Resultats de la cerca

Fill del notari Pau Milà de la Roca i Maynar El 1870 fundà, amb Lluís Mde Llauder, “La Convicción”, diari carlí Durant la tercera guerra Carlina fou collaborador de l’infant Alfons Carles El 1876, acollint-se a la nova llei d’impremta de la Restauració, fundà a Barcelona “El Correo Catalán”, també carlí Per raons de salut el traspassà el 1878 a Lluís Mde Llauder

Membre del Club Natació Badalona, impulsà el patí de vela català amb el seu germà Lluís En aquesta especialitat assolí dos Campionats d’Espanya 1947, 1949 i un subcampionat 1945 També fou un dels fundadors de l’ADIPAV 1944 Competí fins el 1964 Rebé la medalla Forjadors de la Història Esportiva de Catalunya 1987, honor que es feu extensiu pòstumament als seus germans Lluís i Vicens

Aquest aconseguí que l’ambaixador castellà acceptés el desmembrament de Catalunya amb la cessió del Rosselló a França, i el conveni de matrimoni entre Lluís XIV i Maria Teresa, filla de Felip IV, fet que semblava assegurar la successió de Lluís XIV al tron dels regnes hispànics El pacte fou signat com a acte previ al tractat dels Pirineus i permeté la suspensió de les hostilitats

Filla gran del rei Joan I de Catalunya-Aragó i de Violant de Bar El 1390 fou convingut el seu matrimoni amb Lluís II , rei titular de Nàpols, duc d’Anjou i comte de Provença, que fou celebrat el 1400, bo i renunciant ella els seus drets al tron, que, a la mort del rei Martí I, foren reivindicats pel seu fill Lluís , duc de Calàbria

Entrà al servei de Lluís XIV de França, a Versalles 1683, i Lluís XV el creà cavaller de Saint-Michel 1722 Fou autor de grans motets de vasta concepció polifònica Te Deum , 1684 De profundis , 1689 Exaltabo te, Domine , 1704, de ballets i d’un gran nombre de peces de concert per a la cort, agrupades amb el títol de Symphonies pour les soupers du roi

Monjo 1091 i abat 1122 de Saint-Denis, fou conseller de Lluís VI i Lluís VII de França i regent del regne durant la segona croada 1147-49 Morí mentre preparava una expedició a Terra Santa És autor de dos panegírics reials Vita Ludovici sexti i Vita Ludovici septimi , d’unes memòries Liber de rebus in administratione sua gestis i d’unes cartes, valuosos testimonis del seu temps

Fill de Lluís VIII de França i de Blanca de Castella En virtut del tractat de París 1229, esdevingué comte de Tolosa, pel seu matrimoni 1237 amb Joana, filla del comte Ramon VII Prengué part en les dues croades que organitzà el seu germà Lluís IX 1250 i 1270, i fou fet presoner amb ell En morir sense descendència, els seus estats, tret del sud de Saintonge, retornaren a la corona

El 1559 fou reconegut pel seu germà Felip II de Castella Nomenat capità general de la Mediterrània 1568, lluità contra turcs i berbers sota la vigilància del seu conseller Lluís de Requesens El 1569 reeixí a sotmetre la revolta dels moriscs a Las Alpujarras Designat per Pius V per a comandar l’esquadra de la Santa Lliga, destruí, igualment sota el directe assessorament del seu tinent general Lluís de Requesens, la flota turca a Lepant 1571 ocupà després, efímerament, Tunis 1573 i Bizerta 1574 Fou virrei de Nàpols 1575-76 i, a la mort de Lluís de Requesens, succeí aquest com a governador dels…

L’únic exemplar conegut es conserva a la Biblioteca Universitària de València Manca de data i de nom d’impressor Té 58 fulls impresos Conté obres, entre d’altres, de J Fenollar, J Moreno, Francesc de Castellví, Joan Verdanxa, Roís de Corella, Lluís Alcanyís, Miquel Peres, Narcís Vinyoles , J Gassull, Lluís Garcia, Jeroni Motsó, Jaume Roig, Joan Llançol, Bernardí Vallmanya i Pere Bell, amb un total de 40 poetes i 45 poesies 40 en català, 4 en castellà i 1 en toscà Posteriorment, ha estat editat el 1894 amb transcripció de Manuel Rúbio i Borràs i introducció de F Martí i Grajales,…

Clergue o monjo, acompanyà Pipí I en la campanya de Bretanya el 824 L’emperador Lluís el considerà responsable de les seves dificultats amb Pipí i l’exilià a Estrasburg, on fou ben acollit pel bisbe Bernold Allà escriví entre el 826 i el 828, per obtenir el perdó, un poema llatí en dístics, imitant Homer, Virgili i Ovidi, sobre la vida i els fets de Lluís el Piadós durant el període 781-826, que conté, malgrat la intenció panegírica i propiciativa, una informació valuosa sobre fets de la història catalana, i especialment sobre la presa de Barcelona el 801 i la desgràcia del comte Berà el 820…