Resultats de la cerca

Situació A primer terme hi ha la canalització de l’aigua cavada a la roca i a segon terme, hom pot veure clarament la línia de forats de la resclosa J Bolòs Situats a la riera de Merlès, al costat de la Caseta de Mateus, entre Can Móra i Montclús, que hom pot veure els forats d’una resclosa i canalització d’un antic molí Aquesta resclosa figura situada en el mapa del Servei de l’Exèrcit 150000, editat pel Consejo Superior Geográfico, full 293-M781 x 18,2 — y 57,1 31 TDG 182571 Per a arribar-hi, si venim per la carretera que va de Gironella a Prats de Lluçanès, cal agafar la pista que, des de…

És drenat per les capçaleres del Rigat i de la riera de Medes, tributaris del Segre per l’esquerra L’economia es basa en l’agricultura i la ramaderia Hom hi conrea 192 ha, de les quals 136 són ocupades per prats i farratge Hi ha 38 ha de cereals blat, sobretot i 3 ha d’hortalisses La ramaderia de bestiar boví té importància més de 160 caps el 1980 La població disminueix ràpidament des del 1866 El municipi no ha estat afectat pel boom turístic i de residència secundària de la Cerdanya El poble 45 h diss 1982 1 305 m alt és a la capçalera del Rigat L’església parroquial de Sant…

Comprenia el pla de Barcelona, el Maresme fins al límit entre Caldetes i Arenys de Mar exclosa, però, la zona alta de la riera d’Argentona amb Òrrius i Dosrius i el Baix Llobregat exclosos Esparreguera, Collbató i Olesa de Montserrat inclòs, però, Castellbisbal En depenia la sotsvegueria del Vallès, amb la qual sumava 81658 h el 1718 i formava una sola demarcació anomenada ja al segle XIV vegueria de Barcelona i del Vallès A causa d’haver esdevingut carrers de Barcelona llurs capitals, també passaren a dependre'n les sotsvegueries de Moià i d’Igualada El 1716 la vegueria de Barcelona, sense…

Inicia les serres de Tivissa, amb una altitud de 500 a 900 m, i separa el vessant mediterrani del Baix Camp riu de Llastres de la cubeta de Móra o conca ibèrica del riu de Siurana Priorat i Ribera d’Ebre, on aflueix la riera de Capçanes El sector enlairat del NE mola de Llaberia , 912 m alt, entre els municipis de Colldejou i Tivissa, domina una bona part del Baix Camp des d’una cinglera de prop de 500 m, s’assenta damunt una socolada granítica excavada per l’erosió remuntant de les torrenteres mediterrànies i és constituïda, en estrats subhoritzontals, pels gresos i…

Neix al vessant nord de la muntanya de la Mare de Déu del Mont, dins el terme de Bassegoda Travessa la Garrotxa d’Empordà pels termes de Cabanelles i Lledó, separa els de Cistella i Vilanant dels de Navata i Taravaus, deixa a l’esquerra les viles d’Avinyonet de Puigventós i Vilafant, separa els termes de Figueres i Vilatenim dels de Santa Llogaia d’Àlguema, el Far i Vila-sacra i aflueix al seu collector aigua avall de Vilanova de la Muga Els fondals eocènics són objecte de regatges minsos, malgrat l’aportació de les rieres de Cistella i de Terrades o Rissec i el torrent de Galligants per l’…

Fill de Francisco de P del Villar y Lozano Titulat el 1886 Succeí al seu pare com a arquitecte diocesà 1892 i continuà les obres de Montserrat la façana de l’església, el cambril de la Mare de Déu, el Primer Misteri de Dolor del Rosari Monumental, el monument als herois de la batalla del Bruc, actualment desaparegut, etc A Barcelona bastí la casa del Gas Lebon a la cruïlla del carrer de Balmes amb la Gran Via 1896, la casa Riera, a l’altre cantó de la Gran Via 1892, l’església nova de Santa Madrona i l’Hospital d’Inguaribles 1916 Feu també l’esglesia parroquial de Tiana 1886 i la…

Deixeble de Riera i Planagumà, es dedicà inicialment a la clínica bovina i s’especialitzà més tard en patologia de la reproducció, a Tolosa de Llenguadoc 1955 Fou elegit president de l’Acadèmia de Ciències Veterinàries 1977 i del Collegi de Veterinaris de Barcelona 1980 Del 1980 al 1984 fou conseller d’Agricultura, Ramaderia i Pesca des d’aquest càrrec promogué la investigació i la promoció agràries, creà una xarxa de laboratoris de sanitat ramadera, el primer Centre de Comprovació de rendiments de bestiar porcí i diverses agrupacions de defensa sanitària, entre d’altres…

La domus de Santa Reparada és esmentada com a possessió del monestir de Sant Pau de Fontclara en el precepte atorgat pel rei Odó a Orleans l’any 889 a l’abat Saborell En aquest lloc fou fundat un convent de mínims al final del segle XVII, i perdurà fins el 1835 L’església i el gran edifici actuals són, almenys en gran part, de la primera meitat del segle XVIII a la porta del temple hi ha la data 1730 Situada en una raconada amagada del mas, entre Begur i la cala de sa Riera, al costat d’una font de raig abundant, el seu emplaçament és característic d’un establiment religiós alt-…

Els seus límits eren al N la serra de Cadí al N de la qual, tanmateix, posseïen Calbell de Banat o Vilanova de Banat, Quer Foradat i Ansovell, al S la riera de Malanyeu, a l’E Gavarrós, al límit amb la baronia de Mataplana alta vall de Lillet, i a l’W el Pedraforca i la serra del Verd amb els termes de Gósol, Feners, Saldes i l’Espà Al centre hi havia Gréixer, Gisclareny, Vilella, Brocà i Bagà, que n'era la capital També en formaven part els llocs de Pinós i de Vallmanya, al baix Solsonès Dels Pinós passà als Beaumont, comtes de Lerín, als Álvarez de Toledo, ducs d’Alba de Tormes…

Enginyer forestal de professió, ha publicat l’obra poètica Pou de tardor 1991, premi Amadeu Oller, Sóc boig premi Gabriel Ferrater, 1992, dins Plou i fa sol , 1993, Nits d’encens 1992, premi Vila de Martorell, Cor de metall 1995, Invisibles 1996, Les hores salvades 2001, premi López-Picó 2000, A la llum de les ombres 2001, premi Grandalla, Andorra 2000, Sauló 2006, premi Maria-Mercè Marçal, 120 Dracmes 2006, premi Miquel Àngel Riera 2005, Crònica des de la banyera 2007, premi Mallorca de poesia 2006, A la llum de les ombres 2007, Estevanac 2008, premi de Poesia Joan Perucho Vila…