Resultats de la cerca
Es mostren 9773 resultats
Carme Serra i Cantarell
Disseny i arts gràfiques
Pintura
Gravadora i pintora.
Formada a l’Escola de Belles Arts de Sant Jordi Exposà a l’Institut Britànic de Barcelona 1950, ciutat on tornà a fer-ho els anys 1952, 1973 i 1974 Illustrà traduccions catalanes de Joyce, Virginia Wolf, Katherine Mansfield, Cocteau, etc El 1950 participà al Salon International, de París, i guanyà a Barcelona el primer premi Rosa Vera que es concedia Becada per l’Institut Francès, anà a París 1953 Participà en diverses exposicions collectives i individualment exposà a Inca 1973 i 1974, Figueres i Vilanova i la Geltrú 1976 Més preocupada per la línia que pel color, conreà el…
Ignac Fülöp Semmelweis
Tocòleg hongarès, més conegut pel nom alemany d’Ignaz Semmelweis.
Les seves investigacions en la primera clínica maternal de Viena i, després, al Rochuskrankenhaus de Pest li feren comprendre que la causa de la febre puerperal era la infecció provocada per les manipulacions dels mateixos metges i llevadores en les parteres Observà que la incidència d’infeccions en aquestes era molt superior quan havien estat ateses per metges que quan ho havien estat per llevadores, les quals es rentaven les mans amb més freqüència, hipòtesi que comprovà experimentalment el 1847 La seva obra més important és Die Ätiologie, der Begriff und die Prophylaxis des…
Miquel Santonja i Crespo
Història
Polític.
Es llicencià en dret a València 1844 Fou sovint diputat a corts per Villena i senador per Alacant Després del 1868, treballà activament a favor de la restauració dels Borbó Alfons XII d’Espanya li ho recompensà amb el títol de marquès de Villagràcia El seu fill, Josep Maria Santonja i Almela Biar 1851 — València 1906, segon marquès de Villagràcia, també polític, estudià dret i amplià estudis a París i Brusselles i fou un membre destacat del partit conservador Com a tal fou diputat a corts 1877, 1879 i 1884 El 1886 esdevingué el representant de Romero Robledo a València Fou…
Francesc Joan de Vergós i de Sorribes
Història
Política
Polític.
Fill de Joan Ramon de Vergós i de Solanell, senyor de Meià Donzell El 1630 fou veguer de Barcelona, i el 1634 era enllaç entre el braç militar i el Consell de Cent Es mostrà activament contrari a les ingerències de la cort de Madrid en els afers catalans el 1638 el lloctinent intentà de detenir-lo, i el 1640 ho féu efectivament L’avalot popular d’aquell any 22 de maig l’alliberà Formà part d’una junta secreta del Consell de Cent que preparà la separació de Catalunya de l’obediència a Felip IV de Castella Durant la guerra dels Segadors fou administrador de les places de Barcelona…
Henri de Turenne
Història
Nom amb què és conegut el mariscal de França Henri de La Tour d’Auvergne.
Es distingí com a eminent estratega en la guerra dels Trenta Anys, durant la qual combaté al Rin, a Flandes i a Itàlia Alineat inicialment al costat des prínceps durant la Fronda, acabà per comandar l’exèrcit reialista i derrotà Condé 1652 Fou encarregat de continuar la guerra contra la monarquia hispànica sobre la qual aconseguí les victòries que dugueren a signar el tractat dels Pirineus 1659 i que li valgueren el nomenament de mariscal general Durant la guerra de Devolució combaté brillantment a Flandes i també ho féu, més tard, a Holanda 1673, al Franc Comtat, al Palatinat…
Natalia Ginzburg
Literatura italiana
Nom amb el qual és coneguda l’escriptora italiana Natalia Levi.
Estigué casada amb l’escriptor Leone Ginzburg, com ella d’origen jueu i actiu antifeixista, assassinat el 1944 Després de la guerra treballà en tasques editorials i participà en moviments polítics d’esquerra La seva narrativa reprodueix amb distanciament la realitat quotidiana i gira al voltant de la psicologia dels personatges Sovint, l’afany d’objectivitat dóna als seus relats el to de crònica o de documental Publicà volums de narracions La strada che va in città , 1942 Sagittario , 1957 Le voci della sera , 1961, novelles Tutti i nostri ieri 1952 Lessico famigliare , 1963 La famiglia…
harmonització
Música
Acords disposats per a acompanyar una melodia.
Normalment, s’harmonitza una melodia que originàriament no té harmonia, com ara una melodia popular o un coral S’entén que una harmonització ha de fer explícita l’harmonia implícita d’una melodia, sense que això vulgui dir que una melodia només sigui susceptible de rebre una única harmonització, com ho demostra el fet que, per exemple, un mateix coral hagi rebut diferents harmonitzacions JS Bach, Jesu, der du meine Seele , ’Jesús de la meva ànima', BWV 352, 353, 354 D’altra banda, l’harmonització a quatre veus de melodies cant donat, així com la realització de baixos baix donat,…
Thomas Jefferson

Thomas Jefferson
© Fototeca.cat
Història
Política
Polític nord-americà, tercer president dels EUA.
Fill d’un propietari rural, estudià advocacia 1767 i redactà la Declaració d’Independència 4 de juliol de 1776 Aviat fou el cap indiscutible del partit republicà Per diferències sorgides amb els federalistes partidaris del centralisme, el 1793 dimití el càrrec de secretari d’estat per als afers estrangers ho era des del 1790 Vicepresident 1796, el 1801 succeí Adams com a president Fundà la Universitat de Virgínia i l’escola militar de West Point A més de polític, Jefferson fou un dels arquitectes més actius del seu temps, introductor de l’estil Jove República, que, en…
growl
Música
Efecte de grunyit, emprat per instrumentistes de vent de música jazz a imitació dels sons guturals dels cantants de blues.
Els instrumentistes ho aconsegueixen, bé transmetent als llavis una vibració gutural, amb oscillacions de la llengua, o bé cantant una nota i tocant-ne una altra Els cantants emeten un to grunyit amb subtils manipulacions de la gola, la cavitat bucal i els llavis Els primers que desenvoluparen el growl instrumental foren el trompetista Bubber Miley i el trombonista Tricky Sam Nanton, ambdós de l’orquestra de Duke Ellington, tal com mostren els enregistraments del 1927, Black and Tan Fantasy i Creole Love Call Entre altres cantants de blues , Bessie Smith utilitzà el growl vocal…
Miquel Joan Osona
Literatura catalana
Predicador.
Doctor en teologia, cabiscol i canonge de la seu de Barcelona Diputat de la Generalitat pel braç eclesiàstic des del 1637, durant la guerra de Separació fou expulsat a Roma per ordre de Lluís XIV 1645, però tornà a ocupar-ne el càrrec el 1653 Predicà a la catedral de Barcelona un Sermó de la Immaculada i càndida Concepció de Maria Barcelona 1636 i almenys en dues ocasions el 1636 i el 1638, per la festa de sant Jordi ho feu al Palau de la Generalitat El text del 1636 s’imprimí amb el títol de Sermó de l’invicto i gloriós màrtir sant Jordi Aquests dos sermons impresos són…