Resultats de la cerca

Han estat presidents Jeroni Albertí i Picornell 1979-1982, per la Unión de Centro Democrático i 1983- 1987 per Unió Mallorquina  Maximilià Morales i Gómez 1982-83 per Unión de Centro Democrático Joan Verger i Pocoví 1987-95 per Alianza Popular des del 1999 Partido Popular,  Maria Antònia Munar i Riutort 1995-2007 per Unió Mallorquina Francina Armengol i Socias 2007-11, del Partit Socialista de les Illes Balears  Maria Salom i Coll 2011-15, del PP Miquel Ensenyat i Riutort 2015-19, de MÉS i Catalina Cladera i Crespí 2019-23, del PSIB Des del 2023 és president Llorenç Galmés i…

Fill i successor d’Àtal I Ajudà Roma contra Grècia i contra Antíoc III de Síria, cosa que, després de la batalla de Magnèsia 190 aC, li proporcionà gairebé la totalitat de l’Àsia Menor, les illes de l’Egea i el Quersonès traci Per tal de mantenir l’hegemonia a l’Àsia, lluità contra Prúsies I de Bitínia, Fàrnaces I del Pont i els gàlates Afavorí les arts i les lletres fundà la biblioteca de Pèrgam A la seva època Pèrgam esdevingué un dels principals focus de la cultura hellenística El succeí el seu germà Àtal II 159-138 aC, que continuà la seva política filoromana i culturalista

Representà una treva en la política expansionista de Napoleó Gran Bretanya tornava els territoris conquerits —entre ells Menorca— però es quedava Trinitat i Ceilan França abandonava Roma, Nàpols i Portugal, i hom garantia la independència de les illes Jòniques i de Portugal Com a conseqüència del tractat, el 16 de juny de 1802, Joan Miquel Vives, capità general de Mallorca, prengué possessió de l’illa de Menorca en nom de Carles IV d’Espanya, amb la qual cosa s’acabà la tercera i darrera dominació britànica de l’illa Tanmateix, gran part dels acords no foren duts a terme i el…

La unió fou facilitada per la formació, a Espanya, d' Izquierda Republicana , i aviat tingué l’adscripció dels grups d’aquesta de Menorca i Eivissa Els dirigents principals foren Bernat Jofre, Francesc Carreras, Manuel Cirer, president honorari, i Emili Darder Adoptà un fort caràcter regionalista, i tingué com a principal objectiu “la llibertat de les Illes Balears, organitzades políticament en règim autonòmic, liberal, democràtic, republicà i de justícia social” Publicà el setmanari “República” i el diari “Antorxa” 1936 Durant la guerra civil, aquest grup edità a Barcelona el…

Nascut en el si d’una família pobra a l’illa de Grenada, Slinger Francisco Sparrow, més conegut com a Mighty Sparrow, es traslladà de petit al país del calypso, Trinidad i Tobago, on es convertí en l’artista més popular El 1955 enregistrà el primer disc i un any després guanyà els dos principals concursos de calypso de les illes, triomf que repetí durant molts anys A diferència dels calipsos estàndards, que canten temes alegres i de festa, Sparrow es destacà pels de reivindicació política, especialment antiamericans i contraris a la corrupció del seu país A més, també feia…

El futur del país va seguir condicionat pels efectes del canvi climàtic, que amenacen la supervivència dels habitants del petit país insular A l’octubre, l’antic president Anote Tong va fer una visita a Austràlia per tal de reclamar fermesa en la política de transició energètica i de límit de les emissions contaminants El mateix mes, els líders de les illes Salomó, Palau i Kiribati van fer una crida conjunta a acabar amb el tràfic de drogues i les xarxes criminals que, per abastir els mercats d’Austràlia i Nova Zelanda, coopten els pescadors de la zona que veuen una lucrativa…

Fill de Conó, deixeble de Plató i d’Isòcrates, fou estrateg el 378 aC, quan es tornà a constituir la lliga naval atenesa Recuperà les illes de la mar Jònica 376-75, però, acusat el 373 aC pel seu fracàs a la mar Egea, entrà al servei de Pèrsia Tornà a Atenes el 367 aC i combaté l’hegemonia tebana, que comptava amb l’ajut dels perses No aconseguí de reconquerir Amfípolis 360 aC ni tampoc el triomf en la decisiva batalla d’Embata 356 aC, motiu pel qual fou exiliat a Calcis, on morí 354 aC La seva política ha estat objecte de valoracions molt diverses

Succeí el seu pare, Frederic I Formà part de la coalició contra Suècia durant la guerra del Nord i, per la pau d’Estocolm 1720, obtingué d’aquella la Pomerània occidental, Stettin i les illes Wollin i Usedom Féu costat a Àustria 1734-35 en la guerra de Successió de Polònia Creia en la monarquia de dret diví i regnà amb caràcter absolut El seu objectiu principal fou la consecució d’un exèrcit nombrós i disciplinat, que emancipés Prússia de les potències i s’imposés a l’interior Consumà la centralització i la unificació dels seus estats mitjançant un directori general i una forta…

Llicenciat en dret 1960 a la universitat de Madrid i en filologia romànica-hispànica 1971 a la Universitat de Barcelona Doctorat 1975 amb la tesi Classificació de les rondalles de Mossèn Alcover , és 2002 catedràtic de la Universitat de les Illes Balears Ha tingut cura de l’edició en tres volums de les obres completes de Llorenç Villalonga 1988, 1993 i 1998 i de l’edició crítica de l’ Aplec de Rondaies Mallorquines d’en Jordi des Racó , també en tres volums 1996, 1998 i 2001, en collaboració amb Jaume Guiscafré Danús És autor de la novella Història d’una dama i un lloro 1965, i…

Començà com a medievalista La conquista de Cerdeña , tesi doctoral Catedràtic de prehistòria i d’etnologia de la Universitat de Granada i, posteriorment, de prehistòria de la Universitat de les Illes Balears, treballà especialment sobre les primeres edats dels metalls de la península Ibèrica Dirigí excavacions a Pollentia Alcúdia i a Los Millares Publicà nombrosos treballs, d’entre els quals Poblado y necrópolis de los Millares 1963, en collaboració amb MAlmagro, The Iberians 1964, Cada piedra es un mundo 1972, Lecciones de Prehistoria 1974, Pollentia I i II 1977 i 1978, aquesta última en…