Resultats de la cerca

Estudià a la Universitat de Pittsburgh, on es doctorà el 1920 Exercí tota la seva carrera a la Mayo Clinic de la qual també fou professor Les seves investigacions se centraren en les malalties reumàtiques fins a descobrir-ne els efectes terapèutics de la cortisona El 1950 rebé el premi Nobel de medicina juntament amb EC Kendall i T Reichstein pels seus descobriments relatius a l’hormona suprarenal, la seva estructura i els seus efectes biològics

És considerat un dels més destacats autors de l’anomenada escola valenciana, juntament amb D Torres, Micharmut i Sento Estudià arts i oficis a València, i començà a publicar en revistes underground , i posteriorment a Cairo i 1984 Dels seus àlbums publicats destaquen, com a illustrador, La pirámide de cristal 1984, Macao 1987, i Marco Antonio 1991, entre d’altres, i com a guionista Livingston contra Fumake 1987, illustrat per Keko, i Mujeres fatales 1990, amb dibuixos de Max

Estudià a la Universitat de Kyoto i ha treballat a les universitats de Kyoto y Nagoya Especialitzat en química orgànica, començà a estudiar els mecanismes involucrats en la quiralitat de reaccions asimètriques de complexos organometàllics, desenvolupà processos de síntesi per la hidrogenació asimètrica selectiva de diferents tipus de molècules i aconseguí la síntesi asimètrica d’aminoàcids a partir de fosfines, fent servir catalitzadors de ruteni Rebé el premi Nobel de química el 2001, juntament amb WSKnowles i KBSharpless

Estudià a la Universitat de Heildeberg i a la Universitat Tècnica de Munic Especialitzat en física teòrica, les seves primeres recerques es relacionaren amb l’estudi de traces en semiconductors Es traslladà al Massachusetts Tecnological Institute MIT, on començà l’estudi de la condensació de Bose-Einstein Finalment obtingué un condensat d’àtoms de sodi a temperatures molt properes a 0 K Per aquest descobriment rebé el premi Nobel de física el 2001, juntament amb EACornell i CEWieman

Fundada per Gustau III el 1788 a Estocolm, juntament amb l’Òpera i l’Acadèmia, des del 1888, en què hom li retirà la subvenció estatal, sobrevisqué amb espectacles de tipus comercial El 1908 hom construí l’edifici actual i foren represes les subvencions públiques Des d’aleshores, ha esdevingut un dels grups teatrals europeus més sòlids gràcies, en part, al gran prestigi dels seus directors, entre els quals destaquen Olof Molander, Alf Sjöberg i Ingmar Bergman

Pol i Hennequin treballaren, des del 1402, al servei del duc Felip II de Borgonya Bíblia de la Bibliothèque Nationale de París i, juntament amb Hermann, el 1411 entraren a la cort del duc de Berry, Jean, en la qual executaren, en collaboració, les Très riches heures du duc de Berry Musée Condé, Chantilly Llur obra, que anuncia l’anàlisi naturalista del paisatge, expressa les formes en un to aristocràtic i estilitzat dins l’estil gòtic internacional

Professor a Cambridge, els seus escrits teòrics, de caràcter marcadament psicologista, tingueren un paper determinant en la formació dels nous corrents crítics del principi de segle Juntament amb CKOgden escriví The Meaning of the Meaning 1923, de gran repercussió en la teoria del llenguatge Altres assaigs d’importància són Principles of Literary Criticism 1924, Practical Criticism 1929 i The Philosophy of Rethoric 1936, en els quals la principal aportació està a assenyalar la diversitat semàntica de l’estructura poètica

El 1628, absent el governador de Milà, Gonçal de Cardona-Fernández de Córdoba, que dirigia el setge de Casale Montferrato, hagué de fer cara al tumult ciutadà dit de Sant Martí 11 i 12 de novembre Aquests fets foren recollits a Historiarum patriae 1641-43, de Ripamonti, i Manzoni el féu un dels personatges d' I promessi sposi El 1632 fou nomenat ciutadà de Milà, cosa que palesa, juntament amb altres documents, l’estima en què fou tingut

Es traslladà a Madrid, juntament amb el seu cosí l’economista Joan Eloi de Bona i Ureta, per indicació de Pròsper de Bofarull Fou redactor de “La Discusión” 1850-59 i d’altres diaris polítics Defensor del lliure canvi, formà part de l’Asociación para la Reforma de los Aranceles i fou un dels fundadors de la Sociedad Abolicionista Española 1865 És autor d' Economía popular 1870 i La huelga publicada pòstumament, novella en defensa del lliurecanvisme

Després d’haver estat component de la cobla L’Art Gironí, fundà, juntament amb altres músics, la cobla Girona 1925, de la qual assumí la direcció l’any 1933 Adaptà aquesta cobla a la tonalitat normal l’any 1949, afegint-hi un instrument addicional fiscorn baix, de quatre pistons Deixà escrites unes quatre-centes sardanes, algunes tan divulgades com Ninetes del Pont Major, Aires del Ter, Flor selvatana, Maria, Mercè, Clemència, Novembre, Joaquima i Marta, etc