Resultats de la cerca
Es mostren 3137 resultats
Margaret Hilda Thatcher

Margaret Hilda Thatcher
© US Government
Política
Política anglesa.
Inicis en la política De cognom de soltera Roberts, era filla d’un predicador metodista que tingué una gran influència en les seves conviccions ètiques i vitals, que es projectaren en la seva acció i els seus posicionaments polítics Estudià química al Somerville College d’Oxford, on es graduà l’any 1947 Durant els anys d’universitat fou un membre molt actiu del Partit Conservador i àdhuc fou presidenta de l’associació d’estudiants d’aquest partit Després de graduar-se treballà en la indústria química, però continuà l’activitat política a escala local L’any 1951 fou candidata a…
Institució Valenciana d’Estudis i Investigació (IVEI)
Historiografia catalana
Institució de cultura i recerca creada el 1985 a València i que desaparegué el 1998.
Desenvolupament enciclopèdic Es fundà com a ens amb personalitat jurídica pròpia en forma d’un consorci entre la Generalitat Valenciana i la Diputació de València, i al qual, en principi, podrien incorporar-se les diputacions d’Alacant i de Castelló El marc d’actuació era tot el territori valencià, per bé que les diputacions de Castelló i d’Alacant no s’hi integraren Incorporava l’antiga Institució Alfons el Magnànim IAM, creada per la Diputació de València el 1947 tenint en compte la iniciativa del CSIC de potenciar els centres d’estudis locals i renovada a partir del 1980 ja en l’etapa…
llibre blanc
Dret internacional
Dit de les col·leccions de documents polítics editats per diferents estats per informar sobre un tema, defensar-se d’acusacions d’altres estats o acusar-ne algun d’agressió, d’il·legalitat o de no respectar un pacte.
L’Estat espanyol ha adoptat el color vermell per a les tapes i els lloms, Alemanya el blanc, la Gran Bretanya el blau, Itàlia i Portugal el verd, etc
planejament urbà
Geografia
Pràctica que contribueix a conformar les ciutats segons unes determinades tendències (marcades per elements polítics, econòmics, socials i ideològics) i que ajusta la imatge de la ciutat i l’espai urbà als processos de transformacions sòcio-econòmiques.
El concepte de planejament urbà ha anat evolucionant des de l’establiment d’uns espais especialitzats i unes pautes morfològiques planejament racionalista fins a la revalorització de la singularitat de la ciutat planejament historicista actualment inclou l’establiment d’uns objectius estratègics i unes polítiques encaminades a la consecució d’aquesta revalorització plans estratègics
Reconstrucción Socialista
Partit polític
Organització socialista formada a finals de 1974 per militants de la Unión Sindical Obrera [USO] defensors de l’autonomia dels sindicats respecte als partits polítics, de la definició política de la lluita sindical i del socialisme autogestionari.
Al març de 1975 s’incorporà a la Conferència Socialista Ibèrica A Catalunya era dirigida per Julio Morera, Rafael Madueño, Rafael Ballús, Ramon Puiggrós i Elías López Blanco El 12 de novembre de 1975 acordà la incorporació a Convergència Socialista de Catalunya
Partit Liberal Autonomista de Lleida
Partit polític
Partit liberal provincial resultat de la unificació el 1916 dels dos sectors polítics existents a la província de Lleida: el romanonista (seguidor de Miquel Agelet Besa, que acabava de morir) i el demòcrata (seguidor de Daniel Riu).
Preveia la constitució de juntes locals i comarcals, però concentrava el poder en la Junta provincial integrada pels presidents de les juntes de partit judicial i els càrrecs i excàrrecs públics, la qual elegia el comitè executiu i nomenava els candidats El primer comitè executiu el formaren Josep Sol Torrens, Francesc Sagañoles, Pere Fuertes, Josep M España, Francesc Roca, Joan Rovira Agelet, Manuel Florensa, Romà Sol, Antoni Agelet Romeu i Josep Gil Dòria El 1917 España i Romà Sol se’n separaren per decantar-se a la Lliga Regionalista Per bé que la Unió Monàrquica Nacional alterà la…
Ferran II de Catalunya-Aragó
Història
Rei de Catalunya-Aragó (1479-1516), de Castella (Ferran V) (1474-1504), de Sicília (Ferran II) (1468-1516) i de Nàpols (Ferran III) (1504- 16).
Fill de Joan II , menystenint els drets de l’hereu Carles, el nomenà 1458 duc de Montblanc, comte de Ribagorça i senyor de Balaguer, a Catalunya, i comte d’Agosta 1458-66 i senyor de Casale di Melilli, a Sicília En morir el seu germà Carles de Viana 1461, fou jurat primogènit del regne d’Aragó Calataiud i lloctinent general de Catalunya, sota la tutoria de Joana Enríquez, i després primogènit de Catalunya Lleida alhora rebé el principat de Girona i noves rendes i terres a Sicília senyoria de Piazza Armerina i Caltagirone, ducat de Noto, entre d’altres, en un intent de convertir-lo en…
independentisme
Política
Moviment que cerca la independència d’un poble, un país, una nació, etc.
Als Països Catalans, des de la dècada dels seixanta reivindicaren aquesta adscripció, rebutjant la tradicional de separatisme diversos grups nacionalistes radicals minoritaris que els darrers anys del franquisme i durant la transició espanyola que assoliren un major protagonisme Entre aquests grups hom pot esmentar el Front Nacional de Catalunya , el Partit Socialista d'Alliberament Nacional , Independentistes dels Països Catalans , Nacionalistes d'Esquerra , Bloc d'Esquerra d'Alliberament Nacional El 1979 sorgí també Terra Lliure , l’únic dels grups independentistes en emprar el terrorisme…
Nou llenguatge, nou ritual
Les confrontacions bèlliques són alhora causa i conseqüència de processos de radicalització social I alhora ajuden a remarcar encara més aquest factor De la mateixa manera, els canvis polítics que sorgeixen com a resultat d’un conflicte bèllic accentuen el seu caràcter radical i totalitari, i fan un ús profús dels seus símbols Si, a més, aquesta lluita bellicosa és una guerra civil, els dos bàndols cerquen d’accentuar uns signes d’identitat definitoris i diferenciadors, que a més serveixin com a elements propagandístics entre la seva població Vegeu en aquest sentit la utilització d’himnes i…
Unió Federal Nacionalista Republicana
Partit polític
Partit polític català constituït a Barcelona a l’abril de 1910 per fu-sió dels tres grups (Unión Republicana, Partit Republicà Democràtic Federal i Centre Nacionalista Republicà) que, des d’un any abans, actuaven ja com a coalició estable denominada Esquerra Catalana, i amb l’adhesió de nombrosos nuclis comarcals de perfil democràtic i autonomista.
Sota la presidència inicial de Josep M Vallès i Ribot i el liderat efectiu de Pere Coromines, la UFNR disposà d’un notable conjunt de dirigents com Francesc Layret, Joaquim Lluhí, Santiago Gubern, Laureà Miró, Lluís de Zulueta, Jaume Carner i comptà amb nodrida premsa pròpia els diaris El Poble Català i Bages-Ciutat i setmanaris o quinzenals com La Forja Barcelona, Acció Badalona, Ciutadania Girona, Ciutat Olot, Foment Reus, Empordà Federal Figueres, Llibertat Terrassa o El Programa Sant Feliu de Guíxols La UFNR va néixer amb la doble ambició de competir amb la Lliga Regionalista en el…