Resultats de la cerca
Es mostren 2929 resultats
Pier Paolo Pasolini
Cinematografia
Escriptor i autor cinematogràfic italià.
Influït per Gramsci, intentà d’empeltar un filologisme d’ascendència hermètica en el tronc de l’ideologisme marxista Crític, narrador i poeta, lluità per la revaloració del fet de creació popular i, sobretot, del dialecte de primer, el friülès, com a expressió d’una realitat En són testimoni diversos estudis crítics, històrics i estilístics Passione e ideologia , 1960, antologies Poesia dialettale del Novecento , 1952 Canzoniere italiano , 1955 Poesia popolare italiana , 1960 i les novelles Ragazzi di vita, 1955 Una vita violenta , 1959 En les novelles, però, l’autor recorre a l’argot del…
Sindicats Lliures
Història
Nom amb el qual és més coneguda la Unió de Sindicats Lliures.
Aquesta organització sindical fou iniciada a Barcelona per Ramon Sales per l’octubre del 1919 i es proclamà aconfessional i de reivindicació obrera i professional Aviat adoptà com a denominació oficial la de Corporació General de Treballadors-Unió de Sindicats Lliures d’Espanya, defensà com a bases de la societat la família i la corporació professional i vindicà la teoria del preu just Sorgida de l’Ateneu Legitimista, la nova corporació intentà de combatre l’hegemonia de la CNT i s’abocà a l’ús de la violència, ajudada per la patronal i les autoritats governatives de Barcelona pistolerisme…
Revolució Russa del 1905
Història
Moviment revolucionari que tingué lloc a Rússia l’any 1905.
A la darreria del 1904 i començament del 1905, mentre les derrotes dels exèrcits russos a mans dels japonesos minvaven la confiança popular en el tsar i en el règim tsarista, l’èxit de la vaga dels treballadors del petroli a Bakú reducció de la jornada a 9 hores, etc enfortia el moviment obrer i l’encoratjava a noves accions reivindicatives Al començament de gener del 1905 es produí una vaga a la fàbrica Putilov de Peterburg, que ràpidament s’estengué per tota la ciutat El diumenge 22 de gener 9 de gener, segons el calendari julià, una gran manifestació pacífica d’obrers, menestrals i…
Partit Moderat
Història
Nom que adoptà el corrent liberal partidari del règim iniciat el 1833 amb la regència de Maria Cristina i de mantenir alhora l’ordre social.
Significà, especialment a Catalunya, l’apropament de la burgesia a l’aristocràcia latifundista dominant també en la nova monarquia Inicialment, els moderats foren coneguts com a estatutistes partidaris de l’estatut reial de Martínez de la Rosa del 1834 o jovellanistes, elements liberals que feren costat al baró de Meer el 1837, després dels avalots populars i de l’època de les bullangues 1836-43 Reberen l’impuls sobretot de la Junta de Comerç de Barcelona Malgrat promoure l’anomenat avalot de les Levites, no pogueren evitar la pujada al poder d’Espartero 1840 Tanmateix, foren els principals…
Silvestre II
Cristianisme
Nom que prengué el monjo Gerbert d’Orlhac en esdevenir papa (999-1003).
Monjo a Orlhac, anà a cercar-lo el comte Borrell II de Barcelona cap al 967, per tal que aprengués les matemàtiques A Barcelona féu amistat, entre altres, amb Ató de Vic i amb Sunifred Llobet, ardiaca de la catedral, que traduïa texts de l’àrab i a qui després Gerbert adreçà alguna carta científica Allí aprengué també la construcció de l' astrolabi Anà a Roma amb Borrell, i el papa Joan XIII, que ja en coneixia la fama, se'l quedà dos anys Anà tot seguit a Reims, on ensenyà a l’escola catedral Fet abat de Bobbio per Otó II 983, retornà a Reims per no entendre's amb els vassalls del monestir…
Pere Rovira i Planas
Literatura catalana
Poeta, prosista i crític literari.
Estudià a Barcelona i a la Universitat de Vincennes És professor emèrit de la Universitat de Lleida Publicà poemes en castellà, com Carta de amor 1977, i, ja en català, La segona persona 1979, Distàncies 1981, premi Vicent Andrés Estellés, Cartes marcades 1986, La vida en plural 1996, La mar de dins 2003, premi Carles Riba 2002 i Poesia 1979-2004 2006 El 1985 obtingué l’englantina d’or dels Jocs Florals de Barcelona pel poema Amb el temps i el 1988 la viola d’or i argent del mateix certamen per Alba i ressaca El 2010 aparegué l’antologia Entre nosaltres i, el 2011, Contra la mort La seva…
,
Joan Lluís Vileta
Filosofia
Cristianisme
Filòsof i eclesiàstic.
Vida i obra Fill del sabater barceloní Pere Vileta Mestre en arts 1546, fou catedràtic de filosofia des del 1547, ajudant de la càtedra de teologia de Damià Hortolà des del 1553 i, després de doctorar-se en teologia a Salamanca abans de 1555, catedràtic de teologia des del 1559 a la Universitat de Barcelona El 1561 anà al concili de Trento amb el bisbe Caçador, i aconseguí que Llull fos exclòs de l’índex romà 1563 Fou recompensat al seu retorn a Barcelona amb la dignitat capitular de penitencier 1565 i amb la concessió vitalícia de la càtedra de l’Escola Lulliana de Barcelona Entre altres…
,
Benet Tristany
Història
Guerriller carlí.
Oncle del també del guerriller carlí Rafael Tristany , descendia d’una família pagesa, la pairalia de la qual era can Tristany , a Ardèvol Fou conegut com a Mossèn Tristany , perquè era prevere —havia estudiat a Solsona— i fou canonge de la collegiata de Guissona, primerament, i més tard de la catedral de Girona 1826 Durant el Trienni Constitucional havia actuat al capdavant d’una partida reialista, amb la qual havia ocupat Solsona 17 de maig de 1822 L’any 1833 es declarà partidari de Carles Maria Isidre de Borbó i alçà una partida que el 1836 era de 1500 homes i una de les més actives de…
Richard Strauss
Richard Strauss en un retrat de Max Liebermann
© Fototeca.cat
Música
Compositor i director d’orquestra alemany.
Estudià a Munic i amplià els seus coneixements amb Hans von Bülow Actuà com a director d’orquestra a la cort de Munic 1896 i a Berlín 1898 i fou director general de l’Òpera de Viena des del 1919 fins al 1924 En la seva primera etapa de compositor intentà de donar forma al concepte de perfecció en una sèrie de poemes simfònics derivats de la música de programa La fantasia simfònica en Aus Italien 1886, de caràcter descriptiu, és seguida per Don Juan 1889, brillant tècnicament i d’un gran impuls vital, i Tod und Verklärung ‘Mort i transfiguració’, 1889 d’esperit religiós La seva sèrie d’obres…
Alfons III d’Astúries
Història
Rei d’Astúries (866-910).
Fill d’Ordoni I A la mort del seu pare 866 fou elegit per a succeir-lo, però Fruela Bermúdez, comte de Galícia, li usurpà el tron Alfons hagué de marxar a Castella, però poc temps després recuperà la corona El 873 sostingué els Banū Qasī enfront de l’emir de Còrdova, Muḥammad I Més tard ajudà el muladita de Mèrida, Ibn Marwān, i ambdós venceren l’exèrcit cordo vès prop del Duero 876 L’any següent Ibn Marwān hagué d’abandonar Badajoz i es posà sota la protecció d’Alfons Mentrestant Muḥammad I intentà d’acabar amb l’expansió territorial del regne astur i envià contra Lleó i Astorga…