Resultats de la cerca

Situació i presentació Els antics municipis de Josa de Cadí i Tuixén foren units el 1973 L’entitat municipal resultant té la capital al poble de Tuixén El terme tradicional de Tuixén tenia 36,7 km 2 , i l’antic terme de Josa de Cadí, 31,47 km 2 El municipi de Josa i Tuixén és situat a llevant de la comarca, al límit amb les comarques de la Cerdanya, el Berguedà i el Solsonès, al peu de la serra de Cadí Al N termeneja amb el municipi urgellès de Cava, el cerdà de Montellà i Martinet, i amb l’enclavament dels Cortils del municipi berguedà de Bagà A llevant, amb les terres berguedanes de Saldes…

Situació i presentació S’estén a la dreta del Ter, que forma part del límit septentrional amb uns meandres pronunciats i el separa del terme municipal de Cervià de Ter Limita, a més, amb els municipis de Sant Joan de Mollet E i SE, Sant Martí Vell i Juià S, Celrà W i Sant Julià de Ramis NW El territori és travessat d’W a E per la séquia d’en Vinyals, que procedeix del Ter, a ponent de Celrà, i s’uneix a la riera de Sant Martí, dins el terme de Bordils A part del nucli de Bordils, cap administratiu, el municipi comprèn el veïnat de Rissec, al NE del poble, el conjunt disseminat del Molí i el…

Situació i presentació És envoltat pels de Pratdip S, Vilanova d’Escornalbou E, l’Argentera NE i en un punt toca el terme de Mont-roig del Camp SE Per la banda del Priorat limita amb la Torre de Fontaubella N, Pradell de la Teixeta i Marçà NW, Capçanes W i Tivissa SW Situat a l’extrem de ponent del Camp, el poble, que té fama de boirós, pertany des de sempre al bisbat de Tortosa La vall de Maçanes, que enllaça amb el Camp pel coll del Guix 640 m, pertany a la conca del Priorat geogràfic El territori és molt trencat i abrupte, i s’estén pels contraforts orientals de la serra de Llaberia Al…

Situació i presentació Limita al N amb els municipis de Sant Salvador de Guardiola, Castellgalí i Sant Vicenç de Castellet, a l’E amb Castellbell i el Vilar i Monistrol de Montserrat i al S i a l’W amb el Bruc Anoia Al segle XIX prengué el nom oficial de Santa Cecília de Montserrat, el qual es mantingué fins el 1982 El territori s’estén a banda i banda de la riera, i per la dreta comprèn una bona part del massís montserratí, des del sector de les Agulles i els Frares Encantats fins a Sant Jeroni Les altituds oscillen entre els 250 m que es calculen al curs central de la riera, els 673 m del…

La qualitat del te depèn del lloc de producció, l’època de collita, la part de la planta i el mètode d’elaboració Segons aquest darrer, pot ésser verd no fermentat, negre fermentat i oolong semifermentat El te verd és obtingut per enrotllament i dessecació de les fulles després d’haver-ne inactivat els enzims per escaldament amb vapor d’aigua, amb posterior escalfament fins que adquireix un color verd fosc eventualment és aromatitzat amb flors camèlies o magnòlies L’elaboració del te negre el més corrent als Països Catalans comprèn les següents operacions emmusteïment de les fulles,…

L’actual port de Barcelona s’estén al llarg de la ciutat vella, de Montjuïc i de la Zona Franca, i és unit per línies regulars amb els principals ports del món i és origen de molts creuers turístics per la Mediterrània Història del port de Barcelona Anteriorment a la colonització romana degué existir un port natural a ponent de Montjuïc els romans hi construïren muralles i torres, i durant l’edat mitjana hi subsistí un castell sota la jurisdicció dels vescomtes de Barcelona amb el nom de castell de Port, nom conservat en una església Santa Maria de Port Tanmateix, aquest port fou reblert per…

En sentit biològic, no són boscs les poblacions d’arbres poc denses que no creen cap ambient particular i que no representen, doncs, comunitats especials moltes suredes i pinedes clares mediterrànies, sota les quals es fa una brolla anàloga a la de les clarianes, són més aviat brolles amb arbres que no pas autèntics boscs Tenen, en canvi, caràcter de bosc veritable la majoria dels alzinars i de les rouredes, les fagedes, les avetoses, etc Un bosc és una comunitat d’organismes interdependents que se solen disposar de manera més o menys estratificada un o més estrats arboris, un o més estrats…

Destacat sobretot en els aspectes d’escultura i de la pintura sobre ceràmica, és un dels fenòmens artístics d’aquesta època més vius, més originals i de més qualitat de la Mediterrània occidental No tot el territori ibèric tingué la mateixa densitat respecte a les creacions artístiques Es destaca el seu caràcter essencialment meridional dins el conjunt ibèric País Valencià, Múrcia i Andalusia L’arquitectura és l’aspecte més pobre No són conegudes construccions monumentals religioses o civils, temples o palaus Als poblats les obres més destacades són en funció de la defensa, i les muralles, en…

Ha estat la peça més típica de la indumentària tradicional masculina catalana, especialment entre els pastors, la gent de mar i els pagesos del Principat, al nord de l’Ebre, però també a les Balears a Mallorca i, especialment, a Eivissa Durant la segona meitat del s XVIII el seu ús s’estengué entre els pagesos del País Valencià on era coneguda amb el nom de barret i del País de Foix on era anomenada tet , països en els quals perdurà fins a mitjan s XIX És anomenada també gorra en diverses comarques, com l’Urgell, Andorra, els Pallars, la Ribagorça, el Penedès i el Camp de Tarragona Hom pot…

Situació Al nord-oest del terme municipal de Roses, prop del límit amb Palau-saverdera, hi ha la riera de Queralbs, torrent que davalla pel vessant occidental de la muntanya del mateix nom El pendent és esglaonat, en una bona part, per feixes d’oliverars limitades amb paret seca Prop del marge esquerre de la riera, a la part alta del curs, justament on comença a engorjar-se en un pregon solc erosionat a la roca natural de llicorella, hi ha les ruïnes d’un antic edifici Mapa 259M781 Situació 31TEG129837 Per arribar-hi cal situar-se a la carretera de Roses a Vilajuïga Cosa d’1 km abans d’…