Resultats de la cerca
Es mostren 4924 resultats
Empar Iturbi i Bàguena
Música
Pianista valenciana.
Estudià a la seva ciutat natal, on fou deixebla del compositor, crític, assagista i professor Eduard López-Chavarri Posteriorment fou introduïda als cercles musicals de París pel seu germà Josep, a l’ombra del qual desenvolupà en gran part la seva carrera com a concertista Un punt de partida important de la seva trajectòria fou la interpretació de la versió original per a piano de Goyescas , d’Enric Granados, a la Sala Careau de París, que li suposà un notable èxit Aquesta obra esdevingué emblemàtica en el seu repertori, encara que també fou una intèrpret destacada de la producció pianística…
Victor Young
Música
Compositor, director i violinista nord-americà.
A deu anys entrà al Conservatori de Varsòvia, on estudià violí i debutà l’any 1917 Tornà als Estats Units l’any 1920 i feu el seu debut en un concert a Chicago Entre el 1922 i el 1929 treballà com a violinista, director i arranjador En 1929-31 collaborà en la ràdio L’any 1935 s’establí a Hollywood i entrà als estudis de la Paramount Durant els següents vint anys collaborà en la televisió i la ràdio com a compositor i director Escriví música per a més de 225 pellícules, música instrumental - Elegy to FDR i Leaves of Grass -, dos espectacles de Broadway - Pardon our French 1950 i…
Frederick Loewe
Música
Compositor nord-americà d’origen germànic.
És molt probable que estudiés amb F Busoni abans d’emigrar als Estats Units l’any 1924 Després d’alguns fracassos, compongué per al cinema èxits tan fulgurants com Brigadoon V Minnelli 1947, Paint Your Wagon J Logan 1951, My Fair Lady G Cukor 1956, Gigi V Minnelli 1958 i Camelot 1960, sempre en collaboració amb el llibretista Jay Alan Lerner 1918-1986 Encara que treballà dins l’univers de la música popular, la seva formació clàssica es manifesta en el seu llenguatge musical, arrelat en la tradició alemanya del segle XIX, la qual cosa s’observa en la conducció de veus i la textura…
Sol omon Israelovich Hurok
Música
Empresari rus d’origen jueu, naturalitzat nord-americà.
El 1906 emigrà als Estats Units, on, d’organitzar concerts per a associacions de treballadors, passà en pocs anys a desenvolupar aquesta mateixa activitat per a les sales de concerts més prestigioses Exercí de representant d’una gran i heterogènia quantitat d’artistes europeus, com ara F’odor Šal’apin, Anna Pavlova, Isadora Duncan, Arthur Rubinstein, Isaac Stern, Maria Callas o Mikhail Fokin, molts dels quals adoptaren també la nacionalitat nord-americana Projectà, a més, la carrera de joves talents, com ara la contralt Marian Anderson També donà a conèixer companyies de ballet…
Désiré Defauw
Música
Director d’orquestra nord-americà d’origen flamenc.
Estudià violí amb Johan Smit a Bèlgica, i posteriorment amplià la seva formació musical a Londres, on fundà l’Allied Quartet amb Lionel Tertis, Charles Woodhouse i Emile Doehaerd De tornada a Bèlgica el 1918, fou professor del Conservatori d’Anvers i del 1926 al 1940 dirigí els concerts del centre, alternant la seva tasca amb la de director de l’Orquestra Nacional de Bèlgica a partir del 1937 L’any següent debutà als Estats Units, al capdavant de l’Orquestra de l’NBC Entre el 1940 i el 1948 dirigí l’Orquestra de Mont-real, tasca que combinà amb la direcció de l’Orquestra de…
Fritz Stiedry
Música
Director d’orquestra austríac.
Format musicalment a l’Acadèmia de Música de Viena, un cop acabats els estudis i després de dirigir a Dresden i a Praga fou nomenat director principal de la Staatsoper de Berlín 1914-23 El 1924 i el 1925 dirigí la Volksoper de Viena, i en 1928-33, la Städtisches Oper de Berlín Després d’algun temps en què actuà especialment a Alemanya i a Rússia com a director convidat, el 1937 marxà als Estats Units, on s’establí i on, a més de treballar al capdavant de diverses orquestres del país, dirigí al Metropolitan de Nova York entre el 1948 i el 1960, període durant el qual es consolidà…
Oscar G eorge T heodore Sonneck
Música
Musicòleg, editor i compositor nord-americà.
Es formà musicalment a Alemanya, on estudià piano, composició i direcció També assistí a cursos de filosofia i musicologia a les universitats de Heidelberg i Munic El 1899 tornà als Estats Units, on fou cap del departament de música de la Biblioteca del Congrés 1902-17 i director del departament de publicació de la firma G Schirmer Fou editor de "Musical Quarterly" des dels seus inicis, el 1915, i secretari i bibliotecari de l’Associació Beethoven de Nova York, fundada el 1918 És autor d' A Bibliografy of Early Secular American Music 1905 i Early Concert-Life in America 1731-1800…
Paul Nettl
Música
Musicòleg nord-americà d’origen bohemi, pare de Bruno Nettl.
Es doctorà en dret 1913 i en filosofia 1915 a la Universitat Alemanya de Praga, on estudià musicologia amb H Rietsch També estudià amb G Adler a Viena, del qual fou assistent després de fer el servei militar a la Primera Guerra Mundial El 1920 tornà a Praga, on fou professor a la Universitat Alemanya i cap de l’Institut Musicològic El 1939 hagué d’emigrar als Estats Units, on fou professor de musicologia en diferents universitats, com les de Princeton, Indiana Bloomington i Roossevelt Chicago, i també al Conservatori de Cincinnati Dedicà la seva recerca a l’estudi de la música…
Abbey Simon
Música
Pianista i pedagog nord-americà.
Estudià a l’Institut Curtis de Filadèlfia amb David Saperton i Joseph Hofmann i a Nova York amb Leopold Godowsky L’any 1940 guanyà el Premi Walter W Naumberg als Estats Units i debutà professionalment a Nova York Aquest fou l’inici d’una carrera pianística plena d’èxits que el portà a actuar als cinc continents Fou professor de la Juilliard School i també exercí la docència a la Universitat d'Indiana i a la Universitat de Houston Texas La seva discografia comprèn totes les obres pianístiques de F Chopin —per a solista i concertant — , la de piano sol de M Ravel i nombroses peces…
Anna Nikolajevna Jesipova
Música
Pianista i professora russa.
Estudià al Conservatori de Música de Sant Petersburg amb Th Leschetizky, amb qui es casà el 1880, i de qui es divorcià dotze anys després Debutà a Sant Petersburg el 1874 i després de l’èxit aconseguit feu una gira per diferents capitals europees i els Estats Units El 1885 fou nomenada pianista de la cort dels tsars La seva activitat com a concertista la dugué a fer quasi set-cents concerts en el període 1870-85 Ensenyà piano al Conservatori de Música de Sant Petersburg del 1893 fins al 1908, on es feu famosa com a pedagoga pel seu rigor Fou mestra durant cinc anys de S Prokof’ev…