82 i 1786-87, en les quals es mostra atent a les novetats europees Redactades en gran part per ell, palesa una actitud illustrada, però alhora reaccionària, potser única al seu temps, i que li ha valgut elogis de Menéndez Pelayo
Joan Muntasell i Garriga
Escultura
Disseny i arts gràfiques
Escultor i gravador de cristall a la roda.
Estudià a Llotja i fou deixeble de Josep Carcassó i de Dionís Renart El 1911 s’inicià en el gravat de cristall a l’obrador barceloní del francès Raymond Chounevelle Creà i treballà independentment Féu uns cursets al FAD 1927, i dos anys més tard esdevingué professor a l’Escola Massana El seu fill i deixeble, Jaume Muntasell i Barnuz Barcelona 1915, gravador de cristall a la roda, es formà també a l’Escola Massana amb Jaume Busquets i obtingué medalles a la VI Triennale de Milà 1936 i a l’Exposición de Artes Decorativas de Madrid 1949
Virginia Johnson
Sociologia
Sexòloga nord-americana.
De nom de soltera Virginia Eshelman, adoptà el cognom del seu primer marit Cursà estudis de música i de sociologia, que no acabà L’any 1957, mentre treballava com a ajudant de recerca al departament d’obstetrícia i ginecologia de la Universitat George Washington de Sant Louis, conegué William Masters, amb el qual es casà i dugué a terme estudis sobre la sexualitat humana, recollits a Human Sexual Response 1966 i Human Sexual Inadequacy 1970, de gran repercussió El 1964 el matrimoni creà a Saint Louis la Reproductive Biology Research Foundation, que el 1978 canvià la denominació per Masters…
convencions de la Haia
Història
Acords relatius a la guerra resultants de les conferències internacionals que tingueren lloc a la Haia el 1899 i el 1907.
La primera reunió maig-juliol del 1899, convocada pel tsar Nicolau II, aplegà representants de 26 països i regulà la guerra marítima, terrestre i aèria i creà un tribunal permanent d’arbitratge per a resoldre els litigis internacionals, constituït el 1901, amb seu a la Haia La segona conferència juny-octubre del 1907, amb assistència de plenipotenciaris de 44 estats, revisà els acords del 1899, estatuí l’obligatorietat de la declaració de guerra prèvia a les hostilitats i tractà de protegir la població civil dels països belligerants i els drets dels neutrals Les dues guerres mundials…
cocaïna

Cocaïna
©
Farmàcia
Alcaloide principal de les fulles de coca, que en contenen d’un 0,5 a un 1,5%.
El seu punt de fusió és a 98ºC i el d’ebullició a 187ºC Té gust amarg En forma bàsica, com es troba a la planta, és insoluble en aigua però soluble en l’alcohol, éter i olis De les sals utilitzades, la més emprada és el clorhidrat, que són unes pólvores blanques, solubles en l’aigua Té dues accions distintes una, sobre el sistema nerviós central, de tipus tòxic, i l’altra, sobre el perifèric, predominantment anestèsica Molt usada en medicina i cirurgia per a produir anestèsia local a les mucoses El seu consum crea dependència cocaïnomania
Diwan
Nom que reben les escoles d’immersió lingüística en bretó a la Bretanya.
La primera escola infantil Diwan es creà el 1977, el 1980 s’amplià a escola primària i el 1988, a secundària El curs 2003-04 tenien 2 761 alumnes, repartits entre 33 escoles d’ensenyament primari, 3 escoles d’ensenyament secundari, 2 escoles concertades i 1 institut Tot i que sorgiren com a entitats al marge del govern, actualment reben el suport financer de l’administració regional i nacional El 1996, les escoles Seaska basques, les Diwan bretones, les Bressola nord-catalanes i les ABCM alsacianes van formar l’Institut Supérieur des Langues de la République Française
carta fundacional
Dret civil català
Document pel qual es constitueix una fundació privada, que ha d’ésser atorgat en escriptura pública i inscrit obligatòriament en el registre de fundacions de la Generalitat.
L’escriptura pública de la carta fundacional contindrà almenys les circumstàncies personals dels fundadors, siguin persones físiques o jurídiques, la voluntat de constituir una fundació privada, els estatuts que regularan el seu funcionament, la dotació inicial de la fundació amb la descripció dels béns i els drets que la integren i el títol d’aportació i els noms de les persones que han de constituir el patronat inicial Si la fundació es crea per acte mortis causa hauran d’atorgar la carta les persones designades pel testador, que, normalment, són els seus marmessors, o si no,…
Àngels Margarit i Viñals
Dansa i ball
Ballarina i coreògrafa.
Rebé la formació a l’Institut del Teatre, i l’amplià amb estades a centres d’Europa i a Nova York Posteriorment s’incorporà al collectiu de dansa Heura, on desenvolupà sobretot el vessant de coreògrafa entre el 1979 i el 1984 L’any 1985 fundà Mudances , companyia pròpia amb la qual ha aconseguit una gran projecció Parallelament, amb altres coreògrafs, creà l’espai Bugé Ha obtingut els premis Ciutat de Barcelona d’arts escèniques 1993, el Premi Nacional de dansa de la Generalitat de Catalunya 1996 i el Premio Nacional de danza del Ministeri de Cultura espanyol 2010
Theo Jansen
Escultura
Art
Artista i escultor cinètic holandès.
Començà estudis de física però els abandonà per dedicar-se a la pintura i a estudiar aspectes de l’aeronàutica i la robòtica Relacionant els coneixements adquirits en les diverses disciplines, creà una màquina de pintar, un robot per a traçar grafits sobre la paret El reconeixement internacional, però, li arribà amb Strandbeest , treball que reuní una sèrie d’escultures cinètiques Construeix grans figures que imiten esquelets d’animals i són capaces de caminar gràcies a la força del vent de les platges i a la fusió d’art i l’enginyeria Entre altres guardons, ha rebut el premi Ars Electronica…