Resultats de la cerca
Es mostren 3109 resultats
Josep Maria Junoy i Muns
Disseny i arts gràfiques
Periodisme
Literatura
Poeta, periodista i dibuixant.
Germà consanguini d’ Emili Junoy i Gelabert De jove residí a París, on entrà en contacte amb els escriptors i pintors més significatius de l’avantguarda i feu de venedor de llibres i de marxant de pintura Entre altres revistes, dibuixà a Le Rire i a Papitu 1908-10, on publicà acudits de denúncia social i dels costums i altres d’anticlericals També collaborà a El Poble Català , Iberia , La Publicidad , La Veu de Catalunya i Vell i Nou , entre altres publicacions Fou un dels introductors de l’avantguarda a Catalunya, amb el recull Poemes i calligrames 1920, en què barrejà materials de…
,
Creu de Sant Jordi 1982-1990

Creu de Sant Jordi, condecoració
Entitats culturals i cíviques
Creus de Sant Jordi atorgades per la Generalitat de Catalunya a personalitats i entitats que s’han distingit en el seu camp d’actuació cultural, científica, empresarial o professional entre el 1982 i el 1990.
Llista de les Creus de Sant Jordi 1982-1990 / 1991-2000 / 2001-2010 / 2011-2020 / 2021- 1982 Persones Lola Anglada i Sarriera Ramon Aramon i Serra Enric Bagué i Garriga Agustí Bartra i Lleonart Antoni Bergós i Massó Moisès Broggi i Vallès Josep M de Casacuberta i Roger Antoni Cumella i Serret Ramon Faus i Esteve Eusebi Güell i Jover Lluís Llach i Grande Josep Mainar i Pons Marià Manent i Cisa Victorià Muñoz i Oms Raimon Noguera i Guzman Josep Riba i Ortínez Lluís Solé i Sabarís Joan Triadú i Font Joan Ainaud i de Lasarte Andreu Alfaro i Hernàndez Josep Alsina i Bofill Miquel Batllori i Munné…
El Chornaler
Setmanari
Setmanari obrer en prosa i en vers publicat en català a València per Joaquim Payà i Nicolau Navarro del 22 de desembre de 1883 al 7 de juny de 1884.
En sortiren vint-i-cinc números Des del número 3 fou bilingüe Tingué difusió arreu del País Valencià i al Principat Se subtitulava “periòdic defensor dels que treballen i no mengen, enemic acèrrim dels que mengen i no treballen” Fou repetidament multat pel governador Josep Botella, que en recollí el número 26 que no veié la llum i suspengué el periòdic Era d’orientació anarcocomunista, relacionada amb els grups de Gràcia i els andalusos “pedrotistes”
comtat de Peña-Ramiro
Història
Títol concedit el 1871, pel rei Amadeu de Savoia, al diplomàtic Joaquim Caro i Àlvarez de Toledo, diputat, senador i governador civil de Madrid, fill dels marquesos de la Romana.
Continua en la mateixa família
epistolari
Literatura
Col·lecció de cartes que, bé que privades, són notables a causa de l’interès general —conceptual o formal— de llur contingut.
Són interessants els epistolaris de Pietro Giordani, Giacomo Leopardi, Friedrich von Schiller amb Johann Wolfgang von Goethe, Wilhelm von Humboldt i Theodor Körner, Madame de Sévigné i Miguel de Unamuno Als Països Catalans, a l’edat mitjana, es destaquen els reculls de cartes reials, especialment a partir de Pere III a l’època del Renaixement, els epistolaris de la família Borja en català, de Lluís Vives en llatí, d’Estefania de Requesens en català i d’Antoni Agustí en llatí, català i castellà Del s XVIII, han estat publicats els epistolaris de fra Ginebró Serra, de Josep Finestres, de…
Antoni Martí i Monterde
Literatura catalana
Poeta i narrador.
Professor de teoria de la literatura i literatura comparada a la Universitat Autònoma de Barcelona, i posteriorment a la Universitat de Barcelona, en poesia ha publicat Sobre el desordre 1992, premi Literatura Breu de poesia 1992 i Els vianants 1995, premi Guerau de Liost 1994 El 2001 publicà el dietari novellístic L’erosió Un viatge literari a Buenos Aires premi Crítica dels Escriptors Valencians de narrativa 2002 i el 2002 Escrit en dos quaderns premi Literatura Breu de narrativa 2000 En el camp de l’assaig, entre d’altres, ha escrit l’estudi Tres lectures de Joan Fuster amb JA Fluixà, A…
Carles Gumersind Vidiella i Esteban
Música
Pianista i pedagog català.
Fou una de les figures més importants de l’escola pianística catalana del final del XIX i el principi del XX Formà part d’una generació que donà figures de la importància de M Calado, E Granados, J Malats, R Viñes, V Costa i Carme Matas A quatre anys d’edat es traslladà a Barcelona, on fou deixeble de JB Pujol L’any 1877 anà a París pensionat per estudiar amb AF Marmontel i el 1879 debutà a la capital francesa amb gran èxit en un concert a la secció espanyola de l’Exposició Universal El mateix any tocà a Barcelona en dos concerts a l’Ateneu i al Teatre del Circ Alternà el concertisme amb la…
comissari polític
Història
Individu encarregat pel poder civil o per un partit revolucionari de l’organització, del manteniment de la fidelitat als principis ideològics i del control global dins les forces armades, durant les èpoques revolucionàries.
Hom en troba precedents als exèrcits de Cromwell i entre els revolucionaris de la França del 1789, però on els comissaris polítics prenen veritable importància és a la Unió Soviètica, com a delegats del partit comunista durant la Revolució Durant la Guerra Civil Espanyola 1936-39 tingueren un paper important dins l’exèrcit republicà, havent estat creat pel govern de Largo Caballero el Comisariado General de Guerra 1936 Hom els troba també en l’exèrcit rus a la Segona Guerra Mundial i en la majoria de moviments armats revolucionaris d’inspiració marxista-leninista Durant la Guerra Civil de…
Comença el judici de l’1 d’octubre
Amb el nom, Causa Especial 20907/2017 té lloc al Tribunal Suprem l’inici del judici contra els acusats pel referèndum de l’1 d’octubre de 2017 de la independència i els fets relacionats Els principals dotze encausats Oriol Junqueras, Joaquim Forn, Jordi Sànchez, Jordi Cuixart, Jordi Turull, Josep Rull, Raül Romeva, Dolors Bassa, Carme Forcadell, Meritxell Borràs, Carles Mundó i Santi Vila, alguns dels quals en presó preventiva des de fa més d’un any, afronten penes d’entre 7 i 74 anys de presó pels presumptes delictes de rebellió, malversació i desobediència que mantenen la…
Ricard Causarás i Casaña

Ricard Causarás i Casaña
© Família Causarás
Escultura
Pintura
Escultor, pintor i inventor.
Format a la Reial Acadèmia de les Belles Arts de València, tingué com a influències principals Antoni Fillol i Granell i Joaquim Sorolla, amics seus Fou cofundador del Cercle de Belles Arts de València, on ocupà diversos càrrecs fins el 1914 De les seves obres sobresortiren el modelat de l’escultura Aquilles, premiat a l’Exposició Nacional de Belles Arts de Madrid 1907 També destaquen nombrosos bustos Sorolla, 1900 Émile Zola, 1902 i altres escultures, com ara La mà de Sorolla 1930 Des del 1914 fou professor de modelat, dibuix i escultura a l’escola de Llotja de Barcelona, i el…