Resultats de la cerca
Es mostren 7909 resultats
Antoni Gallard i de Traginer
Cristianisme
Bisbe d’Elna (1608-12) i de Vic (1612-13).
Era germà d’Agustí Gallard, que el 1588 havia estat nomenat bisbe d’Elna, però que morí abans de prendre possessió de la diòcesi, i de Cristòfor, regent de la tresoreria del Principat 1609-15 i governador dels comtats de Rosselló i Cerdanya 1615-38 A Perpinyà dugué a terme la unió dels capítols de Sant Joan i d’Elna, transferit aquest recentment a aquella vila El 1613 assistí al concili de Tarragona i, de retorn, impulsà a Vic l’organització d’una unió per a lluitar contra el bandolerisme Fou enterrat 1621 al panteó familiar de la cartoixa d’Escaladei
Joan Antoni Fuster i Valiente
Pintura
Pintor.
De família terratinent acomodada, estudià a l’Escola de Belles Arts de Palma i a la de San Fernando de Madrid S'inicià dins els corrents epigònics del Modernisme amb paisatges d’un cromatisme decoratiu i efectista, però evolucionà, fins al punt que esdevingué la figura màxima el Noucentisme pictòric a Mallorca Exposà a Palma, Barcelona, Madrid i Buenos Aires Les seves visions de la terra, de la ciutat i del món mariner són una admirable síntesi plàstica dels ideals del classicisme burgès de l’escola mallorquina
Antoni Cebrià Costa i Cuxart
Botànica
Botànic.
Fou catedràtic de botànica general de la Universitat de Barcelona 1847, càrrec en el qual succeí Miguel Colmeiro Publicà Programa y resumen de las lecciones de botánica general 1859, exposició clara i concisa de vuitanta-dues lliçons de càtedra —la darrera de les quals és dedicada a la botànica fòssil o orictològica—, amb preferència per les famílies més nombroses i interessants Per compilar i revisar la flora catalana, recorregué les comarques del Principat, especialment la Ribagorça i la Vall d’Aran, i aplegà un important herbari, que llegà a l’Acadèmia de Ciències i Arts de Barcelona, de…
Antoni de Cortès i Gelabert
Història
Cristianisme
Erudit i eclesiàstic.
Fou membre de l’Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona Nomenat canonge del capítol de Tortosa 1737, residí en aquesta ciutat i hi escriví una extensa Historia de la ciudad de Tortosa , enllestida abans del 1747, que llegà a l’acadèmia barcelonina
Antoni de Colombí i Paiet
Política
Diplomàtic.
De família originària de Sora Osona, el 1773 establí a Rússia la seva casa comercial Cònsol d’Espanya a Peterburg, aprofità la inseguretat europea produïda per la Revolució Francesa per establir bescanvis comercials amb Rússia, dels quals informà Floridablanca el 1792, a Madrid Durant la guerra del Francès concertà un tractat d’aliança entre la regència de Cadis i l’imperi rus Velikie Luki, el 1812 Els esdeveniments polítics posteriors desferen la seva obra
Antoni Maria Claret i Clarà
Cristianisme
Eclesiàstic.
Fill de teixidors, practicà l’ofici, a Barcelona, i estudià dibuix a l’escola de Llotja 1825-29 Inicià 1829 la carrera sacerdotal al seminari de Vic i fou ordenat el 1835 Exercí el ministeri parroquial a la seva vila natal posteriorment anà a Roma, on ingressà a la Companyia de Jesús 1839, de la qual sortí abans de professar De retorn a Catalunya, regí les parròquies de Viladrau i de Sant Joan d’Oló 1840-43 Situat en la línia del catolicisme antirevolucionari, recorregué, com a missioner i predicador, les comarques catalanes, gairebé sempre a peu, i collaborant amb el clericat i les…
Antoni Maria Cervera i Bru
Literatura catalana
Escriptor.
Professà a l’orde dels mínims el 1801 Destinat a la província de València el 1817, se secularitzà el 1820 i visqué a Amèrica fins el 1833 S'interessà per la música i per la poesia escriví una Gramática de la lengua mallorquina , avui perduda —presentada a la Societat Econòmica d’Amics del País de Mallorca—, i publicà una Nueva ortografía de la lengua mallorquina 1812 i una comèdia en dos actes i en vers, Divorci per força 1837 Deixà inèdites moltes poesies, una d’elles de cent setanta-quatre versos, escrita només amb monosíllabs
Francesc Antoni Cebrià i Valdés
Cristianisme
Bisbe d’Oriola (1797-1815) i cardenal.
Estudià a la Universitat de València, on es doctorà en dret canònic 1759 i hi fou catedràtic i rector Canonge de València 1766, el 1797 fou nomenat bisbe d’Oriola Afavorí, a Alacant, la posada en marxa de la fàbrica de tabacs 1801, que ocupava més de 2 000 treballadors De tendència reaccionària, acompanyà FerranVII a Madrid, del qual era partidari fervent, i es traslladà a la cort 1815, on exercí diversos alts càrrecs eclesiàstics El 1817 fou nomenat cardenal per Pius VII
Miquel Antoni Castanyer i Mayol
Literatura catalana
Escriptor.
Fou sacerdot i exercí a Sóller Mallorca Com a articulista, collaborà a les publicacions Sóller , Lluc i Correo de Mallorca La seva poesia s’emmarca en el corrent estètic de l’Escola Mallorquina Entre els diversos reculls poètics que publicà destaquen Cançons de primavera 1940, Càntic de muntanya 1957 i Càntic Nou 1959 Fou inclòs a l’antologia Els poetes insulars de postguerra 1951 de Manuel Sanchis i Guarner
,
Ascensi Antoni Julià i Ribes
Pintura
Història
Pintor, fill d’un pescador, motiu pel qual fou anomenat el Pescadoret.
Deixeble predilecte de Francisco Goya , executà algunes obres traçades per ell i en feu còpies d’altres hom diu que l’ajudà a pintar els frescs de San Antonio de Florida, on el mestre li devia fer el famós retrat al peu d’una bastida 1798 París, collecció Arthur Sachs, i el 2008 fou demostrada la seva autoria de El gegant també conegut per El colós , pintura fins aleshores atribuïda a Goya Feu diverses obres de caràcter manifestament goyesc amb equilibri i dignitat, entre les quals El nàufrag València, Museu de Belles Arts, La caiguda d’Ícar Saragossa, collecció Conde Gabardas, Oficial…